Rojos separatistes

Resulta fascinant i inquietant alhora observar com determinades f¨®rmules d'interpretaci¨® de la realitat, secularment arrelades en la cultura pol¨ªtica hispana i inculcades ad nauseam durant les quatre d¨¨cades franquistes, han resistit inc¨°lumes quatre d¨¨cades m¨¦s de pluralisme i reapareixen avui, durant la tardor del 2017, amb tota la seva esplendor. Penso en el vell recurs explicatiu del complot, del contuberni, de la tra?ci¨®.

Que el sistema pol¨ªtic i institucional (el r¨¨gim, per qu¨¨ no n'hi podem dir aix¨ª?) bastit a partir del 1978 mostri, potser des del 2010, s¨ªmptomes evidents de crisi, de fatiga de materials, d'obsolesc¨¨ncia, aix¨° no invalida els aspectes positius que va tenir al llarg de tres decennis, ni hauria de suposar un drama: tots els sistemes pol¨ªtics tenen un cicle vital i acaben periclitant. La Restauraci¨® alfonsina, per exemple, va manifestar clarament el seu esgotament a partir del 1917, a causa del col¡¤lapse del bipartidisme caciquil, la crisi social, l'auge dels nacionalismes perif¨¨rics, el conflicte b¨¨l¡¤lic al Marroc, etc¨¨tera.

La crisi de la Restauraci¨® postfranquista s'ha expressat sobretot a trav¨¦s del descr¨¨dit i la p¨¨rdua de legitimitat dels partits que van ser dominants des del per¨ªode constituent (el 15-M, el No ens representen..., que cristal¡¤litzar¨¤ en Podem) i de l'eclosi¨® sobiranista catalana, replicada molt p¨¤l¡¤lidament a Euskadi. Es tracta d'un proc¨¦s hist¨°ric perfectament explicable en termes racionals, mitjan?ant factors de tipus generacional, pol¨ªtic (l'aclaparadora hegemonia del PP en tots els aparells de l'Estat des del 2011, la corrupci¨®...) o econ¨°mic (l'impacte brutal de la crisi, a partir del 2009, sobre ¨¤mplies capes socials).

Per¨°, en comptes d'interpretar-ho en aquests termes, el gruix dels mitjans, opinadors i analistes espanyols ho han llegit o ho estan llegint en clau de conjura, d'insidi¨®s i t¨¨rbol contuberni que cal desemmascarar, no analitzar. I, dins d'aquest frame conspiranoic, el cl¨¤ssic espantall del complot roig separatista ha tornat a florir.

Es podria recopilar una extensa antologia de frases que, des dels espais m¨¦s nobles de la premsa de la capital, fa setmanes que parlen de la sinistra ¡°fraternitat rupturista¡± entre ¡°l'esquerra radical espanyola¡±, capitanejada per Pablo Iglesias Turri¨®n, i el ¡°separatisme catal¨¤¡±, que encap?alen Puigdemont i Junqueras. Hi ha textos inefables ¨Cque farien riure si no fessin pena¨C que pronostiquen la culminaci¨® del p¨¨rfid contuberni: una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia a Catalunya, ¡°acompanyada d'esclats socials a tot Espanya¡±. De moment, l'assemblea d'electes de Saragossa ja va constituir un atac inaudit a l'Estat de dret (l'agressiva concentraci¨® feixista a les seves portes, en canvi, va ser un agradable divertiment dominical). Pel que fa a l'emin¨¨ncia grisa, el cervell en la penombra de la conjura subversiva ¨¦s l'empresari audiovisual Jaume Roures, amfitri¨® del sopar on es van subscriure els nous Protocols dels Savis de Si¨® per carregar-se ¡°la naci¨® m¨¦s antiga d'Europa¡±.

Es tracta, en definitiva, del sorprenent revival d'aquell artefacte discursiu que tantes estones de gl¨°ria va proporcionar a la dictadura de Franco en els seus primers temps: l'Anti-Espanya. El PP, Ciutadans, el PSOE i tots els seus corifeus s¨®n Espanya (i, subsidi¨¤riament, tamb¨¦ la democr¨¤cia i la juridicitat); el bloc independentista catal¨¤, Podem, les conflu¨¨ncies i ¨Chorror!¨C EH Bildu amb Arnaldo Otegi al capdavant s¨®n l'Anti-Espanya, els enemics de la democr¨¤cia, els dinamiters de la sobirania nacional, etc¨¨tera. Tant se val que els de Pablo Iglesias obtinguessin fa quinze mesos m¨¦s de cinc milions de vots! ¡°Podem ¨Cs'afirma sense immutar-se¨C ¨¦s una for?a antisistema amb qui ning¨² s'ha d'associar, perqu¨¨ et tornar¨¤ a trair¡±. Atenci¨® a la dada, Pedro S¨¢nchez: amb l'Anti-Espanya no es pacta. Excloents? Aix¨° s¨®n els secessionistes.

En els virils anys del 1939 i successius, a l'estofa roja separatista se l'afusellava, i tema resolt. Ara (¡°?A por ellos...!¡±) nom¨¦s se l'amena?a, processa i det¨¦, se li infligeixen multes astron¨°miques, se la demonitza per sediciosa i tra?dora (i, per acabar-ho d'adobar, encara millor si s'hi posa pel mig el vene?ol¨¤ Nicol¨¢s Maduro).

Per¨° faltava l'ombra del Kremlin, i ha arribat. Era de preveure: quan tants l¨ªders d'opini¨® semblen enfundar-se de nou la camisa blava de la seva pr¨°pia joventut ideol¨°gica ¨Co de la dels seus ancestres¨C ¨¦s molt coherent recuperar la consigna que Ram¨®n Serrano Su?er va llan?ar des del fam¨®s balc¨® del carrer d'Alcal¨¢, aquell 24 de juny del 1941: ¡°R¨²ssia ¨¦s culpable!¡±.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador