Qui s¨®n els tra?dors a Catalunya

L'economista m¨¦s sectari de Catalunya, el brillant Xavier Sala i Mart¨ªn, escriu que el trasllat de seus dels bancs catalans "no es pot interpretar com una decisi¨® leg¨ªtima d'anar-se'n sin¨® com un intent de fer pressi¨® pol¨ªtica" (Playground,6/10).

"A la t¨¤ctica de generar nova incertesa", sobre la situaci¨® "s'han afegit les c¨²pules de dos bancs de seu catalana", assenteix (El Peri¨®dico, 9/10) Guillem L¨®pez Casasnovas, qui fou conseller del Banc d'Espanya. La seva acci¨® ¨¦s "rebutjable", afegeix.

Si els interess¨¦s el que passa sabrien que CaixaBank i el Sabadell van traslladar les seves seus per protegir els seus clients i accionistes i no perdre el paraigua del BCE. Per¨° com que l'Ara, que va atribuir aquest trasllat defensiu a una "gran operaci¨® d'intimidaci¨®" del Govern central, prefereixen emmetzinar.

N'haurien fet prou de visitar una sucursal abans de la fugida i verificar l'angoixa dels estalviadors (i dels seus propietaris) davant l'anunciada declaraci¨® d'independ¨¨ncia del seu Govern: del secessionista, no de cap altre. Impera la mis¨¨ria intel¡¤lectual. Per¨° aix¨° tampoc ¨¦s letal, perqu¨¨ Isidre Fain¨¦ i Josep Oliu ja tenen els qui els escriguin.

El pitjor ¨¦s que minimitzen els efectes del trasllat de seus: "L'¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s on acabar¨¤ una part molt petita dels impostos relacionats amb l'activitat del banc, l'economia ni ho notar¨¤", menysprea Sala i Mart¨ªn. "La transcend¨¨ncia d'aquesta decisi¨® ¨¦s molt limitada", afegeix L¨®pez.

Potser ignora que al trasllat de la seu social la pot seguir la fiscal (ja ho ha fet), i al cap, de l'operativa. I de totes les sinergies que genera: des que l'ENHER va ser absorbida per Endesa, va deixar de ser f¨¤brica d'enginyers de proximitat. "Catalunya ha tingut un problema de falta de seus", va argumentar alg¨² m¨¦s savi, Andreu Mas-Colell, quan van tancar les filials de multinacionals de motos, les antigues Derbi i Yamaha (Sanglas), (EL PAIS, 13/3/2011). Tancaments com Pirelli, Samsung o d'altres van derivar de la falta de capitalitat: en cas de crisi, es tanca el que est¨¤ lluny.

La necessitat d'empreses potents, s¨°lides i arrelades al territori es va reivindicar tamb¨¦ m¨¦s enll¨¤ de la ind¨²stria, en les finances.

El que ara el secessionisme i els seus apparatchiks intel¡¤lectuals destrueixen, implacables, amb el risc de provocar atur i pobresa en abund¨¤ncia, ¨¦s l'edifici d'una economia mitjana, equilibrada i innovadora, amb centres de decisi¨® propers: ja tots es desplacen, bancs i empreses de l'Ibex, pimes, directius.

Destrueixen aquesta Catalunya somiada i a mig fer aconseguida pels catalanistes. Ignoren o obliden a Francesc Camb¨®: "Sense una banca catalana forta i activa tots els nostres afanys per a intensificar la nostra ind¨²stria, tots fallessin" (El pensament catal¨¤ davant del conflicte europeu, 1915). A la Societat d'Estudis Econ¨°mics de Catalunya (Necessitat de crear una banca catalana, 1908). A Joan Sard¨¤ i Lluc Beltran (Els problemes de la banca catalana, 1933). A Jacint Ros i Antoni Montserrat (L'aptitud financera de Catalunya, 1967). Als mil llibres del cunyat honest de Pujol, Francesc Cabana, (sobretot Bancs i banquers a Catalunya, 1972). S¨®n ells, Sala i L¨®pez, els tra?dors a Catalunya.