Els dilemes de seguretat

La Generalitat que presideix Carles Puigdemont sembla haver-se inhibit en l'exercici de l'autoritat leg¨ªtima, a causa de la servitud deguda a la CUP o a grups de xoc com s¨®n l¡¯ANC o ?mnium Cultural. Per aix¨° pot suposar-se que la societat catalana ja t¨¦ un problema d'ordre p¨²blic que es perllongar¨¤ almenys fins a l'1 d'octubre.

Dif¨ªcilment disposa d'autoritat un president de la Generalitat que actua com un ¡°hacker¡± per burlar les regulacions de l¡¯Estat. Aquesta actitud tenia els Mossos entre l'espasa i la paret, com a policia auton¨°mica i judicial. Si la seguretat del ciutad¨¤ ¨¦s la primera de les obligacions de tot govern, no seria peremptori distingir entre manifestants pac¨ªfics i activistes de la viol¨¨ncia de carrer?

No ¨¦s el mateix expressar l'aspiraci¨® secessionista al carrer que destruir cotxes de la Gu¨¤rdia Civil. Tampoc ¨¦s clar que els que ¨Cpol¨ªtics, funcionaris¨C propugnen la no-participaci¨® en un proc¨¦s il¡¤legal puguin sentir-se segurs. El fet ¨¦s que l'autoritat institucional de la Generalitat va ser immolada per Puigdemont el dia en qu¨¨ la va subjugar a la CUP. Des de llavors, estigu¨¦s prevista o no la capacitat reactiva de l¡¯Estat, trepitgem territori desconegut i imprevisible.

El confusionisme del proc¨¦s de desconnexi¨® actua com si Barcelona pogu¨¦s haver oblidat l'atemptat de les Rambles. En realitat, la dial¨¨ctica secessionista rarament entra en q¨¹estions de seguretat, potser perqu¨¨ ja per si mateixa implica inseguretat o perqu¨¨ assumeix que una Rep¨²blica catalana independent seria m¨¦s segura que la Catalunya d'ara

.?s un perfil arcaicament particularista si tenim en compte fins a quin punt tot Europa est¨¤ en el dilema entre seguretat i llibertat. Dia i nit, les forces de seguretat a Catalunya estan treballant per garantir la seguretat dels ciutadans, especialment pel que fa a un terrorisme gihadista poc esmentat per Carles Puigdemont, com si per no nombr-lo deix¨¦s d'existir. Per¨°, per desgr¨¤cia, Barcelona segueix sent un objectiu del terrorisme islamista, com Par¨ªs o Londres.

No obstant aix¨°, els estrategues secessionistes no expliquen com seria la seguretat p¨²blica en el cas hipot¨¨tic d'una ruptura amb Espanya. Ara que sembla incontrovertible que una Catalunya independent quedaria fora de la Uni¨® Europea, quin pes tindria la reivindicaci¨® d'un canal informatiu entre els Mossos i Europol?

Aquests dies, els manifestants m¨¦s agressius han corejat un ¡°Fora Europa¡± que intranquil¡¤litza. I si parlem de l'atemptat de les Rambles, hi haur¨¤ qui ja pregunti: quin atemptat? Del ¡°No tinc por¡± al terrorisme al ¡°No tinc por¡± a l¡¯Estat, la durada va ser la d'un nanosegon, potser perqu¨¨ el xoc emocional de l'atemptat havia de deixar espai al nou esclat emocional de l'¨¨pica independentista.

Desacatar el Tribunal Constitucional i alhora presentar recursos t¨¦ un toc d'entel¨¨quia i d'improvisaci¨® que d'una banda deixa perplexos una part dels catalans i de l'altra satisf¨¤ els partidaris de la separaci¨® a qualsevol preu. L'1 d'octubre arribarem a una situaci¨® l¨ªmit. Quina seguretat legal ¨¦s sostenible? En general, ¨¦s un refer¨¨ndum sense urnes, sense paperetes, sense meses degudament constitu?des, sense llei, sense col¡¤legis electorals, sense difusi¨® postal, sense junta electoral, sense recompte amb garanties, inassequible als requisits de la Comissi¨® de Ven¨¨cia.

?s una inseguretat tampoc esmentada per l'¨¨pica dels alcaldes amb vara, com si fos un argument pervers, perqu¨¨ genera por. En realitat, exposar els dilemes de seguretat ¨¦s una caracter¨ªstica del pluralisme necessari. Per aix¨° tampoc es parla dels pros i contres dels fluxos immigratoris com si una Catalunya independent tingu¨¦s ¨Cencara que no es digui com¨C una soluci¨® m¨¤gica per a un problema que inquieta tot Europa.

Malgrat els informes de la banca internacional sobre els riscos econ¨°mics de la secessi¨® o les qualificacions negatives del deute p¨²blic catal¨¤, l'independentisme sost¨¦ que el nivell de vida milloraria amb la independ¨¨ncia. Per¨° els analistes de la Banca Berenberg ¨Cper exemple¨C diuen que la secessi¨® ¨¦s ¡°virtualment impossible¡± i, al mateix temps, inversors estrangers demanen per si de cas cl¨¤usules ¡°antiproc¨¦s¡± en els contractes signats a Catalunya.

No ¨¦s una an¨¨cdota que la inseguretat contractual contravingui tota la hist¨°ria comercial i industrial de Catalunya. La incertesa danya la confian?a institucional i altera din¨¤miques econ¨°miques. Per¨°, ¨¦s clar, a aix¨° se l¡¯anomena discurs de la por.