El cap dels Mossos compareix davant de la just¨ªcia per sedici¨®

El cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Llu¨ªs Trapero, declara aquest divendres davant de la jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional Carmen Lamela com a investigat pels fets del 20 de setembre. Aquest dia, milers de persones es van aplegar davant del Departament d'Economia de la Generalitat, a Barcelona, per protestar per les detencions dels organitzadors del refer¨¨ndum il¡¤legal. Les protestes van derivar en aldarulls que van obstaculitzar, sense impedir-la, la tasca dels gu¨¤rdies civils i de la secret¨¤ria judicial, que va haver de sortir per un terrat. La Fiscalia es va querellar contra Trapero ¡ªl'actuaci¨® del qual tamb¨¦ est¨¤ en dubte per la passivitat dels Mossos en la jornada del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre¡ª i contra la intendent del districte de l'Eixample de Barcelona, Teresa Laplana.

La compareixen?a del cap dels Mossos ¡ªaplaudit per la seva actuaci¨® despr¨¦s dels atemptats de Barcelona¡ª davant de la just¨ªcia ¨¦s un fet in¨¨dit. Trapero ja ha avan?at que prestar¨¤ declaraci¨® i que aportar¨¤ tots els informes sobre l'actuaci¨® policial aquesta jornada que, en la seva opini¨®, demostren la bona actuaci¨® del cos. Trapero i Laplana seran defensats per un advocat dels serveis jur¨ªdics del Departament d'Interior. Els altres dos querellats ¡ªel president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi S¨¤nchez, i el president d'?mnium Cultural, Jordi Cuixart¡ª seran defensats per advocats privats. A tots ells els acompanyar¨¤ una representaci¨® de diputats del PDeCAT.

Trapero afronta c¨¤rrecs pel delicte de sedici¨®, un tipus penal gaireb¨¦ verge en democr¨¤cia, tot i que figuri en tots els codis penals espanyols des del 1822. Castiga amb penes de fins a 15 anys de pres¨® els qui ¡°s'aixequin p¨²blicament i tumultu¨¤riament¡± per ¡°impedir¡± per la for?a o fora de la llei, entre altres coses, el compliment de resolucions administratives o judicials. No obstant aix¨°, aquest delicte, tant per la seva redacci¨® com per la seva ubicaci¨® al codi, ha obert discrep¨¤ncies jur¨ªdiques sobre el seu abast i sobre la compet¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia per investigar-lo i enjudiciar-lo.

Fins ara, el delicte de sedici¨® gaireb¨¦ no s'ha aplicat a Espanya. Les accions per evitar el compliment de resolucions judicials, fins i tot quan un grup nombr¨®s de persones ha fet servir la for?a, s'han jutjat com a delictes de desobedi¨¨ncia, resist¨¨ncia a l'autoritat o atemptat.

En el cas catal¨¤, la sedici¨® va ser invocada per primera vegada per la Fiscalia de l'Audi¨¨ncia a finals del 2015 despr¨¦s que diversos ajuntaments aprovessin mocions d'adhesi¨® a una resoluci¨® del Parlament que trencava amb la legalitat espanyola i les sent¨¨ncies del Constitucional. Les den¨²ncies contra diversos alcaldes van ser arxivades pels jutges centrals d'instrucci¨®, una decisi¨® confirmada per la sala penal de l'Audi¨¨ncia.

El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi S¨¤nchez, i el d'?mnium Cultural, Jordi Cuixart, s'acolliran, previsiblement, al seu dret a no declarar. Tots dos estan citats per sedici¨®. La Fiscalia creu que el 20 de setembre van liderar el boicot a una operaci¨® de la Gu¨¤rdia Civil (ordenada pel jutge) contra c¨¤rrecs del Govern pel refer¨¨ndum. Fonts de la defensa al¡¤leguen que S¨¤nchez i Cuixart no van encoratjar la protesta, sin¨® que van intentar minimitzar-la. Els l¨ªders de les entitats que han organitzat les ¨²ltimes Diades massives segueixen aix¨ª l'estrat¨¨gia dels alcaldes secessionistes investigats per la Fiscalia que tamb¨¦ es van negar a declarar.