Catalunya i la crisi de governan?a europea

Manuel Valls va parlar a Ser Catalunya. Tot i que va n¨¦ixer a Barcelona, ¨¦s un genu¨ª representant del jacobinisme franc¨¨s rotundament contrari a la independ¨¨ncia. Per¨° el seu missatge principal va ser que el que passi a Catalunya tindr¨¤ repercussi¨® europea i que ¡°si Catalunya ¨¦s independent ser¨¤ la fi de l'Europa dels estats naci¨®¡±. Absorts en les nostres afliccions familiars, carregats de prejudicis hisp¨¤nics, tendim a veure el conflicte sobiranista com un fenomen singular, estrany, retr¨°grad per a alguns, propi d'inacabables desavinences d'una naci¨® espanyola que mai es va tancar del tot. Per¨° sense negar cap de les circumst¨¤ncies espec¨ªfiques del cas catal¨¤, ¨¦s higi¨¨nic i ajuda a desdramatitzar-lo situar-lo en un marc m¨¦s general: la crisi de governan?a de la democr¨¤cia liberal europea fruit de les mutacions generades pel pas del capitalisme industrial i local al capitalisme financer i global.

Ahir lleg¨ªem que el sou mitj¨¤ dels nous contractes a Espanya ¨¦s un 12 per cent inferior al d'abans de la crisi. Els salaris van a la baixa, el treball est¨¤ precaritzat i seguir¨¤ aix¨ª. El creixement no garanteix una millora generalitzada del benestar. I les pol¨ªtiques anomenades reformistes no fan m¨¦s que retallar garanties i protecci¨® als treballadors. Macron s'acaba de carregar el pacte social que havia donat cohesi¨® a Fran?a des del final de la II Guerra Mundial. L'ampli espai intermedi que articulava les societats europees s'ha fracturat. Despr¨¦s d'haver viscut en la indifer¨¨ncia pol¨ªtica durant els anys en qu¨¨ semblava que tot era possible, ara molts ciutadans viuen amb la sensaci¨® que l'Estat ni els escolta ni els protegeix, que els interessos dels qui manen no s¨®n els seus, alhora que les joves generacions viuen en l'eclipsi del futur. ?s una crisi de governan?a per l'esgotament de la utopia anomenada neoliberal, llan?ada a finals dels setanta, que ha retornat Europa al terreny de les desigualtats abismals i que s'ha carregat la socialdemocr¨¤cia que es va deixar fascinar per la bona nova que venia de l'Atl¨¤ntic.

El cas catal¨¤, amb tota la seva hist¨°ria a coll, que evidentment el carreguen de peculiaritats, ¨¦s un m¨¦s dels episodis que expressen aquesta crisi. Per aix¨° Manuel Valls t¨¦ ra¨® quan destaca la seva dimensi¨® europea. En el seu esclat comparteix causes amb Syriza, amb el 15-M, amb els grillini, amb Fran?a insubmisa, amb el creixement de l'extrema dreta (ara tamb¨¦ a Alemanya), amb el Brexit, fins i tot amb el fenomen Macron, impensable en un altre context. A aquests i altres moviments tan dispars se'ls ha posat l'etiqueta de populisme per desqualificar-los, i s'ha evitat aix¨ª analitzar-ne les causes i afrontar-ne els problemes. Nom¨¦s Macron s'ha deslliurat del qualificatiu perqu¨¨ r¨¤pidament ha complert amb el ritu inici¨¤tic d'una reforma laboral per desactivar el m¨®n del treball.

Macron ha deixat const¨¤ncia de com ¨¦s de fr¨¤gil el vel que separa el liberalisme de l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, qualificant de ¡°ganduls¡± els qui s'oposen a la seva reforma i amb una frase per a la hist¨°ria de la inf¨¤mia: ¡°Una estaci¨® ¨¦s el lloc on es creua la gent que ha triomfat i la gent que no ¨¦s ning¨²¡±. Per aix¨° ¨¦s oport¨² l'informe de l'Oficina de Drets Humans de Nacions Unides que li recorda al Govern espanyol que, ¡°independentment de la legalitat del refer¨¨ndum, les autoritats espanyoles tenen la responsabilitat de respectar els drets que s¨®n essencials en les societats democr¨¤tiques¡±. Un advertiment raonable a la vista que hi ha fronteres que es creuen amb molta facilitat, com hem vist a Pol¨°nia o Hongria.

Hem arribat a la vig¨ªlia de l'1-O sense que l'escenari s'hagi aclarit. Totes dues parts, en la seva din¨¤mica d'acci¨®-reacci¨®, poden tenir la temptaci¨® de redoblar l'aposta: el sobiranisme situant-se en l'abisme de la ruptura unilateral, l'unionisme utilitzant tots els instruments de la via repressiva. Potser obrir el focus, donar-li perspectiva europea, entendre que el que passa aqu¨ª no ¨¦s res estrany, sin¨® que forma part d'una crisi m¨¦s ¨¤mplia, pot fer entendre que m¨¦s enll¨¤ de la confrontaci¨® o l'emb¨²s etern, no hi ha m¨¦s sortida que la que es pugui construir sobre el reconeixement mutu i el comprom¨ªs d'un refer¨¨ndum en algun moment del cam¨ª. Al cap i a la fi, la crisi de governan?a europea ens interpel¡¤la a tots, junts o separats.