L¡¯equilibrista sense xarxa

Els marges s¡¯estrenyen. Les zones de fricci¨® son nombroses. L¡¯acci¨® militant ¨¦s fren¨¨tica, amb tots els mitjans a l¡¯abast, p¨²blics sobretot, llan?ats a mobilitzar i portar a votar la gent. Com en totes les vig¨ªlies, la vida segueix amb normalitat mentre passen coses excepcionals i estranyes: n¡¯hi ha prou amb parar atenci¨® a aquesta reuni¨® de la Junta de Seguretat, en la qual s¡¯han trobat els dos estats majors de l¡¯enfrontament que culminar¨¤ diumenge, a la vegada que els estudiants sortien al carrer.

Sobre el paper es tractava de coordinar les forces policials per aplicar l¡¯ordre judicial d¡¯impedir la votaci¨®, per¨° qui la presidia, Carles Puigdemont, ¨¦s el m¨¤xim organitzador de la votaci¨® prohibida. La idea que ha servit per preservar formalment els Mossos d¡¯una desobedi¨¨ncia flagrant, i especialment el major Trapero, ¨¦s la de mantenir la conviv¨¨ncia. El sil¡¤logisme ¨¦s tan clar com c¨ªnic: els Mossos han de fer les dues coses i l¨°gicament atendran primordialment la preservaci¨® de la conviv¨¨ncia, que tradu?t a la pr¨¤ctica ¨¦s que nom¨¦s impediran votar all¨¤ on no hi ha hagi gent que vulgui votar.

?s evident, doncs, que el Govern catal¨¤ no ha aixecat el peu de l¡¯accelerador en dues compet¨¨ncies primordials. Ni els Mossos ni els mitjans de comunicaci¨® s¡¯han plegat a la pressi¨® del Govern de Rajoy, clarament moderada per les ganes de culminar la setmana dels grans perills sense cap nou incident greu com el de la setmana passada, quan la Gu¨¤rdia Civil va haver de quedar-se fins a les quatre de la matinada a la Conselleria d¡¯Economia, assetjada pels manifestants convocats per ?mnium i l'ANC.

Ja ¨¦s divendres i ara els perills s¡¯acumulen sobretot de cara a diumenge, llevat que Rajoy tingui alguna sorpresa preparada per avui o dem¨¤, com alguns volen interpretar de la seva abs¨¨ncia a la cimera de la UE a Tallinn. El president espanyol no assistir¨¤ a la cimera informal, dedicada al mercat digital europeu, organitzada per la presid¨¨ncia semestral estoniana. El m¨¦s interessant de la cimera era el sopar d¡¯ahir al vespre, sense ordre del dia, nom¨¦s dels caps de govern i d¡¯Estat amb el president del Consell, Donald Tusk, on es sol repassar el temari europeu m¨¦s candent: Brexit, sens dubte; Corea del Nord... i Catalunya. Pot ser que Rajoy no hi hagi anat per estalviar-se les explicacions i qui sap si algun debat ulterior amb els seus hom¨°legs, molt en la l¨ªnia lac¨°nica empresa des del primer dia.

El tros que queda per passar, certament, ¨¦s el m¨¦s perill¨®s. S¡¯ha acabat la cacera d¡¯urnes i paperetes i ara es tracta de moviments sobre els camps de batalla, que s¨®n les instal¡¤lacions de la Generalitat designades per votar. S¨®n molt nombrosos els punts de contacte on les forces de l¡¯ordre hauran d¡¯aplicar les instruccions de la just¨ªcia i els votants, convertits ja de bell antuvi en manifestants, tractaran que no es faci. Risc m¨¤xim, per tant. Ara apareixen amb tota claredat les garanties, transferides pel Govern a cadascun dels votants, amb l¡¯objectiu de desbordar el dispositiu de la policia i oferir, d¡¯una banda, una imatge impactant als mitjans de comunicaci¨®, sobretot internacionals, de centenars de milers de persones concentrades als col¡¤legis amb la papereta a la m¨¤; i de l¡¯altra, aconseguir una massa de vots dipositats i comptabilitzables que permeti fer-ne una extrapolaci¨® i extreure'n uns resultats.

Per diumenge al vespre, imatges i resultats extrapolats a la m¨¤, queda la decisi¨® culminant, que molts desitgen i ja sabem que dif¨ªcilment podran reprimir. Una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, ja sigui fonamentada nom¨¦s en una mobilitzaci¨® espectacular o b¨¦ a partir d¡¯una extrapolaci¨® de dades il¡¤leg¨ªtima i fraudulenta, seria el cop definitiu i su?cida als 40 anys d¡¯autogovern catal¨¤, a la traject¨°ria sencera del catalanisme possibilista i tamb¨¦ a la democr¨¤cia espanyola, el m¨¦s temptador per als qui no els agrada ni per democr¨¤cia ni per espanyola.

L¡¯equilibrista que fins ara s¡¯ha mantingut al damunt de la corda caur¨¤ a plom i tots sabem que ja no hi haur¨¤ xarxa que el salvi. El preu que pagarem aleshores ser¨¤ molt m¨¦s car que qualsevol dels avantatges que alg¨² pugui imaginar com a premi d¡¯aquesta desgraciada aventura.