L¨ªrica i ¨¨pica del catalanisme

Una de les coses m¨¦s dif¨ªcils d¡¯explicar-se en relaci¨® amb l¡¯actual proc¨¦s sobiranista a Catalunya ¨¦s de quina manera es va passar dels centenars de votants per la independ¨¨ncia a Arenys de Munt i Sant Jaume de Frontany¨¤, l¡¯any 2008, als dos milions ¡ªla xifra sembla estabilitzada, per¨° pot cr¨¦ixer despr¨¦s de les batusses de l¡¯1-O¡ª de votants pel s¨ª en aquest malaguanyat, oprobi¨®s i desgraciat refer¨¨ndum de diumenge.

El catalanisme no va comen?ar, ni molt menys, com una causa independentista, sin¨® m¨¦s aviat col¡¤laboracionista. Acceptem, com solen fer els historiadors, que una de les primeres manifestacions de vindicaci¨® de la singularitat de Catalunya es va produir al temps que Aribau va publicar la seva Oda a la p¨¤tria, el 1833, en ple auge del nacionalisme a tot Europa. Com indica el nom d¡¯aquesta oda, i tamb¨¦ el seu text, es tractava d¡¯una troba, ¨¦s a dir, una composici¨® po¨¨tica que, en certa manera, reprenia la tradici¨® liter¨¤ria catalana en vers del temps dels trobadors, i ulteriors. El poema, en sis octaves, comen?a amb una lloan?a del paisatge catal¨¤ ¡ªara ja no es podria fer¡ª molt rom¨¤ntica, com era moda, i continua amb una defensa de la llengua catalana, certament embastardida cap a aquells anys a causa de la nefasta pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica dels primers Borbons espanyols. Era el primer pas, propi de nacionalismes de l¡¯¨¨poca, de vincular la p¨¤tria a una llengua singular i pr¨°pia. Havia comen?at, diguem-ho aix¨ª, el catalanisme l¨ªric.

M¨¦s endavant, amb la restauraci¨® dels Jocs Florals (1859) ¡ªi, es diria, fins a Verdaguer, per no dir tamb¨¦ Maragall, Carner, Riba o Espriu¡ª, el patriotisme catal¨¤ va assentar-se en aquesta dimensi¨® po¨¨tica, buc¨°lica, l¨ªrica, de flors i violes i englantines, i, m¨¦s tard, de les can?ons estovades dels Setze Jutges i de Llu¨ªs Llach, l¡¯amena?ador.

En les reivindicacions catalanes a partir de 1980, i durant tota l¡¯¨¨poca pujolista, no va desapar¨¨ixer del tot aquesta dimensi¨® del catalanisme lleugera, amable, de foc de camp i excursions a la patri¨°tica natura: no oblidem les ascensions a la Pica d¡¯Estats de Pujol i tota una colla d¡¯addictes, ress¨° del naturisme rousseauni¨¤ que va escaure a l¡¯escoltisme de Catalunya. Per¨° un bon dia, arran de la campanya infame del PP contra el nou Estatut, i a causa, tamb¨¦, de la crisi econ¨°mica i la gran disponibilitat de la gent jove per sortir al carrer al moment que sigui, aquest catalanisme que encara anava amb el lliri a la m¨¤ va transformar el lirisme tradicional del nacionalisme rom¨¤ntic en un epos d¡¯enorme dinamisme; en suma, en una estrat¨¨gia pr¨°piament bel¡¤licosa (sense armes i sense viol¨¨ncia) que ja no tenia res de l¨ªric i ha acabat tenint-ho tot d¡¯¨¨pic. La manca actual d¡¯oportunitats, al m¨®n sencer, d¡¯assolir l¡¯heroisme va permetre que agaf¨¦s, entre amplis sectors de la societat, un discurs radical, valent, sense manies, per aconseguir el que la l¨ªrica catalanista no havia aconseguit fins aleshores. Es va constituir una massa, com un ex¨¨rcit, de ciutadans anhelosos de ser herois i de guanyar una guerra; i milions de persones van acabar exposant-se en cos i ¨¤nima, diumenge passat, a la for?a m¨¦s contundent de la policia, molt m¨¦s armada que les forces d¡¯un ciutad¨¤: els sobiranistes nom¨¦s tenien els bra?os i l¡¯anhel.

S¡¯havia passat radicalment de la l¨ªrica que evoca la natura, la menta i el roman¨ª, a una ¨¨pica que defensa, contra qualsevol adversitat ¡ªcoses de la noble moral d¡¯una guerra¡ª, una causa de grans dimensions, insuflada o abdu?da en molta gent sense gaire o cap coneixement de la hist¨°ria de Catalunya o del poder d¡¯un Estat constitucional, per¨° enormement efica?. L¡¯Estat de dret no importava, i aix¨ª ho ha demostrat tamb¨¦ la il¡¤l¨°gica i fabulosa estrat¨¨gia amb qu¨¨ s¡¯han mogut els nostres governs des de fa uns quants anys fins ara.

Els aqueus van declarar la guerra a Troia perqu¨¨ Paris havia raptat Helena, esposa de Menelau, germ¨¤ d¡¯Agam¨¨mnon: no deixava de ser una ra¨® poderosa. La ra¨® dels catalans ja l¡¯hem explicada: ens van segrestar les llibertats, segons el discurs ¨¨pic independentista i un partit pol¨ªtic ens va declarar la guerra, o nosaltres a ells. La de Troia va durar uns deu anys, que ¨¦s si fa no fa el que durar¨¤ la nostra. S¡¯hi van significar uns herois disposats a la mort, d¡¯un i altre b¨¤ndol, i Gr¨¨cia va acabar conquerint Troia despr¨¦s d¡¯una gran arg¨²cia: amagar els hoplites dins un enorme cavall i fer-lo entrar a la ciutat per conquerir-la. Els sobiranistes van amagar les urnes al sud de Fran?a, i, quan ning¨² s¡¯esperava que apareguessin, les van fer apar¨¨ixer als col¡¤legis electorals per a gran sorpresa, i en certa manera frac¨¤s, dels troians.

Joves i grans, sobiranistes tots, van fer gala del seu esperit b¨¨l¡¤lic i s¡¯han convertit en herois gloriosos. El discurs ¨¨pic de la independ¨¨ncia s¡¯ha afermat, i ara costar¨¤ molt tornar a aquell lirisme dels inicis del catalanisme rom¨¤ntic, un lirisme que, com a g¨¨nere, sempre estar¨¤ m¨¦s a la vora de l¡¯idil¡¤li i de la fraternitat que de tota hostilitat guerrera.