La precarietat de la cultura a la xarxa guanya l¡¯Anagrama d¡¯assaig

Es fa amb tota la il¡¤lusi¨® del m¨®n, la majoria dels casos sabent que no es cobrar¨¤ res o gaireb¨¦ res, perqu¨¨ es pensa que es contribuir¨¤, en el fons, a fer un m¨®n millor; de fet, tampoc s'¨¦s ximple del tot: ¨¦s tamb¨¦ una manera de buscar reconeixement i obtenir certa visibilitat... Aix¨ª treballa i col¡¤labora bona part d'artistes, escriptors i investigadors a la xarxa. Per¨° en el fons no deixa de ser una manera molt moderna de precaritzar el proletariat de la cultura. O aix¨ª ¨¦s almenys com ho veu Remedios Zafra (Zuheros, C¨°rdova, 1973), escriptora i professora de la Universitat de Sevilla, especialista en l'estudi cr¨ªtic de la cultura contempor¨¤nia, a El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, amb el qual ha obtingut el 45¨¨ premi Anagrama d'assaig (8.000 euros).

"El llibre de Remedios Zafra descriu i denuncia amb sibil¡¤lina imaginaci¨® la nova forma de pobresa i l'en¨¨sima aparen?a de llibertat en la qual viuen els milers de joves que es dediquen a la cultura en aquest m¨®n neoliberal i digital dels nostres dies¡±, apunta el professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Daniel Rico, un dels membres del jurat ¨Ctotalment renovat¨C del guard¨®, per¨° que s'ha mantingut fidel a l'esperit fundacional, premiant un assaig que sempre s'ha buscat imaginatiu i rigor¨®s, per¨° allunyat d'academicismes, i molt enganxat a l'actualitat. En aquest sentit, Zafra ha facilitat l'elecci¨® en plantejar com la precarietat i la desil¡¤lusi¨® que conformen les noves formes de creaci¨® a la xarxa han esclafat la vocaci¨® i l'entusiasme inicials de les noves generacions a partir d'una proposta formal que frega la f¨®rmula cl¨¤ssica de la faula.

En realitat, Zafra ha forjat el seu estil en una ja dilatada bibliografia, tradu?da a l'itali¨¤ i a l'angl¨¨s, sempre centrada en una mirada molt cr¨ªtica sobre la cultura actual i tamb¨¦ en l'estudi sobre identitat i g¨¨nere. En aquesta l¨ªnia, ¨¦s autora, entre d'altres, dels llibres (h)adas. Mujeres que crean, programan, ¡®prosumen¡¯, teclean; Un cuarto propio conectado. (Ciber)Espacio y (auto)gesti¨®n del yo; #Despacio; o Netianas. N(h)acer mujer en Internet. L'Anagrama d'assaig no ¨¦s l'¨²nic guard¨® que apareix al seu curr¨ªculum, on destaquen els premis Meridiana de Cultura (2014); el de les Lletres El P¨²blico i el M¨¤laga d'assaig (tots dos el 2013); el de Comunicaci¨® de l'Associaci¨® de Dones Periodistes de Catalunya (2010); el de Caja Madrid (2004); o el Carmen de Burgos (2000).

Exactament 104 originals procedents de tretze pa?sos s'han presentat aquest any a la 45a edici¨® d'un premi que ha vist totalment rejovenit el seu jurat, format enguany per Jordi Gracia, Chus Mart¨ªnez, Joan Riambau, Daniel Rico i la mateixa editora, Silvia Ses¨¦, encarregada de seleccionar-los, com va fer en el seu moment el fundador de l'editorial Jorge Herralde, que en el terreny erm d'aquest tipus de convocat¨°ries a l'Espanya del tardofranquisme va escollir llavors Juan Benet, Salvador Clotas, Hans Magnus Enzensberger, Luis Goytisolo i Mario Vargas Llosa. No li va ser f¨¤cil: va trigar m¨¦s d'un any a aconseguir el perm¨ªs governamental, llavors obligatori. Hi va haver, fins i tot, algun moment de des¨¤nim, que Goytisolo va contrarestar, mentre Clotas i Vargas Llosa van ajudar l'editor a redactar les bases. La voluntat de trobar un text tan bo, rigor¨®s i enganxat al moment que vivim que no tingu¨¦s un regust acad¨¨mic va fer que en la primera edici¨®, del 1972, qued¨¦s desert. L'esperit sembla que es mant¨¦.