Un valenci¨¤ a Par¨ªs

Sens dubte, el pitjor d¡¯?car o la impot¨¨ncia¨¦s el t¨ªtol. Sobta, llegida ara, la combinaci¨® del personatge mitol¨°gic que es va cremar les ales en acostar-se massa al sol, amb l¡¯expl¨ªcit i alhora ambigu substantiu explicatiu, introdu?t per una adversativa reminiscent de la literatura de caire exemplaritzant. ?s possible que el 1929, quan es va publicar aquesta novel¡¤la del valenci¨¤ Artur Perucho (1902-1956), el t¨ªtol son¨¦s d¡¯una altra manera, o que tingu¨¦s vocaci¨® provocadora en aquella Catalunya prerepublicana, agitada per pulsions modernitzadores que encara topaven, sovint, amb un arrelat puritanisme burg¨¨s i provinci¨¤ (com el que va bandejar, per exemple, el talent expressionista d¡¯Ismael Smith, de qui el MNAC presenta actualment una ¨¤mplia i magn¨ªfica retrospectiva).

La lectura de les primeres p¨¤gines esvaeix, no obstant aix¨°, qualsevol prevenci¨®, perqu¨¨ el domini narratiu de Perucho ens guanya amb el viu i emboirat despertar de Tristany, un jove estudiant valenci¨¤, despr¨¦s d¡¯una nit de festa i alcohol a Par¨ªs i amb l¡¯¨¤gil descripci¨® de la seva quotidianitat a la capital francesa. Podem imaginar l¡¯impacte que devia causar, el 1929, el dibuix prec¨ªs i trepidant de Perucho, construint el text gaireb¨¦ com un collage, mesclant-hi fragments de l¡¯aleshores innovador mon¨°leg interior (¡°Eixe cl¨¤xon... Per qu¨¨? ?s d¡¯un auto que passa pel carrer? No haurien de permetre cridar els t¨ªtols dels diaris en un dancing¡±) i amanint-ho amb esments a la llibertat sexual de les dones franceses, el jazz, els cabarets, la pol¨ªtica sovi¨¨tica i altres ingredients d¡¯actualitat. Perucho assumeix plenament la decidida voluntat de compassar la narrativa catalana amb les tend¨¨ncies innovadores que s¡¯obrien pas a Europa, superant el desinter¨¨s noucentista pel g¨¨nere i contribuint a popularitzar-lo amb trames psicol¨°giques i sentimentals, com va ser corrent en el pas dels anys vint als trenta, de Carles Soldevila a Merc¨¨ Rodoreda, de C¨¨sar-August Jordana a Francesc Trabal.

Que ?car o la impot¨¨ncia no acabi de quallar i que els elements posats en joc (un jove entre tres dones, la tensi¨® entre Val¨¨ncia i Par¨ªs, entre amor, adulteri i sexe, entre ideal i realitat) acabin trontollant i aboquin a un final precipitat, un estirabot en qu¨¨ Tristany sembla un ninot en mans d¡¯un titellaire, es deu al fet que, despr¨¦s de la bona arrencada, Perucho s¡¯embolica, com dissortadament insinuava el t¨ªtol, en la lli?¨® que hi ha darrere els fets i la figura de Tristany. La moderna voluntat de distanciar-se d¡¯all¨° que narra es resol amb un intervencionisme exagerat: els cap¨ªtols Introito, Intermedi i el final Par¨¤bola ¡ªs¨¤viament eliminats en la in¨¨dita autotraducci¨® castellana que Perucho va fer el 1939, aterrat a l¡¯exili mexic¨¤¡ª i un cert exc¨¦s melodram¨¤tic en la resoluci¨® de l¡¯embolic passional de Tristany desbaraten les potencialitats de la novel¡¤la.

Tot i aix¨°, aquesta reedici¨® ¡ªque, juntament amb la dels Di¨¤legs de Joan Llu¨ªs Vives, enceta una nova etapa de la m¨ªtica col¡¤lecci¨® Biblioteca d¡¯Autors Valencians fundada per Joan Fuster, ara en llibres de factura acurada i exquisida¡ª reclama l¡¯atenci¨® sobre un interessant i gaireb¨¦ desconegut escriptor, periodista i intel¡¤lectual en l¡¯¨°rbita de Joan Estelrich i el republicanisme. L¡¯aclaparador pr¨°leg de Josep Palomero, m¨¦s llarg que la mateixa novel¡¤la i deutor de la tesi doctoral que va presentar l¡¯any passat, convida a pensar que hi pot haver altres escrits de Perucho dignes de ser rescatats, els period¨ªstics sobretot, tant els catalans dels anys vint i trenta com els castellans de l¡¯exili.