Angela Davis: ¡°Tots els pobles tenen dret a l¡¯autodeterminaci¨®¡±
L'activista nord-americana, convidada a una confer¨¨ncia al CCCB, qualifica de repressi¨® l'actuaci¨® policial de l'1-O
Fil¨°sofa, activista afroamericana, lluitadora hist¨°rica pels drets humans, feminista fins al moll de l'os, Angela Davis, que ¨¦s a Barcelona per presentar el seu ¨²ltim llibre, La libertad es una batalla constante?(Capit¨¢n Swing), i fer una confer¨¨ncia, La revoluci¨® avui, al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), no s'ho pensa ni un segon a l'hora d'afirmar que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminaci¨®. I aix¨° inclou Catalunya: ¡°Estic molt contenta de ser en aquests moments, que s¨®n dif¨ªcils, a Barcelona. No s¨¦ si puc entendre tots els matisos del que est¨¤ passant, per¨° crec que la gent t¨¦ dret a l'autodeterminaci¨®. Tots els pobles han de prendre les decisions i escollir el seu propi dest¨ª¡±. La professora va ser una de les personalitats internacionals que fa uns mesos va signar el manifest Let Catalans vote?(Deixeu votar els catalans).
L'activista insisteix que no pot fer-ne una an¨¤lisi perqu¨¨ li falta con¨¨ixer ¡°amb profunditat la complexitat de la situaci¨®¡±, per¨° s¨ª que deixa clar que ha vist les imatges de les c¨¤rregues policials de l'1-O, que ¡°s'han vist a tot el m¨®n¡±, i ha comentat que ¡°el m¨¦s important ¨¦s resistir davant la repressi¨®¡±. Remetent-se a altres realitats en qu¨¨ la policia actua com a agent repressor, Davis s'ha referit als abusos de la policia nord-americana amb la poblaci¨® negra, i ha assegurat que a Espanya ¡°hi ha hist¨°ries incrustades, com la policial, que segueixen influint en el nostre present i el nostre futur¡±. ¡°En el cas dels Estats Units, estan tornant els assassinats de negres per part de policies. Aqu¨ª les imatges de la repressi¨® tornen del passat i treuen el vessant m¨¦s espant¨®s. Espero que aqu¨ª aquesta realitat es resolgui, malgrat que aquest pa¨ªs t¨¦ un llarg historial de repressi¨®¡±. Tamb¨¦ ha destacat que la hist¨°ria d'Espanya i dels seus moviments de lluita ha influ?t en altres moviments de tot el m¨®n: "Per mi han estat un exemple".
Davis ha comentat que no ¨¦s la primera vegada que ¨¦s a Espanya i li toca viure un moment delicat: ¡°L'¨²ltima vegada va ser a Bilbao, amb unes protestes molt importants pels presos bascos i, concretament, amb la petici¨® de llibertat d'Arnaldo Otegi. Jo vaig anar a la pres¨® i vaig intentar visitar-lo, per¨° no em van deixar¡±.
Malgrat tot, Davis s'esfor?a a ser optimista i confia que les lluites faran efecte: ¡°Potser nosaltres ja no ho veurem, per¨° hem de confiar que aix¨° passi en un futur¡±. Tamb¨¦ ha recordat que com a activista del Partit Pantera Negra (Black Panther Party) i membre del Partit Comunista dels Estats Units, el que motivava la seva lluita i ho segueix fent ¨¦s el mateix: la defensa del moviment d'alliberament negre als Estats Units, als quals ha sumat altres viol¨¨ncies exercides pels estats, com la que pateix el poble palest¨ª en mans d'Israel.
Amb els cabells completament blancs per¨° l'energia intacta, Davis explica que la recent protesta dels jugadors negres de la NBA, que s'agenollen quan sona l'himne nord-americ¨¤, la van comen?ar a fer les jugadores d'equips de b¨¤squet femenins. Davis, que va ser condemnada a pena de mort el 1972 sota l'acusaci¨® d'assassinat i segrest, preguntada sobre si avui dia defensaria la utilitzaci¨® de la lluita armada, ha dit que preferia parlar d'¡°ambient revolucionari del moviment d'alliberament afric¨¤; han passat 50 anys i jo els diria als qui pensen que s'est¨¤ vivint un moment semblant que totes les revolucions impliquen una transformaci¨® profunda¡±.
Davis va ser jutjada i condemnada a pena de mort el 1972, acusada d'assassinat i segrest, i va esdevenir un dels s¨ªmbols de la lluita pels drets civils de les persones negres. La fil¨°sofa i professora considera que hi ha encara molta feina per fer i assegura que el racisme que es pot veure en l'actitud europea amb els refugiats o en el tracte que es dona als immigrants als centres d'internament d'estrangers (CIE) est¨¤ ¨ªntimament lligat al capitalisme: ¡°El racisme ¨¦s un productor d'ingressos i de beneficis per al sistema¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.