Manifest de 600 escriptors en catal¨¤ a favor del refer¨¨ndum

Com ja han fet altres col¡¤lectius culturals aquests ¨²ltims dies, en un ventall que va des de l'Orfe¨® Catal¨¤ al Primavera Sound, passant pel Festival de Sitges o l'Associaci¨® de Teatres Catalans Adetca, una nombrosa representaci¨® del llibre catal¨¤ ha decidit posicionar-se davant dels ¨²ltims esdeveniments pol¨ªtics a Catalunya despr¨¦s de la intervenci¨® de l'Estat. Sota l'ep¨ªgraf L¡¯1 d¡¯octubre els escriptors tamb¨¦ votarem, 638 autors, editors i llibreters han subscrit un manifest d'adhesi¨® al refer¨¨ndum independentista. Els escriptors Jaume Cabr¨¦, Quim Monz¨®, Albert S¨¢nchez Pi?ol i fins i tot l'irland¨¨s Colm T¨®ibin, els editors Pilar Beltr¨¢n o Montse Ayats (presidenta, a m¨¦s de l'Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana) o la llibretera Isabez Sucunza s¨®n alguns dels signants a t¨ªtol personal, mentre que tamb¨¦ s'hi han adherit entitats com l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibreters de Catalunya, entre d'altres.

En un text tan breu com contundent, els signants asseguren que la convocat¨°ria de l'1-O ¡°ens interpel¡¤la com a la majoria de ciutadans¡± i qualifica la resposta de l'Estat davant del refer¨¨ndum d'¡°hiperb¨°lica, abstreta, d'un hiperlegalisme histri¨°nic, d'un supremacisme arnat¡±, que ¡°va comen?ar per fer impossible el debat pol¨ªtic ser¨¨. I ara ja atempta sense escr¨²pols contra la llibertat d'expressi¨® i altres drets fonamentals¡±. En aquesta l¨ªnia, asseguren que ¡°no podem acceptar que s'escorcollin impremtes i mitjans de comunicaci¨®, que es prohibeixin actes p¨²blics, que s'intimidi els que treballen perqu¨¨ tots els ciutadans puguem decidir el nostre futur col¡¤lectiu¡±. Malgrat tot, el text especifica que ¡°cadasc¨² voti el que vulgui. Per¨° que no hi falti¡±, si b¨¦ afirmen que aquest dia est¨¤ en joc no nom¨¦s el futur de Catalunya sin¨® ¡°tamb¨¦ la llibertat d'expressi¨®, la dignitat de ser ciutadans de ple dret¡±.

El llistat inicial (l'adhesi¨® es mant¨¦ oberta) presenta una important n¨°mina d'autors, que combina una majoria d'escriptors de reconeixement i producci¨® m¨¦s modesta amb prestigioses plomes, com Enric Casasses, Andreu Mart¨ªn, Bel Olid (presidenta de l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana), Vicen? Pag¨¨s, Perejaume, Marta Rojals, Francesc Ser¨¦s, M¨¤rius Serra i Isabel-Clara Sim¨®. La representaci¨® dels signants tamb¨¦ s'est¨¦n a tota la geografia dels anomenats Pa?sos Catalans, com demostren les signatures dels valencians Manuel Baixauli o Ferran Torrent, els mallorquins Sebasti¨¤ Alzamora, Gabriel Janer Manila o Biel Mesquida o els autors de la Catalunya Nord Joan Daniel Bezsonoff o Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, entre d'altres.

L'adhesi¨® al manifest tamb¨¦ permet una lectura institucional o pol¨ªtica, ja que alguns dels seus signants ocupen c¨¤rrecs de representaci¨®. Entre aquests sobresurten, vinculats a organismes de la Generalitat, els noms de Laura Borr¨¤s, actual directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC); Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull, o ?lex Susanna, president de l'Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni Cultural. Marina Espasa, tamb¨¦ present, ¨¦s la coordinadora de Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco, que pilota l'Ajuntament. Entre els promotors del manifest hi ha Oriol Izquierdo, antic director de la ILC i tamb¨¦ un dels impulsors d'una iniciativa similar l'octubre del 2014 a favor de la consulta popular del 9-N, que van signar llavors uns 350 autors sota el lema Direm que s¨ª a la consulta, direm que s¨ª a la independ¨¨ncia. Izquierdo assegura que el text estava pr¨¤cticament redactat ¡°ja al setembre¡±.

Malgrat la concorreguda n¨°mina d'autors, els inscrits fins ara no arriben ni a la meitat dels que formen part de la mateixa Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana, que ronda els 1.400 socis. Aix¨ª mateix, fins ara tampoc hi figuren noms com els de Josep Maria Espin¨¤s (que s¨ª que s'hi va adherir fa dos anys), Sergi P¨¤mies, Jordi Punt¨ª o Jordi Sierra i Fabra, i dramaturgs com Llu?sa Cunill¨¦ o Jordi Galcer¨¢n, si b¨¦ d'aquest ¨¤mbit s¨ª que hi s¨®n, entre els m¨¦s reconeguts, Joan Llu¨ªs Bozzo i Sergi Belbel. Tamb¨¦ ¨¦s not¨°ria l'abs¨¨ncia dels acad¨¨mics catalans de la RAE Pere Gimferrer i Carme Riera, aix¨ª com la de Miquel de Palol. Aquests dos ¨²ltims pertanyen a l'Associaci¨® Col¡¤legial d'Escriptors de Catalunya; la representaci¨® d'aquest organisme ¨¦s gaireb¨¦ inexistent en el manifest. En realitat, la llista no incorpora pr¨¤cticament cap autor que tingui el castell¨¤ com a primera (o ¨²nica) opci¨® ling¨¹¨ªstica en la seva producci¨®.