Els crits del silenci

Malgrat el soroll en la convocat¨°ria unilateral del refer¨¨ndum de l'1-O hi ha silencis que s¨®n tota una imatge: valen m¨¦s que mil paraules. El silenci del No. ?s molt estrany que en un refer¨¨ndum que pret¨¦n ser l'expressi¨® m¨¤xima de la democr¨¤cia sense l¨ªmits ni lligams legals, nom¨¦s es llegeixi en els balcons una ¨²nica s¨ªl¡¤laba: S¨ª. Els primers que es van atrevir a dir no, a advertir que el primer d'octubre no es compt¨¦s amb ells, exercint el democr¨¤tic dret d'abstenir-se, van ser atiats per les esquerres alternatives amb un cartell amb un 'no votis' en boca d'un Franco ressuscitat.

Preguntem-nos quin refer¨¨ndum europeu presenta un paisatge urb¨¤ on nom¨¦s ¨¦s visible la posici¨® del govern, el S¨ª. Preguntem-nos per qu¨¨ als balcons no apareix el No. La concentraci¨® a les places dels ajuntaments contra els alcaldes esquerps en cap cas va ser per defensar el dret a decidir dels ciutadans. Tots sabien que, com en el 9N, les votacions es farien en els instituts i altres locals, tots propietat de la Generalitat. Cridaven per silenciar el No a l'1-O i convertir-lo en Si, pressionar els ajuntaments dissidents a deixar de ser-ho i sumar-se als set-cents que donen suport al Govern JXS¨ª, la CUP i al seu president. Volien que el mapa de Catalunya no fos un mapa de debat, sin¨® un mapa d'adhesi¨®.

Es viu la llei del silenci del no, ja sigui para no votar, ja sigui per votar No. El proc¨¦s ha despullat de prestigi social i pol¨ªtic la dissid¨¨ncia. El diguem no, de Raimon, nom¨¦s s'admet en el can?oner, no en el discurs hegem¨°nic sobiranista. Ni tan sols en una organitzaci¨® plural com els Comuns, amb un 41% que va votar en contra de participar l'1-O, cap de les seves veus p¨²bliques es pronuncia pel No. Fan m¨¦s que mobilitzar-se, es mobilitzen pel S¨ª a la independ¨¨ncia posat que ells seus S¨ª van caient en les seves declaracions amb les fulles del calendari. Els qui diuen qu¨¨ votaran, votarien S¨ª. I els qui no, donen pistes. No votaran no.

Quan l'independentisme assenyat se sent inc¨°mode sempre t¨¦ un recurs f¨¤cil: el PP. Ha entrat amb la llei en la faixa i la delicadesa d'un elefant en una terrisseria, convertint la Constituci¨® en un codi penal que igual serveix per detenir a un director general que per perseguir galledes de pega o arrencar cartells que diuen el que porta m¨¦s d'un quinquenni dient TV3.

No obstant aix¨°, els responsables del miracle de convertir un sol poble de Catalunya en dos, no estan a la Moncloa sin¨® en el Palau de la Generalitat. Qu¨¨ hem fet per mer¨¨ixer aix¨°, tant el meu ve¨ª que esmorza amb l'estelada com jo, que em prenc caf¨¨ sense sucre? De qu¨¨ ha servit tanta mobilitzaci¨® de milions de persones, tanta energia social malgastada? Mai tants s'havien mobilitzat tant i mai havien aconseguit tan poc. El Govern del tripartit en tres convulsos anys va aprovar un Estatut votat per la gent de Catalunya, sense ERC ni la CUP, per¨° set anys de clamor¨®s Govern independentista no han servit ni per saber qui pagar¨¤ les n¨°mines als funcionaris el mes vinent.

El proc¨¦s que ha subjugat a mitja Catalunya, s'assembla m¨¦s en l'hora de la veritat al malson que va comen?ar amb les 48 hores negres del Parlament, amb una presidenta que no sap presidir i amb un president que no sap qu¨¨ dir quan no li pregunta la Terribas, que a aquell pa¨ªs que prometia posar-nos gelat per postres cada dia. A hores del desenlla? sembla que el nostre Govern sigui d'adolescents enrabiats de Rebel sense causa que no pensen saltar del cotxe en marxa, sin¨® salvar-se conduint el cotxe a l'abisme amb nosaltres a l'interior.

Despr¨¦s de practicar tants anys la valentia de la imprud¨¨ncia, no s'atreveixen a practicar la valentia del sentit com¨². L'1 d'Octubre anir¨¤ com anir¨¤, per¨° si alg¨² no ho remeia, perdrem tots. El dia 2 despuntar¨¤, que no ser¨¤ poc, per¨° la pol¨ªtica no tornar¨¤ a ser igual. Als crits del carrer se sumaran els crits del silenci, el somni estelat es despertar¨¤ amb cara de miratge, la nova pol¨ªtica haur¨¤ perdut la innoc¨¨ncia, i la vella pol¨ªtica haur¨¤ perdut l'oportunitat de servir per fer pol¨ªtica. I l'acord de la Constituci¨® del 78, amb les seves llums i les seves ombres, seguir¨¤ sent el moment m¨¦s alt de la democr¨¤cia espanyola. Sobretot, si es compara amb aquest setembre negre.

Jos¨¦ Luis Atienza ¨¦s coordinador del grup federal d'ICV i del promotor d'un manifest a favor de no votar en el refer¨¨ndum