Una de musclos, amb Pla

El punyeter musclo escapa per tercera vegada; aix¨° s¨ª, mig desmuntat, ja. Qu¨¨ es creia! Per¨° en el seu covard i su?cida plongeon des de dalt del llarg escuradents em bateja els pantalons beige amb una bona taca d'escabetx. Quin vermutet. Que m'estigui barallant un encara calor¨®s dissabte de setembre amb el past¨®s i biodegradable mol¡¤lusc ¨¦s culpa, de nou, de la funesta mania de llegir. ¡°En totes els coses de la vida ¨¦s pot fer el boig. En la cuina, mai". Aqu¨ª est¨¤ el meu Josep Pla! Val: ho diu qui podia passar-se el dia sense menjar si la criada Merc¨¨, als anys 50, havia d'absentar-se del mas; o el que aguantava la jornada amb una truita d'esp¨¤rrecs bladers, o dos ous ferrats (dinar), o un bol de llet i una torrada (amb sort, amb un pessic de formatge, gran sopar). ¡°Les meves possibilitats d¡¯absorci¨® aliment¨¤ria han estat sempre molt prec¨¤ries¡±, confessa qui, d'altra banda, a casa menjava de petit pollastre amb llagosta (¡°plat perill¨®s¡±) i de la cuina nom¨¦s li interessava ¡°l¡¯efic¨¤cia¡±: ¡°El luxe, en el menjar, com en tot, em deprimeix¡±. Ja en som dos.

¡°Es tracta de fer agafar gana¡­ de llegir Pla¡±, promet la jove que es presenta amb l'adscripci¨®, una mica pomposa, al Servei Educatiu de la Fundaci¨® Josep Pla. Consisteix la cosa a llegir en veu alta uns textos de l'autor i comentar-los davant d'un vermut. En arrencar, amb pressa prussiana, hi ha? quatre parelles d'aquestes que sembla que han passat el Rubic¨® de tota sorpresa en la vida i flueixen per les tranquil¡¤les aig¨¹es de prejubilacions que cal omplir amb experi¨¨ncies diverses.

El rac¨®, amb els seus coixins i altres, t¨¦ un punt chill-out, curi¨®s contrast amb l'arquitectura del pati interior mig cobert i finestres flam¨ªgeres, vestigis de la primig¨¨nia Fonda l'Estrella de Palafrugell, del 1605, ¡°bona fonda, neta de robes i de cuina meng¨ªvola i honesta (¡­) hostal arreglat: pensi¨® completa, tres pessetes¡±, llegirem despr¨¦s en Pla. Segueix en actiu la posada i ara uns joves ressusciten el seu pati i l'antiga quadra (¡°de rendiment¡± pels carreters que paraven) obrint el bar i programant coses concordes amb els coixins.

Com convocat per la tramuntana (¡°una for?a que sembla que hi podrieu penjar l¡¯abric¡±) del fragment d¡¯El meu poble amb el qual comen?a l'activitat arriba, elegant pol vermell, ulleres de sol que no es traur¨¤ i bru de tota la vida, ¡°el senyor Sunyer¡­ que va con¨¨ixer Pla¡±, com el saluda la guia. La cosa promet perqu¨¨, a m¨¦s, ja s'han sol¡¤licitat les begudes i la teca aterra de seguida. Soc, diguem, trending topic: vaig demanar vermut negre. Un homenatge t¨¤cit a Pla: descartats un brut nature o un blanc de blancs del Loire que sempre recomanava, aquest no s¨¦ si ¨¦s Martini, per¨° a l'autor de El que hem menjat li encantaven els c¨°ctels amb ell. I si no, li sedu?a el gust dels aperitius italians, ¡°amarg, que ¨¦s el gust de l¡¯exist¨¨ncia, i els seus colors s¨®n els de les il¡¤lusions m¨¦s persistents i irrealitzables de la vida¡±.

Els textos van passant i ning¨² s'atreveix a tocar res. El senyor Sunyer ser¨¤ el primer, barallant-se amb la rodanxa de taronja i l'oliva del vermut. Oberta la veda, ¨¦s evident que coneixia Pla: ataca les anxoves, debilitat de l'escriptor. Per¨° aquestes no les hagu¨¦s aprovat el murri de Llofriu perqu¨¨ tendien a aquest ¡°peix salmorrat¡± que ja va avorrir en els ¨²ltims anys de la seva vida (¡°Ara s¨®n indefectiblement immenjables, p¨¨ssimes¡±), lluny d'aquestes de Cadaqu¨¦s, per a ell les millors, que llu?en aquell ¡°color caoba rogenca aquilotada¡±, gust i aroma ¡°ess¨¨ncia de peix¡±, en boca ¡°suau i llisquent¡±.

Cuesta seguir les lectures d'un Pla m¨¦s aviat planet, malgrat l'esfor? dels assistents per buscar la suposada entonaci¨® del gran escriptor, veu per a mi sempre mai vinculada a la de l'actor Alberto Closas. Les maletetes dels hostes de l'hostal en la seva arrossegada fricci¨® amb les pedretes de la quadra dificulten aquest diluir-se, aquesta calma, aquest mimetitzar-se en el paisatge que proposa ara a Un viatge frustrat, mai millor titulat, un text que acaba patint una inopinada banda sonora a partir d'una jove que es contorsiona i canta als af¨°nics concordes d'un guitarrista amb cua de cavall. La quota del coix¨ª, sens dubte.

He perdut ja el fil perqu¨¨ faig un marcatge gastron¨°mic a Sunyer, que enfila un musclo; contraataco, per¨° pobrament, amb una oliva: ell est¨¤ m¨¦s ben posicionat a la taula. Derrota total perqu¨¨ l'elecci¨® del mol¡¤lusc no ¨¦s menor: Pla creu que s¨®n superiors d'una manera ¡°¨°bvia i assegurada¡± al caviar, les ostres i el foie-gras, aix¨° s¨ª, si s¨®n de roca i ¡°plens i de bona mida¡±; els millors, els de la costa de Torroella i els del nord de Cap de Creus.

La guia tamb¨¦ tasta musclos, si b¨¦ desconeix el sibar¨ªtic r¨¤nquing de Pla, com el de les anxoves o el vermut o si l'¨²s del triumvirat d'adjectius era genu¨ª de l'escriptor o moda generacional: igual hi ha classes de refor? en el Servei Educatiu... Ja no s¨¦ en quin moment de la deslligada tert¨²lia, Sunyer es pregunta per qu¨¨ no es reedita la Hist¨°ria de la Segona Rep¨²blica espanyola. Com que porta les ulleres, no calibro la mal¨ªcia o innoc¨¨ncia de la pregunta davant d'un llibre que Francesc Camb¨® va pagar, en el qual Pla va plasmar tota la seva bilis antirepublicana i que el seu editor Josep Verg¨¦s va eludir en les obres completes.

Llangueix la xerrada entre el ja desacomplexament davant dels platerets i un anar tastant tamb¨¦ per an¨¨cdotes planianes, totes de l'enigm¨¤tic Sunyer: que si la seva cuinera es deia Lola, que si nom¨¦s li parlava de tu al seu germ¨¤ Pere i a Verg¨¦s o que els seus estalvis els tenia a Su?ssa i no a Portugal com es rumorejava perqu¨¨ ¡°dels portuguesos no se'n fiava¡±. Com ho sap? El dels diners em porta al trist c¨¤lcul de dividir els 10 euros de l'activitat pel consumit, qatariana r¨¤tio de la qual m'allunya una xivatada de la guia: l'enigm¨¤tic contertul¡¤li¨¤ ¨¦s Frederic Sunyer, parent de Pla, expresident del patronat de la fundaci¨® de l'escriptor i exalcalde de Palafrugell.

¡°El meu ideal culinari ¨¦s la simplicitat, sempre amb un determinat grau de subst¨¤ncia¡±, record de Pla amb una ganyota: el gel tamb¨¦ ha maltractat el meu vermut.