¡°Pot ser molt perill¨®s per a Europa tocar les fronteres. La gent oblida que la hist¨°ria ¨¦s tr¨¤gica¡±

En altres circumst¨¤ncies, si la pol¨ªtica francesa no hagu¨¦s viscut un dels sobresalts m¨¦s grans de les ¨²ltimes d¨¨cades, Manuel Valls (Barcelona, 1962) podria ser avui el president de la Rep¨²blica. I seria ell ¡ªel pol¨ªtic franc¨¨s m¨¦s catal¨¤, criat en una fam¨ªlia de tradici¨® cosmopolita i catalanista, ex-primer ministre de Fran?a i exministre de l'Interior¡ª qui encap?alaria la resposta francesa, i potser europea, a la crisi catalana.

"Un dirigent pol¨ªtic europeu no pot refugiar-se en la hipocresia de dir que ¨¦s un debat intern a Espanya"

Valls, que va aspirar sense ¨¨xit a la presid¨¨ncia i va acabar abandonant el seu partit de sempre, el socialista, ha conversat aquest divendres amb EL PA?S ¡ªen catal¨¤, la llengua del seu pare, el pintor figuratiu Xavier Valls¡ª en un caf¨¨ prop de la pla?a de la Bastilla, a Par¨ªs. Uns dies abans, l'ex-primer ministre, ara diputat adscrit a la majoria presidencial, va parlar-ne amb el president Emmanuel Macron.

"Entenc el que fa el Govern espanyol per fer respectar la Constituci¨®, per¨° la soluci¨® nom¨¦s pot ser pol¨ªtica"

"Estic preocupat", diu Valls. "La Uni¨® Europea ¨¦s una federaci¨® d'Estats naci¨®. ?s una construcci¨® ¨²nica. S¨®n 70 anys de pau. Penso en Fran?a i la relaci¨® excepcional amb Alemanya. Europa ha portat la pau i la democr¨¤cia, obrint-se a Espanya, Portugal i Gr¨¨cia als anys 80 i als pa?sos de l'antic bloc sovi¨¨tic uns anys despr¨¦s. ?s una construcci¨® fr¨¤gil: les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi financera dels anys 2008-2009, la crisi migrat¨°ria, el drama dels refugiats, els atacs terroristes, el Brexit, les tensions amb R¨²ssia, l'egoisme de Governs com els de Pol¨°nia i Hongria, la pujada del populisme. Un sentiment que Europa no funciona perqu¨¨ no protegeix: del terrorisme, de les migracions, de l'atur. El que ¨¦s normal en un moment de globalitzaci¨® i crisi europea, ¨¦s que hi hagi un replegament sobre les identitats hist¨°riques. Si, a m¨¦s, els Estats naci¨® m¨¦s antics ¡ªi n'hi ha tres d'hist¨°rics, Fran?a, Anglaterra i Espanya¡ª, es desfan, ¨¦s Europa que es desfar¨¤. Perqu¨¨ dem¨¤ ser¨¤ It¨¤lia del nord, Esc¨°cia, B¨¨lgica... Potser despr¨¦s Fran?a. Cada pa¨ªs t¨¦ les seves hist¨°ries. S'han de respectar i no es poden comparar. La for?a de Catalunya, de forma hist¨°rica, ¨¦s estar en el conjunt espanyol. I la for?a d'Espanya ¨¦s tenir grans regions amb les seves identitats pr¨°pies, que s¨®n a m¨¦s fortes en l'¨¤mbit econ¨°mic. Si una d'aquestes regions se'n va, ser¨¤ un desastre per Europa, per Espanya, i no seria un futur de prosperitat per Catalunya. Per aix¨° penso que, respectant el debat pol¨ªtic espanyol, un dirigent pol¨ªtic europeu no pot refugiar-se en la hipocresia de dir que ¨¦s un debat intern d'Espanya. Les conseq¨¹¨¨ncies no serien nom¨¦s per Catalunya o per a Espanya, serien per a Europa i per al pa¨ªs que t¨¦ la frontera amb Espanya i Catalunya.

Pregunta: Han sigut massa t¨ªmides les capitals europees?

Resposta: S¨ª. S'ent¨¦n, perqu¨¨ ¨¦s un debat pol¨ªtic espanyol i cadasc¨² pot tenir la seva an¨¤lisi de l'actitud de les institucions espanyoles i catalanes. Per¨° Europa ¨¦s un conjunt fr¨¤gil, aquesta federaci¨® d'Estats naci¨®. I hem de ser seriosos. Penso que els caps de Govern, presidents de Rep¨²blica, caps d'Estats, les institucions europees, no han parlat fort respecte a aquest repte.

P: Fa un any, vost¨¨ aspirava a ser president de la Rep¨²blica. Unes altres circumst¨¤ncies haurien pogut fer que ara ho fos. Qu¨¨ hauria dit ara sobre Catalunya en cas de ser president?

R: El que li estic dient. Que el dest¨ª com¨², pac¨ªfic d'Espanya i Catalunya ¨¦s un dest¨ª com¨² i necessari per a Europa. Ho dic com a franc¨¨s que coneix Espanya. En aquests ¨²ltims 40 anys, Espanya ha sigut un exemple de transici¨® democr¨¤tica, d'¨¨xit econ¨°mic, malgrat la crisi, un ¨¨xit cultural. Ja no ¨¦s l'Espanya on els francesos anaven de vacances. ?s m¨¦s que aix¨°. I Catalunya tamb¨¦ ¨¦s una regi¨® incre?ble: representa per la gent, a trav¨¦s de Barcelona, els Jocs Ol¨ªmpics, el F.C. Barcelona, la seva literatura, una identitat que s'ent¨¦n com a diferent, per¨° dins del marc espanyol. Aquestes dues hist¨°ries, aquestes dues forces, aquestes dues identitats, per mi estan lligades, no separades. I ha sigut la for?a d'Espanya acceptar que hi hagi aquestes identitats fortes. Si aix¨° es desf¨¤, ¨¦s una altra hist¨°ria. Com a dirigent pol¨ªtic, avui franc¨¨s, la meva veu compta a Fran?a. Jo que s¨®c un republic¨¤ en el sentit franc¨¨s, que penso molt en la for?a de l'Estat, s¨¦ que la hist¨°ria d'Espanya ¨¦s diferent. I la responsabilitat d'alg¨² que coneix b¨¦ Espanya i Catalunya, sense pensar que la teva paraula canviar¨¤ les coses a Espanya o a Catalunya, ¨¦s la de dir: compte! Hi ha un debat que jo respecto, hi ha una reivindicaci¨® a Catalunya que s'ent¨¦n perfectament, hi ha una hist¨°ria. Jo estic molt lligat, amb la meva fam¨ªlia, a Pasqual Maragall, i recordo perfectament el que va passar quan el Tribunal Constitucional va rebutjar l'Estatut, i coneixem aquesta hist¨°ria. Penso que el di¨¤leg ¨¦s imprescindible entre Madrid i Barcelona. S¨®c prudent, per¨° penso que el que es pot discutir a les Corts entre el PSOE, el PP i altres forces, pot ser una soluci¨® pol¨ªtica, per¨° ho dic amb la dist¨¤ncia necess¨¤ria. Per¨° tinc la convicci¨® que el futur de Catalunya ¨¦s en el conjunt espanyol, siguin quin siguin els canvis institucionals que hi pugui haver."

P: Un paper m¨¦s gran dels l¨ªders europeus, inclouria una mediaci¨®? L'alcaldessa de Barcelona, per exemple, ha demanat que la Comissi¨® Europea ho faci entre Catalunya i Espanya.

R: No. Espanya ¨¦s una democr¨¤cia. T¨¦ una Constituci¨®, la del 78, una de les m¨¦s modernes d'Europa. S¨®n els espanyols, les Corts, el poble espanyol qui ha de decidir si s'ha de canviar o no. Hi pot haver una evoluci¨® constitucional. Nosaltres n'hem conegut moltes. ?s una democr¨¤cia i correspon als espanyols i als catalans i trobar la millor soluci¨®. I cal dir que no hi ha cap automatisme que una Catalunya independent estaria a la Uni¨® Europea. Aix¨° s'ha de dir molt clarament als catalans que volen la independ¨¨ncia i pensen que sortiran d'Espanya, entraran a Europa, tindran l'euro, tindran els avantatges d'Europa.

P: Si diu aix¨°, ¨¦s perqu¨¨ veu possible que efectivament Catalunya se separi d'Espanya?

R: A nivell constitucional, no. I s¨¦ que el Govern de Madrid, les forces pol¨ªtiques, no deixaran fer-ho. Podria dir: aix¨° no ¨¦s possible. Per¨° el que pot preocupar ¨¦s que aquesta crisi continu? i representi en un moment o altre una crisi m¨¦s potent. S'ha d'anar amb compte. Si no hi hauria aquest debat a les fam¨ªlies mateixes.

P: A la seva fam¨ªlia tamb¨¦?

R: S¨ª, s¨ª. Tothom en parla. Hi ha debat.

P: Aquests dies hi ha hagut detencions de c¨¤rrecs p¨²blics, s'han tancat webs. S'acusa el Govern espanyol de limitar drets i llibertats fonamentals, que la resposta ¨¦s excessiva.

R: M'imagino qu¨¨ passaria si com a cap de Govern, una regi¨® a Fran?a volgu¨¦s organitzar un refer¨¨ndum que no estigu¨¦s previst a la Constituci¨® per sortir del marc nacional.

P: Qu¨¨ faria?

R: Doncs ho faria tot perqu¨¨ aquest refer¨¨ndum, aquesta consulta, no es pogu¨¦s fer. Un Govern ha de fer respectar la Constituci¨®. Que el di¨¤leg sigui la millor soluci¨®, en una democr¨¤cia, ho entenc. Per¨° hi ha moments que un Govern no t¨¦ altres solucions que fer que la Constituci¨® sigui respectada. No entro en el debat de si s'ha de fer d'aquesta manera o si el di¨¤leg s'hauria pogut fer abans. He parlat amb dirigents pol¨ªtics espanyols: amb Pedro S¨¢nchez o Miquel Iceta, a qui considero un dels dirigents catalans m¨¦s intel¡¤ligents, i molt fi. S¨¦ que ha sigut molt dif¨ªcil per als socialistes catalans, tenint aquesta posici¨®. Entre els que volen quedar-se a Espanya i la independ¨¨ncia: s'ha de trobar la veu de la ra¨®. Aquesta veu de la ra¨®, del seny, del di¨¤leg, ¨¦s la bona. Per¨° un Govern ha de fer respectar la Constituci¨®, respectant els drets de la gent. S¨®c dels que penso que governar ¨¦s fer respectar la Constituci¨®. El que espero ¨¦s que, despr¨¦s d'aquest moment, les soluciones pol¨ªtiques, institucionals, dins el marc espanyol, es puguin trobar.

P: Dintre de les solucions, imagina un refer¨¨ndum pactat i legal com el d'Esc¨°cia o el de Quebec?

R: Aix¨° no ho puc dir. Perqu¨¨ no ho s¨¦. I aix¨° s¨®n els pol¨ªtics espanyols i catalans que han de trobar la soluci¨®. Per¨° quan he parlat de B¨¨lgica o el Regne Unit sempre he tingut aquesta posici¨®: tocar les fronteres sabem que pot ser molt perill¨®s per a Europa. La gent pensa que vivim en un moment de pau ¨²nic, i ¨¦s veritat. Per¨° obliden que la hist¨°ria ¨¦s tr¨¤gica. ?s molt dif¨ªcil a les nostres societats per exemple imaginar que vivim una esp¨¨cie de guerra amb el terrorisme. Som aqu¨ª en aquest caf¨¨. Estem a 10 minuts a peu de la sala Bataclan. La gent voldria que no se li parl¨¦s de tot aix¨°. No s¨®c pessimista, s¨®c optimista. Per¨° la guerra de l'ex-Iugosl¨¤via va ser fa a penes vint anys. Sense que la hist¨°ria es repeteixi, sempre hem de tenir present que la hist¨°ria pot ser tr¨¤gica, i que el fet de viure en democr¨¤cia des de fa tants anys no ens protegeix de convulsions hist¨°riques que poden portar viol¨¨ncia.

P: Qu¨¨ aconsellaria fer al president Rajoy?

R: No puc donar consells, m¨¦s enll¨¤ del que estic dient. Per¨° el di¨¤leg i el respecte de tots ¨¦s imprescindible. S'ha de parlar, s'ha de dialogar. No hi ha altra soluci¨® en una democr¨¤cia que trobar les solucions dialogant, i totes les forces pol¨ªtiques per¨° tamb¨¦ intel¡¤lectuals espanyols han d'estar mobilitzats per superar aquesta crisi. En el respecte de la Constituci¨®, la d'avui o de dem¨¤. I repeteixo: entenc el que fa el Govern espanyol per fer respectar la Constituci¨® en aquest moment prec¨ªs. Per¨° el di¨¤leg ha de continuar, s'ha de trobar una soluci¨®, i la soluci¨® nom¨¦s pot ser pol¨ªtica.

P: Una esperan?a de l'independentisme ¨¦s la internacionalitzaci¨® del conflicte. Que Europa acabi mediant, o ajudant Catalunya.

R: Aix¨° s'ha de dir clarament. Els dirigents europeus ho han de dir clarament: aix¨° ¨¦s un carrer¨® sense sortida, ¨¦s una esperan?a que no t¨¦ l¨°gica ni possibilitats.

P: Ha dit que si fos primer ministre i una regi¨® com Als¨¤cia, o C¨°rsega, organitz¨¦s un refer¨¨ndum anticonstitucional, faria complir la llei. Si durant cinc anys sortissin centenars de milers de persones al carrer, qu¨¨ hauria fet essent primer ministre? Hauria reaccionat pol¨ªticament? O hauria aplicat nom¨¦s la llei?

R: Ja veig la perversi¨® de la pregunta. ?s dif¨ªcil comparar. El que vull dir ¨¦s que s'ha d'aplicar la llei. Les reivindicacions de Fran?a, a m¨¦s, s¨®n diferents. El di¨¤leg ¨¦s necessari per¨° s¨®c conegut a Fran?a com un responsable pol¨ªtic que t¨¦ una certa idea del que ¨¦s fer respectar la llei i l'Estat de Dret.