La mirada exterior

Quan les paraules no diuen el que signifiquen ¨¦s molt dif¨ªcil entendre¡¯s. Un dels pitjors

s¨ªmptomes del conflicte catal¨¤ ¨¦s que els termes que una part i l¡¯altra utilitzen per definir el

que passa no es corresponen amb la realitat. Tots dos s¡¯acusen de mentir i tots dos

menteixen o almenys, tots dos retorcen els conceptes i les paraules fins a fer-los

irrecognoscibles. Cadascuna de les parts acusa l¡¯altra d¡¯haver perpetrat un cop d¡¯estat,

cadascuna s¡¯erigeix en genu?na defensora de la democr¨¤cia i ambdues s¡¯acusen

m¨²tuament de pr¨¤ctiques totalit¨¤ries.

Una cosa semblant passa amb la paraula di¨¤leg. Ambdues parts repeteixen que estan

disposades a dialogar per¨° ambdues imposen condicions que sap que l¡¯altra no podr¨¤

assumir. N¡¯hi ha prou d¡¯analitzar les declaracions i discursos dels ¨²ltims dies per

comprovar que les paraules, fins i tot les m¨¦s solemnes, estan perdent el seu significat

i,per tant, efic¨¤cia comunicativa. Tanta hip¨¨rbole t¨¦ com a objectiu cohesionar l¡¯espai propi

i erosionar l¡¯adversari.

La distorsi¨® arriba fins i tot a l¡¯aplicaci¨® de les lleis. Mai abans en la hist¨°ria recent s¡¯havia

for?at tant la interpretaci¨® de les normes. Fins a tal punt s¡¯han violentat que ja no ofereixen

cap seguretat jur¨ªdica. A un costat i a l¡¯altre s¡¯utilitzen les normes, els tribunals i les

institucions a conveni¨¨ncia. Aquesta manera de procedir ¨¦s d¡¯una gravetat extrema perqu¨¨

entronitza la regla del tot s¡¯hi val per tal d¡¯aconseguir els objectius.

El que ara passa no ¨¦s una cosa que hagi sorgit de sobte. ?s l¡¯eclosi¨® d¡¯un tornado que fa

set anys que acumula tensi¨®. I ara comen?a a descarregar. En una situaci¨® d¡¯extrema

polaritzaci¨® com l¡¯actual, el discurs p¨²blic no est¨¤ orientat a aclarir, sin¨® a imposar el propi

relat sobre el que passa amb la pretensi¨® que pugui tenir un efecte performador, ¨¦s a dir,

que contribueixi a construir la realitat que es pret¨¦n.

En aquesta guerra de posicions la batalla pel relat ¨¦s fonamental i cal dir que tots dos

contendents s¨®n bastant efica?os a l¡¯hora de construir un camp medi¨¤tic af¨ª a les seves

posicions. Nom¨¦s cal comparar algunes portades editades a Madrid amb d¡¯altres

d¡¯editades a Barcelona o fer z¨¤ping entre el telediario i el telenot¨ªcies. Cada part es dirigeix

a la seva parr¨°quia i tracta de configurar un bloc comunicacional compacte capa? de donar

naturalesa de realitat a la pr¨°pia interpretaci¨® sobre els fets. Dos blocs, dos relats.

Aix¨° ha estat aix¨ª fins ara. Per¨° la detenci¨® d¡¯alts c¨¤rrecs de la Generalitat i la reacci¨®

ciutadana que ha provocat ha atret els focus medi¨¤tics internacionals i aix¨° ha perm¨¨s

introduir terceres veus alienes al conflicte que han trencat l¡¯equilibri. La mirada exterior

permet configurar un relat diferent a partir del que els corresponsals veuen i escolten sobre

el terreny.

El que expliquen no ¨¦s complaent amb el Govern central. S¡¯ent¨¦n que a la Moncloa

estiguin preocupats, perqu¨¨ el tractament que la premsa estrangera est¨¤ donant a

l¡¯assumpte no li ¨¦s en absolut favorable. Per comen?ar, ara s¡¯ocupen de l¡¯assumpte. El

dijous el tema va apar¨¨ixer en la majoria de les portades de refer¨¨ncia, amb la qual cosa

l¡¯independentisme ha aconseguit per fi all¨° que persegueix amb afany des de fa temps: la

internacionalitzaci¨® del conflicte.

Els principals diaris europeus i nord-americans li han dedicat editorials i la majoria tenen

com a denominador com¨² l¡¯exig¨¨ncia de di¨¤leg. Consideren que cal donar una sortida

pol¨ªtica al conflicte i s¡¯est¨¤ comen?ant a instal¡¤lar la idea que la incompet¨¨ncia de Rajoy pot

causar un incendi que desestabilitzi una part important de la UE. Brussel¡¤les est¨¤

preocupada i cada vegada ho t¨¦ m¨¦s dif¨ªcil per continuar considerant-ho un tema intern

d¡¯Espanya.

Els corresponsals estrangers solen beure de la premsa nacional per fer-se una composici¨®

de lloc del que passa. Per¨° en aquest cas, la gravetat dels esdeveniments i l¡¯exist¨¨ncia de

versions tan contradict¨°ries sobre els fets els ha portat a escriure des del terreny. I aix¨ª han

pogut comprovar que no es tracta d¡¯una revolta de minories radicalitzades, sin¨® d¡¯¨¤mplies

mobilitzacions de persones molt normals i molt pac¨ªfiques. Tampoc funciona per a ells la

teoria de l¡¯abducci¨® de les ments per part dels mitjans independentistes, perqu¨¨ la

mobilitzaci¨® ¨¦s molt ¨¤mplia, molt transversal i en absolut ignorant.

Observen que hi ha un greuge territorial i unes reclamacions llargament ignorades, per¨°

tamb¨¦ una s¨¨rie de components que la connecten amb les grans preocupacions del nostre

temps, com la qualitat de la democr¨¤cia. No ¨¦s dif¨ªcil veure tamb¨¦ una sana reacci¨® a una

manera de governar per part del PP que recorda temps passats i que James Badock,

corresponsal de la BBC i de The Telegraf va reflectir cruament en el titular de la seva

cr¨°nica amb la frase ¡°Franco lives again¡±.