M¨²sica entre multituds

?s com un festival, per¨° millor. ?s com una sala de concerts, per¨° enorme. Les festes de la Merc¨¨ tenen per als ciutadans aquest encant de sentir que Barcelona es converteix en un aparador musical que desplega la seva oferta en l'entramat de carrerons de la ciutat, un entramat que et permet mirar-la de prop mentre es passeja d'un escenari a un altre o fins i tot quan prenent el transport p¨²blic arriba a Nou Barris o a la Ciutadella. Els m¨¦s joves tenen la bull¨ªcia de la platja del Bogatell o del F¨°rum, i els altres poden perdre's en aquesta trama de racons que permet topar amb la vida urbana mentre es canvia d'escenari i d'ambient, donat que res t¨¦ a veure el Raval amb la pla?a Joan Coromines, el Moll de la Fusta o la Catedral. Diverses ciutats en una mateixa. I en aquest reticle de m¨²sica, aquest diumenge va lliurar el triomf a Rosal¨ªa amb Refree i, m¨¦s tard, a Kiasmos, encarregats de tancar les actuacions d'artistes de Reykjav¨ªk, ciutat convidada de les festes.

El de Rosal¨ªa i Refree va ser sorprenent, doncs pr¨¤cticament nom¨¦s amb guitarra i veu van fer callar a la multitud que omplia per complet la pla?a de la Catedral en el que ha suposat el definitiu enlairament de la parella. Flamenc heterodox, d'aquest que marca personalitat barcelonina, per a una veu nova, jove, amb brio i sentiment i per a una guitarra que no ve del flamenc i que per aix¨° juga amb la llibertat de no tenir catecismes. Va impressionar assistir al silenci imposat per la crua queixa de la m¨²sica a una massa atape?da que callava en sonar Catalina, plantant a la pla?a un silenci colpidor. D'igual manera, ja a pla?a dels ?ngels, l'electr¨°nica polida de Kiasmos va donar per fi a la multitud l'anhelat bombo a negres que impulsa el ritme ballable. En aquest cas acompanyat per unes l¨ªnies mel¨°diques i motius sonors que endolcien el sec cop de l'accent r¨ªtmic. Tot era un mar de caps i cossos tan atape?ts que, igual que a la Catedral, ni els llauners podien penetrar en la massa. Per uns minuts la seva cantinel¡¤la, una mena de soroll de pluja sobre una teulada d'uralita, es va silenciar.

La jornada havia comen?at abans amb un altre enlairament, el de Bejo al Raval, escenari que, situat a prop del carrer Santa Pau, brinda al p¨²blic la cobertura vegetal de l'arbrat. Tota la xicalla va ser-hi per seguir les divertides rimes del canari, encara m¨¦s personals donada la pronunciaci¨® sonoritzada i adherent de la ¡°ch¡±, que junt amb aquest pont bromista que tra?a amb el seu deix entre Llatinoam¨¨rica i les Can¨¤ries, l'estan aixecant com un dels nous talents de les rimes. La gentada va obligar a tancar un dels sentits del tr¨¤nsit a la rambla, m¨¦s Babel que mai. Despr¨¦s de Bejo va arribar el rhythm and blues de l'anglesa Ray BLK, amb la xicalla ja a la recerca d'altres escenaris i els turistes guanyant pes en un concert que va anar, sobretot, de pop negre. Versi¨® funky de Killing Me Softly on es va notar la pres¨¨ncia estrangera. All¨¤ mateix, una mica m¨¦s tard, la reivindicativa rapera Nadia Tehran, sueca d'origen irani¨¤, va dedicar un tema a la policia q¨¹estionant la seva pres¨¨ncia, sense saber que en aquests dies a Barcelona no tots els polis s¨®n iguals. Per¨° no era q¨¹esti¨® d'explicar-li les paradoxes de la ciutat que ballava als seus peus, i menys encara que ¡°els dolents¡± venen amb Piolin.

M¨¦s tard va arribar el moment del dancehall, i Miss Xarxa va demostrar que no nom¨¦s se sacsegen les natges a Jamaica ballant aquest estil musical que est¨¤ en plena expansi¨®. Va comen?ar en xandall, per¨° al poc ja estava en cenyid¨ªssims pantalons curts per cantar i ballar aquest ritme jamaic¨¤, dur, de greus saturats, ressons de dub i l¨ªnies mel¨°diques interrompudes per transicions de ritme, com cal: amb les cames obertes i baixant entre sacsejades de maluc el centre de gravetat del cos. Entre la multitud, diversos musulmans ve?ns del barri els ulls dels quals ni pestanyejaven, gaireb¨¦ sortits de les conques, no donaven cr¨¨dit. Al seu costat un jovenot bramava com la sirena d'un mercant mentre tendrament subjectava entre els seus bra?os un bulldog franc¨¨s de mirada espantada. Instant¨¤nies d'una festa que ja iniciava el comiat. L'any que ve la ciutat ser¨¤ de nou l'escenari m¨¦s gran, un festival en si mateixa.