Quan ¡®catal¨¤¡¯ era sin¨°nim de ¡®negrer¡¯

"La paraula catal¨¤ significava, popularment a Cuba, un comerciant avar, sovint amb la connotaci¨® de negrer¡±. Ho escriu l¡¯historiador de la Universitat de Col¨°nia Michael Zeuske al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atl¨¢ntica (siglos XVI-XIX) (Icaria). Les refer¨¨ncies als catalans en la cultura popular dels treballadors for?ats a Cuba eren nombroses i apareixen en multitud d¡¯estudis. ¡°En el context de l¡¯esclavitud adquireix una nova personalitat la coneguda quarteta En el fondo de un barranco / canta un negro con af¨¢n: / Qui¨¦n pudiera ser blanco / aunque fuera catal¨¢n¡±, escrivia el professor de la Universitat de Miami Joaquim Roy el 1988 al llibre Catalunya a Cuba. Negreros y esclavos ¨¦s un treball exhaustiu, amb informaci¨® in¨¨dita, sobre els vincles de la societat barcelonina i el desenvolupament de la ciutat amb el segrest i comer? de persones a ?frica.

Negreros y esclavos ¨¦s un treball de nou acad¨¨mics que exposen el negoci esclavista a partir de personatges i relats concrets per¨° tamb¨¦ de dades macroecon¨°miques i geopol¨ªtiques. L¡¯historiador Xavier Juncosa aporta les estad¨ªstiques de la venda d¡¯esclaus a Cuba entre el 1819 i el 1867, recollides per referents d¡¯aquest camp com Josep Maria Fradera i estudiosos brit¨¤nics dels extensos arxius del govern brit¨¤nic: la data d¡¯inici d¡¯aquesta forquilla (1819) ¨¦s cabdal perqu¨¨ ¨¦s dos anys despr¨¦s de l¡¯entrada en vigor del primer gran tractat entre la Gran Bretanya i Espanya per abolir el tr¨¤fic d¡¯esclaus.

Des de l¡¯entrada en vigor del tractat, el 1817, i fins al 1867 ¡ªun any abans d¡¯iniciar-se la Guerra dels Deu Anys, revolta per la independ¨¨ncia cubana¡ª, prop de 700.000 persones van ser traslladades per la for?a d¡¯?frica a Am¨¨rica en viatges organitzats per empresaris i capitans espanyols, segons Juncosa. Aquesta xifra representa en nom¨¦s mig segle el 40% dels m¨¦s d¡¯1,6 milions d¡¯africans que negrers espanyols van exportar a Am¨¨rica des del 1501. Les raons s¨®n b¨¤sicament dues: l¡¯acceleraci¨® de la revoluci¨® industrial i del capitalisme, amb l¡¯increment de la demanda de producci¨® i l¡¯evoluci¨® tecnol¨°gica, i la disminuci¨® del tr¨¤fic d¡¯esclaus per part d¡¯Anglaterra i els Estats Units.

Hegemonia catalana

Els catalans han estat tradicionalment capdavanters a Espanya en el progr¨¦s comercial, i l¡¯esclavisme no va ser-ne una excepci¨®. Els negrers a Espanya, com a ofici leg¨ªtim de negoci en l¡¯economia global i moderna, sorgeixen a partir de la liberalitzaci¨® del tr¨¤fic esclau afric¨¤ el 1796. Entre aquell any i el 1820, segons explica Fradera al seu treball La participaci¨® catalana en el tr¨¤fic d¡¯esclaus(1789-1845), entre el 1817 i el 1821, els primers anys d'il¡¤legalitzaci¨® d¡¯aquest comer? hum¨¤, els catalans passen de comandar el 24% dels vaixells negrers que arriben a Cuba al 74,6%. Fradera ho explica aix¨ª: ¡°Aquest desenvolupament tan r¨¤pid es devia a tres factors combinats: a les expectatives de beneficis extraordinaris, determinats, d¡¯una banda, per la insaciable demanda de la plantaci¨® sucrera en un per¨ªode de rapida expansi¨® i, de l¡¯altra, per la r¨¤pida retirada dels antics negrers nord-americans, anglesos, etc.; per la concentraci¨® progressiva en aquests anys del comer? colonial espanyol i catal¨¤ sobre l¡¯¨¤rea antillana; i finalment, per la migradesa dels beneficis dels intercanvis comercials corrents. El tr¨¤fic de negres era una de les alternatives m¨¦s viables per intentar superar la crisi del benefici comercial dels anys posteriors a les guerres napole¨°niques¡±. Zeuske afegeix que, a banda de la liberalitzaci¨® del dret de traficar des de qualsevol port de la metr¨°poli, hi havia una altra explicaci¨® pol¨ªtica per a l¡¯hegemonia catalana en aquest fosc negociat: ¡°En bona mesura per la pol¨ªtica impulsada per la Corona [despr¨¦s de la derrota napole¨°nica] de fer emigrar els espanyols potencialment liberals, com ho van ser gaireb¨¦ tots els homes joves nascuts entre el 1800 i el 1840 a Espanya. Aix¨ª, van arribar a Cuba, a Puerto Rico i en general a l¡¯Atl¨¤ntic ocult molts homes nascuts a Catalunya¡±.

Beneficis astron¨°mics

La prohibici¨® i persecuci¨® del tr¨¤fic d¡¯esclaus creix progressivament entre el 1817 i fins a la pr¨¤ctica desaparici¨® d¡¯aquest negoci a la d¨¨cada dels vuitanta del segle XIX. La perseveran?a d¡¯accionistes, naviliers i tripulaci¨® per provar sort amb missions tan arriscades es justificava per l¡¯enorme benefici econ¨°mic si l¡¯operatiu reeixia. Jos¨¦ Miguel Sanjuan, a Negreros y esclavos,dedica el seu cap¨ªtol a estudiar els projectes esclavistes de l¡¯industrial qu¨ªmic i navilier Josep Vidal Ribas. Aquest cas, com el de Jaume Torrents, ¨¦s el paradigma de l¡¯esclavisme silenciat p¨²blicament entre grans prohoms catalans. Sanjuan calcula els beneficis que podia obtenir Vidal Ribas amb el trasllat d¡¯esclaus d¡¯?frica a Am¨¨rica amb tres vaixells seus destinats a aquest comer?: ¡°Durant el per¨ªode 1836-1855 en una sola expedici¨® es podia cobrir la inversi¨®, arribant el benefici potencial a 350.000 pessetes, en el cas que els tres vaixells completessin un viatge a l¡¯any. Tinguem en compte que la inversi¨® inicial del Banc de Barcelona [del qual Vidal Ribas era accionista] el 1845 va ser d¡¯un mili¨® i mig de pessetes, i que el pressupost de l¡¯Ajuntament de Barcelona a mitjan segle era d¡¯un mili¨® de pessetes, el mateix que la inversi¨® inicial que Joan G¨¹ell [soci de Vidal Ribas] va fer a la seva f¨¤brica¡±. Sanjuan descobreix que els beneficis que podria haver obtingut Vidal Ribas ¡ªla tercera fortuna de Barcelona aleshores¡ª amb el tr¨¤fic d¡¯esclaus coincidia amb la quantitat que va invertir aquells mateixos anys al sector immobiliari barcelon¨ª.

Negreros y esclavos basa part de la seva recerca en diaris de bord de les embarcacions negreres i en la correspond¨¨ncia entre aquests. Miquel Oliver, de Palma de Mallorca, va ser capit¨¤ de vaixell negrer i despr¨¦s empresari esclavista. La goleta Pickle, de l¡¯armada brit¨¤nica, va interceptar el 1838 el vaixell Sierra del Pilar, que capitanejava Oliver, en aig¨¹es del Carib amb 70 africans empresonats per ser venuts a Cuba. Les autoritats brit¨¤niques, que exercien de policia antiesclavista arreu de l¡¯imperi, van requisar els documents personals d¡¯Oliver. Van poder constatar que es van comprar 255 esclaus ¡°al delta riu Ayud¨¤¡±, dels quals en van morir 188 durant el viatge. Les cartes d¡¯Oliver que transcriu Zeuske il¡¤lustren com cada esclau era ¡°un bulto¡± en termes comptables: ¡°Importa molt que els bultos siguin tractats el millor possible durant el seu viatge, doncs si arriben en bon o mal estat influeix molt en la seva r¨¤pida distribuci¨® i major estimaci¨®¡±. Oliver obtenia un 3% de la venda de cada bulto. Els negrers de les illes Balears tamb¨¦ eren identificats per la poblaci¨® cubana com a ¡°catalans¡±, com era el cas de Ramon Ferrer, eivissenc i c¨¨lebre en els nostres temps perqu¨¨ era el patr¨® de l¡¯embarcaci¨® Amistad, de la qual Steven Spielberg va dirigir una pel¡¤l¨ªcula el 1997, inspirant-se en el mot¨ª que el 1839 un centenar d¡¯esclaus van organitzar contra Ferrer i la seva tripulaci¨®. Fradera va elaborar el 1984 una llista de 150 catalans que van servir com a capitans de vaixells esclavistes.

Lobby negrer

L¡¯hegemonia catalana en el comer? hum¨¤ del segle XIX va ser debatuda el 1858 fins i tot a les Corts espanyoles. El motiu: la persecuci¨® de les autoritats brit¨¤niques i les queixes per part de l¡¯empresariat barcelon¨ª del que consideraven una injusta limitaci¨® a la seva llibertat comercial per culpa dels tractats bilaterals. Entre un ambient patri¨°tic contrari als brit¨¤nics, l¡¯expresident del Govern Luis Gonz¨¢lez Bravo, ferm abolicionista, va dir en aquella sessi¨®: ¡°Tenim una Antilla i aquesta Antilla no viu sin¨® de la m¨¤ d¡¯obra esclava. Hi ha un tr¨¤fic d¡¯esclaus que comen?a entre Catalunya i les costes d¡¯?frica i un tractat que destorba aquest tr¨¤fic¡±. El debat va ser instigat per la caiguda en mans dels brit¨¤nics del vaixell Conchita, propietat dels Vidal Ribas. Jos¨¦ Miguel Sanjuan detalla els diversos articles que el periodista Joan Ma?¨¦ i Flaqu¨¦ va escriure contra els acords abolicionistes amb la Gran Bretanya. L¡¯esclavisme, paradoxalment, era sobretot defensat a Espanya pels sectors pol¨ªtics liberals. ?s per aix¨° que el diari progressista La Am¨¦rica, de Madrid, on escrivien Pi i Maragall, Ma?¨¦ i Flaqu¨¦ o C¨¢novas del Castillo, recorda Sanjuan, va publicar un extens article titulat ¡°Injusto apresamiento de la goleta Conchita¡±. Sanjuan assegura que el propietari del Diario de Barcelona, Antonio Brusi, tamb¨¦ tenia interessos propis per derogar les lleis abolicionistes: ¡°Brusi desitjava participar en els beneficis que li podia reportar el canal de Suez [obra impulsada pel seu amic Ferdinand Lesseps] permetent-li importar treballadors for?ats cul¨ªs de Canton, substituts potencials dels esclaus africans¡±.

El 1840 es debatia a Espanya la prohibici¨® de l¡¯esclavisme a Cuba. Juncosa reconstrueix el proc¨¦s de pressi¨® dels grans comerciants transatl¨¤ntics de Barcelona per evitar-ho. La Junta de Comer? de Barcelona va publicar el 1841 un manifest firmat per nou dels seus representants m¨¦s significatius, amb el qual volien defensar un discurs previ de Miquel Biada expl¨ªcitament partidari de preservar el comer? d¡¯esclaus. El text de la Junta de Comer? donava suport ¡°a la proposta de Biada, sent conscients que nom¨¦s els bra?os dels negres poden fomentar l¡¯agricultura¡±. Juncosa tamb¨¦ recupera una altra carta del 1841 de Jaume Badia i Francesc Vi?as, de la Junta barcelonina, encara m¨¦s expl¨ªcita: ¡°[els tractats] relaxen d¡¯una manera espantosa la subordinaci¨® i disciplina de 600.000 esclaus perqu¨¨ cadascun d¡¯ells amb ra¨® o sense ella tindria dret de demanda contra el seu amo; [...]es posaria el pa¨ªs en una completa conflagraci¨®, encara que nom¨¦s fos amb litigis judicials entre serfs i senyors; i com tota la seva ind¨²stria se sustenta en l¡¯esclavitud, ¨¦s clar que la pertorbaci¨® dels interessos seria universal¡±. Juncosa afegeix que totes les Juntes de Comer? d¡¯Espanya van publicar textos de suport a l¡¯esclavisme arran de la intervenci¨® barcelonina.

Persecuci¨® brit¨¤nica

La Gran Bretanya actuava al segle XIX com a policia del comer? global. La tenacitat de l¡¯imperi brit¨¤nic contra l¡¯esclavisme era conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯enorme suport ciutad¨¤ que l¡¯abolicionisme tenia a Anglaterra des de finals del segle XVIII i fins a finals del segle XIX. El llibre Hidden Chains, de John Charlton, apunta que amb la llei del 1807 que prohibia el tr¨¤fic d¡¯esclaus a l¡¯imperi brit¨¤nic ¡°els esclavistes brit¨¤nics van passar a navegar amb banderes estrangeres i en rutes per sota de l¡¯Equador, protegides per espanyols i portuguesos¡±. Charlton descriu l¡¯evoluci¨® de l¡¯abolicionisme brit¨¤nic fins a convertir-se en un moviment de masses, com es demostra amb la reacci¨® social quan el Parlament brit¨¤nic aprova l¡¯estiu del 1833 una llei per alliberar els esclaus: ¡°Durant els mesos previs van apar¨¨ixer centenars de societats locals per l¡¯emancipaci¨® dels esclaus. Unes 5.000 peticions amb m¨¦s d¡¯un mili¨® de firmes van ser enviades al Parlament¡±.

Durant el segle XIX es van constituir a Am¨¨rica i ?frica tribunals mixtos formats per diplom¨¤tics brit¨¤nics i d¡¯altres pot¨¨ncies com Espanya, per jutjar casos de tr¨¤fic d¡¯esclaus. Negreros y esclavos aporta multitud d¡¯exemples de procediments d¡¯aquests tribunals contra capitans i negrers catalans. Un cas paradigm¨¤tic ¨¦s el de Joan Barba, nascut a Vilassar de Mar. Barba va comandar vaixells negrers entre el 1836 i el 1845, i com a m¨ªnim en quatre ocasions va ser capturat, jutjat i fins i tot condemnat a pres¨® per tribunals mixtos a Cuba i ?frica. El pol¨ªtic i empresari catal¨¤ Dom¨¨nech Mustich, soci de Vidal Ribas i que va ser governador de la col¨°nia espanyola de Fernando Poo, va comprar el 1845 la goleta negrera Resist¨¨ncia, subhastada a Freetown pels brit¨¤nics despr¨¦s de ser condemnada la tripulaci¨®, per repatriar amb ella 37 espanyols, entre els quals hi havia Barba.

Negoci d¡¯anada i tornada

El sumari de la primera condemna contra Barba, el 1836, pel Tribunal Mixt de l¡¯Havana, ¨¦s el model perfecte de com funcionava el negoci esclavista. La goleta Ninfa, comandada per Barba i Agust¨ª Burcet, va sortir de Matanzas el 1835 carregada d¡¯aiguardent, cot¨® i p¨®lvora. La mercaderia es venia als ports de dest¨ª, en aquest cas Saint Thomas i finalment a la costa de l¡¯actual Camerun. All¨¤, el rei de la tribu Bimbia els va vendre 518 esclaus a canvi de les mercaderies, segons el relat de Burcet. La Ninfa va ser capturada el 1836 de tornada a Cuba amb 433 esclaus ¡ªla resta havien mort¡ª, el 63% menors de 13 anys. Barba va ser empresonat, el vaixell subhastat i els esclaus alliberats. Barba, que va continuar amb el tr¨¤fic, va ser un dels objectius principals dels brit¨¤nics a les costes africanes. Va navegar sota bandera nord-americana i portuguesa i va falsificar papers, per¨° el servei d¡¯espionatge brit¨¤nic als ports el va aturar quatre vegades m¨¦s. Sovint no era necessari enxampar el vaixell amb esclaus embarcats, nom¨¦s identificant l¡¯equipament necessari per al viatge n¡¯hi havia prou, com en aquesta detenci¨® el 1838 d¡¯un bot de Barba registrat als Estats Units: ¡°En aquella inspecci¨® van trobar 600 taulons de fusta ¡ªper immobilitzar els esclaus¡ª sense polir, aix¨ª com els estris necessaris per subjectar-los; van trobar tamb¨¦ 2.000 i 3.000 galons d¡¯aigua i una gran quantitat de plats de ranxo, culleres de fusta i vasos; i olles que permetien cuinar per a 300 persones¡±.

Xavier Sust, a partir de la recerca de Gustau Ner¨ªn al llibre Traficants d¡¯¨¤nimes (P¨°rtic), detalla que el 1840 la corbeta brit¨¤nica Wolverine va detenir Barba i va confiscar el vaixell que capitanejava sota bandera dels Estats Units en un afluent del riu N¨ªger. Barba havia descartat carregar els esclaus a Gallinas ¡ªa l¡¯actual Lib¨¨ria¡ª per la pressi¨® brit¨¤nica i va canviar el rumb cap a la factoria negrera del catal¨¤ Pau Freixas Ribalta. Les factories negreres de Gallinas ¡ªels punts d¡¯intercanvi de les mercaderies¡ª van ser arrasades pocs mesos despr¨¦s pel comandant de la flota brit¨¤nica a l¡¯?frica Occidental, Joseph Denman: ¡°Denman estava cansat de les constants incursions dels negrers espanyols i va utilitzar com a excusa el rescat de Fry Norman, una negra de nacionalitat brit¨¤nica que havia estat esclavitzada juntament amb el seu fill pel pr¨ªncep Manna, el principal prove?dor d¡¯esclaus de les factories negreres espanyoles¡±, segons explica Sust.

Llegat econ¨°mic fins avui

El prestigi social dels burgesos que s¡¯enriquien amb el comer? de m¨¤ d¡¯obra for?ada no va quedar malm¨¨s per aquesta inversi¨® il¡¤legal i immoral. No va ser fins moltes d¨¨cades m¨¦s tard, amb el primer treball de recerca de Jordi Maluquer ¡ªel 1974¡ª que es va posar fil a l¡¯agulla sobre el costat fosc de moltes fortunes catalanes. Negreros y esclavos aporta nombroses hist¨°ries de coneguts referents de la societat barcelonina implicats en el tr¨¤fic de persones al Carib. L¡¯indi¨¤ Jaume Torrents era propietari de tres vaixells que van finalitzar amb ¨¨xit sis transports d¡¯esclaus a Cuba, segons Juncosa. La xarxa de favors de Torrents a Cuba arribava fins i tot a la Casa Reial: un dels seus socis principals, el banquer i militar retirat Manuel Pastor, aportava a la reina mare Maria Cristina una quota per cada esclau que introdu?a a Cuba. Torrent ho va ser tot socialment a Barcelona i fins i tot va residir en el que avui ¨¦s l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. Hi ha altres personatges m¨¦s coneguts i p¨²blicament identificats amb l¡¯esclavisme, com Claudio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, o Salvador Sam¨¤, que va deixar a Vilanova i la Geltr¨² uns actius culturals i d¡¯infraestructures que encara perduren.

Aquesta ¨¦s una de les conclusions que es poden llegir a Negreros y esclavos: que els beneficis aconseguits amb l¡¯esclavisme van ser invertits en l¡¯expansi¨® de Barcelona i de Catalunya, a trav¨¦s de l¡¯Exposici¨® Universal del 1888, la construcci¨® de l¡¯Eixample o la creaci¨® d¡¯empreses l¨ªder. El llibre tamb¨¦ explica que Joan Mas Roig, rebesavi de l¡¯expresident de la Generalitat Artur Mas, va ser un capit¨¤ negrer que el 1844 va traslladar 825 esclaus d¡¯?frica al Brasil. Tamb¨¦ van lucrar-se de l¡¯esclavisme els cosins de Joan Mas Gaspar i Pere Roig, el fam¨®s El Pigat de Vilassar de Mar, de qui el llibre assegura que es va dedicar a l¡¯esclavisme durant 25 anys. ¡°Cal assumir que una porci¨® gens menyspreable del valor afegit de la nostra societat actual est¨¤ constru?da a partir de l¡¯enorme quantitat de diners que va generar el tr¨¤fic il¡¤legal d¡¯esclaus africans¡±, escriu Xavier Juncosa: ¡°L¡¯esclavisme ens interpel¡¤la moralment com a persones i com a historiadors, conduint-nos sense dubtes davant la cruesa del mirall i el seu trist afegit, el silenci¡±.