Ramon Pichot, l¡¯altre gran amic de Picasso

El 1899, la fam¨ªlia Pichot, encap?alada per la matriarca Ant¨°nia Giron¨¨s i el seu marit Ramon Pichot van construir una casa a la punta d'?s Sortell, a tocar de la platja de Sa Conca de Cadaqu¨¦s. All¨ª va comen?ar a estiuejar el nombr¨®s clan format pel matrimoni i els seus set fills, a m¨¦s de les parelles i amics de molts d'ells. En els germans Pichot estaven representades gaireb¨¦ totes les arts: m¨²sics com el violinista Llu¨ªs, el violoncel¡¤lista Ricard i la pianista Merc¨¨, cantants d'¨°pera com Maria i pintors com Ramon. Aviat, les reunions en les quals particip¨¤ven altres artistes com Granados, Utrillo, Sert, Fabra, Ribera o Picasso es van fer famoses en aquesta petita i apartada localitat en la qual encara era estrany veure alg¨² arribat de l'altre costat del mass¨ªs del Puig de Pan¨ª que l'a?llava i protegia.

El pintor Ramon Pichot (Barcelona, 1871-Par¨ªs, 1925) va acabar sent una de les figures m¨¦s destacades de l'art catal¨¤ de finals del segle XIX. Desdibuixat i recl¨°s en col¡¤leccions particulars, el MNAC ¡ªque nom¨¦s t¨¦ l'obra Ofrena¡ª el reivindica en l'exposici¨® Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose. Es tracta de la primera monogr¨¤fica d'aquest pintor en la qual es recorre a partir de 42 obres la vida i l'obra a trav¨¦s de tres llocs: Barcelona, on va n¨¦ixer, Par¨ªs on va viure i va morir i Cadaqu¨¦s, el seu paisatge inspirador i el lloc al que mai va deixar de tornar. Un recorregut en la qual estan presents figures com Santiago Rusi?ol, per¨° sobretot Picasso, amb el qual va tenir una intensa relaci¨® a Par¨ªs, tal com delata la impressionant fotografia en la qual Pichot est¨¤ assegut en l'estudi del malagueny, a m¨¦s dels retrats que li va fer aquests anys.

Pichot va ser un m¨¦s de la famosa Colla del Safr¨¤ juntament amb Joaquim Mir i Isidre Nonell i va comen?ar exposant com ells en Els Quatre Gats, per¨° tamb¨¦ va ser amic de pintors de la generaci¨® anterior com Ramon Casas i Santiago Rusi?ol, amb el qual va viatjar a Madrid on van copiar al Greco i a Granada on va pintar gitanes i interiors de palaus de la ciutat. ¡°Va ser una figura pont de dues generacions¡±, explica Isabel Fabregat, comiss¨¤ria de la mostra que proporciona, a m¨¦s la primera monografia de l'artista. Fabregat ha determinat que la producci¨® de Pichot va ser d'unes 300 obres.

Com els seus amics va viatjar a Par¨ªs, on ja estava el 1900 preparant la seva primera exposici¨® individual. A difer¨¨ncia de la majoria ell ja no va tornar i es va instal¡¤lar a viure all¨¤ fins que va morir el 1925. ¡°Va acabar integrat en els ambients art¨ªstics i bohemis de Montmartre, exposant en la c¨¨lebre sala dels Fauves el 1905¡±, explica Fabregat. All¨ª va contactar amb Picasso i amb el seu amic Carles Casagemas que va acabar su?cidant-se el 1901 despr¨¦s de ser rebutjat per Laure Gargallo, Germaine. Despr¨¦s d'errar el tret amb qu¨¨ va intentar matar-la, va apuntar al seu cap i es va matar als 20 anys. Dos anys despr¨¦s, Germaine i Ramon Pichot es van casar a Par¨ªs.

L'exposici¨® arrenca amb obres com Siesta de Invierno emparentada amb obres com la Catedral dels pobres de Mir, cartells modernistes per a marques publicit¨¤ries per passar als seus ambients bohemis i de bordells parisencs (imatges de la ciutat moderna) que tant li agradaven a Pichot i als seus amics i en els quals queda patent els seus gustos pels colors intensos, una de les caracter¨ªstiques que m¨¦s destaca la comiss¨¤ria. Pichot tamb¨¦ va ser gravador i va il¡¤lustrar llibres per a altres artistes com Rusi?ol (Fulls de la vida) i el poeta i dramaturg Eduard Marquina (casat amb la seva germana Merc¨¨) i va conrear temes com les escenes de g¨¨nere, el tipismo, tenyit de gris i els retrats.

La sala d'exposicions temporals del MNAC permet mostrar com malgrat els diferents moments de la carrera del pintor va haver-hi una constant que es va mantenir: Cadaqu¨¦s, el lloc que eli va inspirar i va ser un punt de trobada. Van ser aquests paisatges de cales i muntanyes, que Salvador Dal¨ª va contemplar i va reproduir. La fam¨ªlia Dal¨ª tamb¨¦ era amiga dels Pichot. De fet la casa d'?s Llan¨¦ va ser primer un graner de la cantant Maria Pichot que va llogar el seu pare per estiuejar. ¡°Els quadres d'aquest moment del jove Dal¨ª s¨®n molt semblants. Dal¨ª va descobrir l'impressionisme a trav¨¦s de Pichot¡±, va explicar Fabregat.

Pichot i la seva esposa Germaine es van instal¡¤lar el 1923 en la Maison Rose, un edifici de Montmartre que Rusi?ol i Utrillo havien pintat, on ell tenia el seu taller i ella regentava un restaurant tal com apareixen en una altra de les fotografies. Les imatges s¨®n un altre dels atractius de l'exposici¨®. Impagables les de la fam¨ªlia Pichot, m¨¦s de vint membres, a la casa d'?s Sortell. No era estrany que a principis del XX, quan apareixia un personatge despistat, bohemi i estrafolari en la rec¨°ndita Cadaqu¨¦s, es digu¨¦s: ¡°?s un pichot¡±.