La verdadera immobilitat

Les potents crides al seny que avui reben els dos governs enfrontats s¨®n un s¨ªmptoma del que molta gent pensava per¨° no s¡¯atrevia a dir. Ha hagut d¡¯arribar el desplegament d¡¯incontestable irresponsabilitat per part de tots dos perqu¨¨ molta gent assenyada s¡¯hagi decidit per fi a declarar no una equidist¨¤ncia ni una neutralitat sin¨® una urg¨¨ncia superior als interessos de les parts: el disbarat ara est¨¤ provat i demostrat i no ¨¦s cosa de profecies ni de c¨¤lculs derrotistes. Els uns i els altres han fos decididament la confian?a democr¨¤tica dels qui no s¨®n particularment espanyolistes ni particularment independentistes i segurament han espatllat alhora la confian?a dels qui s¨®n nom¨¦s una mica espanyolistes i nom¨¦s una mica independentistes. Tots perden i tots ens espantem davant el desplegament del poder sense m¨¤scares, en veure¡¯ls actuar com havien prom¨¨s actuar en els seus repetitius i f¨²tils missatges p¨²blics: hi haur¨¤ refer¨¨ndum, uns; no hi haur¨¤ refer¨¨ndum, els altres.

Per¨° aquesta protesta molt freq¨¹ent contra tots dos governs ¨¦s s¨ªmptoma d¡¯una cosa encara m¨¦s greu i m¨¦s ¨ªntimament frustrant. Els seus passos de les ¨²ltimes setmanes han despla?at l¡¯eix del problema del lloc en qu¨¨ estava per instal¡¤lar-lo en un altre que amb prou feines havia estat greu en els ¨²ltims anys. El problema va estar empla?at en una estupidesa anomenada Espanya contra Catalunya o Catalunya contra Espanya, i dic estupidesa perqu¨¨ la inconsist¨¨ncia de la f¨®rmula no deixa marge de maniobra piadosa. Ara el conflicte ha canviat d¡¯eix i defineix catalans contra catalans. El primer fet era una vilesa, el segon ¨¦s directament una salvatjada perqu¨¨ aqu¨ª s¨ª que sabem quins catalans s¨®n uns i quins catalans s¨®n uns altres, d¡¯acord amb el retrat que llan?a el Parlament.

De la primera batalla, la responsabilitat cau pel costat del m¨¦s poder¨®s, el Govern de l¡¯Estat, incapa? de taxar amb exactitud el que passava a Catalunya en els ¨²ltims anys, o incapa? de promoure cap mesura d¡¯algun calat i credibilitat per canalitzar-ho o reduir-ho. De la segona batalla, la responsabilitat cau del costat catal¨¤ des de l¡¯exclusi¨® de la meitat del Parlament incomplint un Estatut que no va imposar ni va elaborar ni va retallar ning¨² en el punt que exigeix dos ter?os del Parlament per afrontar decisions fonamentals (i ¨¦s una mesura, a m¨¦s, universalment democr¨¤tica). Aquesta exclusi¨® no t¨¦ causa en una imposici¨® de Madrid ni ¨¦s filla de la pressi¨® de l¡¯Estat: ¨¦s filla de la decisi¨® conscient de negar la negociaci¨® entre catalans i neix de la prefer¨¨ncia per excloure d¡¯una llei transcendental la meitat dels representants perqu¨¨ destorben els plans del Govern.

Quan es parla de repartir culpes, sol oblidar-se el punt de vista dels tres ter?os en qu¨¨ grosso modo es reparteix la poblaci¨® catalana. Un ter? ¨¦s inequ¨ªvocament independentista, encara que pot ampliar-se amb els qui s¨®n independentistes reactius o circumstancials per¨° no conven?uts; un altre ter? no veu greus dificultats en el funcionament de l¡¯estat de les autonomies i creu que poden posar-se pegats aqu¨ª o all¨¤ per mitigar els conflictes, sense m¨¦s; l¡¯¨²ltim ter? prefereix optar per una construcci¨® m¨¦s desenvolupada de les autonomies en forma d¡¯estat federal, la qual cosa voldr¨¤ dir que tant les federacions com el govern federal s¨®n actius corresponsables de les seves decisions, i no les autonomies obedients destinat¨¤ries de les decisions d¡¯un govern central: el govern ja no ¨¦s central sin¨® federal. El model nord-americ¨¤ ¨¦s un exemple clar de l¡¯extraordin¨¤ria elasticitat de conducta i opini¨® dels seus estats i de l¡¯acatament col¡¤lectiu a all¨° que decideix el poder federal perqu¨¨ no ¨¦s ali¨¨, central, sin¨® propi, federal.

L¡¯omissi¨® en el debat p¨²blic de les prefer¨¨ncies de la poblaci¨® a Catalunya ha convingut a la immobilitat dels dos governs enfrontats. Des del moment en qu¨¨ l¡¯enfrontament ha deixat de pivotar entre dos governs i ha passat a enfrontar dues meitats dins de Catalunya, aquest repartiment en tres ter?os ha de tornar a apar¨¨ixer com a foto fiable d¡¯una majoria de catalans. I n¡¯hi ha dos que acullen una poblaci¨® poc ansiosa de solucions de ruptura (la independ¨¨ncia) i m¨¦s concordes amb una f¨®rmula pol¨ªtica negociada, no expeditiva i competentment informada. La transformaci¨® de l¡¯estat de les autonomies en una cosa una mica millor podria tirar a l¡¯oblit la impietat civil que estan cometent dos governs al l¨ªmit de la deslegitimaci¨® democr¨¤tica per les seves conductes i no per la seva xerrameca.

Jordi Gr¨¤cia es professor i escriptor