La valentia de dubtar

El conflicte catal¨¤ ha arribat a un punt crucial. Des de la jornada de l'1-O ja no ¨¦s un conflicte local: els grans mitjans el destaquen en les seves portades i les cancelleries han comen?at a demanar informes detallats a les seves ambaixades de qu¨¨ est¨¤ passant. Molts dels analistes estrangers es pregunten com ¨¦s possible que el Govern de Mariano Rajoy no hagi estat capa? d'articular una soluci¨® pol¨ªtica que evit¨¦s l'escenari de ruptura/repressi¨® que ara afronta.

El que fa dif¨ªcil abordar una sortida ¨¦s la forma que el conflicte ha adoptat: una ruptura del sistema des de dins del mateix sistema, combinat amb una ¨¤mplia mobilitzaci¨® popular protagonitzada i dirigida fonamentalment per les elits i les classes mitjanes. Aquesta doble naturalesa fa que el Govern tingui serioses dificultats per trobar una f¨®rmula capa? de controlar la situaci¨® sense provocar m¨¦s danys dels que intenta evitar. Aix¨° explica l'estranya situaci¨® en la qual ens trobem: ni el poder central ha estat capa? de restablir l'ordre constitucional ni els independentistes han aconseguit la for?a suficient per materialitzar la ruptura amb una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia.

Molts observadors, comen?ant pels empresaris i banquers que ara decideixen traslladar precipitadament les seves seus fora de Catalunya, van creure que el bloc sobiranista no s'atreviria a portar el seu full de ruta fins a les seves ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies. Ho va recon¨¨ixer el divendres el president de Freixenet, Jos¨¦ Luis Bonet. Pensaven que era, sobretot, una manera d'obligar el Govern del PP a negociar. Tampoc el PP es va prendre seriosament el desafiament. Pensava que a l'hora de la veritat, el bloc sobiranista es trencaria. Un partit d'ordre com el PdCat, hereu de l'antiga Converg¨¨ncia, no podia deixar-se arrossegar per l'estrat¨¨gia antisistema de la CUP. Creia que una alian?a tan oportunista saltaria pels aires abans d'arribar a la fase de ruptura.

Ara, totes dues parts s¨®n conscients que han arribat a la vora del precipici. I a totes dues parts hi ha gent assenyada que dubta.

Els que dubten en el bloc constitucionalista saben que l¡¯Estat, representat pel Govern central, ha d'actuar contra la part de si mateix que ha recorregut a la via dels fets consumats vulnerant la legalitat. Per¨° tamb¨¦ sap que, si no en vol sortir malparat, ha d'evitar una resist¨¨ncia popular que l¡¯obligui a aplicar mesures violentes de repressi¨®. L'experi¨¨ncia de l'1-O aconsella la m¨¤xima prud¨¨ncia. Dins d'aquest bloc n¡¯hi ha tamb¨¦ que temen que l'aplicaci¨® de mesures excepcionals contra Catalunya pugui derivar en una erosi¨® greu de la qualitat de la democr¨¤cia a Espanya.

En el bloc independentista tamb¨¦ hi ha dubtes. En un sol dia es pot perdre el capital pol¨ªtic acumulat. Va aconseguir fer el refer¨¨ndum, per¨° en unes condicions que no li permeten invocar-ne el resultat davant l'opini¨® p¨²blica internacional. Seguir endavant amb una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia suposa no nom¨¦s consumar la ruptura amb l'ordre constitucional espanyol, sin¨® tamb¨¦ vulnerar les lleis aprovades amb f¨°rceps al Parlament catal¨¤ en les quals diu que basa la seva legitimitat. La part m¨¦s decidida de l'independentisme creu que t¨¦ una finestra d'oportunitat i no aprofitar-la ser¨¤ un error hist¨°ric que defraudar¨¤ de manera irreparable les seves bases. Fer el pas pot satisfer les expectatives dels que s'han mobilitzat per la independ¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ pot desprestigiar l'independentisme davant l'opini¨® p¨²blica internacional i anul¡¤lar el corrent de simpatia que va generar l'1-O. Els que dubten argumenten, a m¨¦s a m¨¦s, que encara que declarin la independ¨¨ncia, aquesta no ser¨¤ efectiva, perqu¨¨ ning¨² la reconeixer¨¤, i en canvi provocar¨¤ una escalada de mesures que en el millor dels casos acabar¨¤ amb l'autogovern i en el pitjor ens situar¨¤ en un conflicte potencialment violent que acabi en un estat d'excepci¨®.

La por a all¨° irreparable ha fet que en els ¨²ltims dies proliferessin les iniciatives per impulsar el di¨¤leg i facilitar una sortida pac¨ªfica i pactada. No sembla que hagi de ser f¨¤cil. En totes dues parts hi ha partidaris del ¡°com pitjor, millor¡±. Els uns per provocar la revolta que permeti deslliurar-se, d'una vegada per sempre i al preu que sigui, d'un Estat que consideren opressor, els altres per tenir l'oportunitat de trepitjar definitivament el cap de la serp independentista i obtenir de pas r¨¨dits electorals a la resta d¡¯Espanya. Si guanyen els extremistes de tots dos costats, ser¨¤ un desastre. Per aix¨° avui hem de saludar els que dubten. Dubtar, en aquestes circumst¨¤ncies, ¨¦s de valents. De molt valents.