Hist¨°ries no resoltes

Angela Davis ¨¦s per a molts una icona de la revoluci¨® negra i radical que persisteix en la nost¨¤lgia hist¨°rica dels qui eren joves esquerranosos als seixanta i setanta, fa mig segle llarg. Ella mateixa es deu veure aix¨ª en alguns moments en d¡¯altres ulls i fins i tot en els propis, una imatge en un p¨°ster. Pot ser que s¨ª, sens dubte. Per¨° la vida continua i la veritat ¨¦s que el seu p¨²blic actual, que coneix els seus llibres i les seves idees, ¨¦s jove, for?a jove i for?a ardent. Dilluns a Barcelona, en la roda de premsa i en la confer¨¨ncia al CCCB, plena de gom a gom i molt retransmesa, era interessant constatar-ho. Al migdia, periodistes i bloguers de diferents mitjans, impresos i digitals, havien acudit a la cita i la van fer parlar m¨¦s dels 45 minuts anunciats per l¡¯autora, de 73 anys. A la tarda l¡¯acte tamb¨¦ es va allargar, atenent el p¨²blic. Se li va preguntar per la q¨¹esti¨® catalana en totes dues ocasions. I a la tarda s¡¯hi va revelar la negritud catalana, els afrocatalans, que van parlar en llengua catalana, dues dones.

La Davis havia arribat a la ciutat en una setmana d¡¯alt voltatge pol¨ªtic i aix¨° li interessa molt, no ¨¦s una dona que no atengui aquests afers. Ha vist les imatges de les c¨¤rregues policials contra els votants de l¡¯1 d¡¯octubre i des del primer moment barcelon¨ª s¡¯ha interessat per la situaci¨® concreta, per aquesta possibilitat d¡¯independ¨¨ncia catalana. Es manifesta a favor del dret a l¡¯autodeterminaci¨®, com tamb¨¦ va fer l¡¯actriu i com ella activista Susan Sarandon a Sitges. S¨®n idees que formen part de la consci¨¨ncia nord-americana d¡¯esquerres, i la Davis continua sent una revolucion¨¤ria negra, o una negra revolucion¨¤ria si ho preferiu. Les seves declaracions en aquest sentit s¨®n previsibles. Sigui quin sigui el resultat catal¨¤, afirma, ¡°espero que miri cap endavant. Tots tenim dret a guiar el nostre dest¨ª¡±. El m¨¦s interessant del seu discurs ¨¦s una idea paral¡¤lela, que anomena les ¡°hist¨°ries no resoltes¡±.

Si Espanya ha estat molt important en la seva vida i traject¨°ria, des de les Brigades Internacionals i tota l¡¯¨¨pica corresponent, que va continuar amb l¡¯antifranquisme que traspassava fronteres, les porres policials contra els votants de l¡¯1-O van ser la imatge del retorn del passat. Hist¨°ries no resoltes: ¡°El passat que torna a treure el seu cap espant¨®s¡±. Al mat¨ª s¡¯havia quedat perplexa quan un periodista negre li va parlar del Dia de la Hispanitat espanyol, una festa que als Estats Units ja no ¨¦s nom¨¦s coneguda com el Columbus Day (el Dia de Colom) sin¨® que per a molts ¨¦s el Dia dels Pobles Ind¨ªgenes: ¡°S¨ª que teniu feina per fer. I ser¨¤ bo fer-la, ser¨¤ bo transformar aquesta celebraci¨® i aprofitar l¡¯ocasi¨® per reflexionar sobre el passat.¡± Les hist¨°ries no resoltes s¨®n l¡¯oportunitat de replantejar la vida col¡¤lectiva perqu¨¨ es resolen molt lentament i deixen empremtes profundes que no es veuen si no es diuen i es debaten. Davant dels seus joves oients de la tarda va ser directa: ¡°Us heu plantejat els efectes duradors del llegat del franquisme?¡±

Davis ha elaborat a consci¨¨ncia la funci¨® d¡¯all¨° no resolt en la negritud i la seva hist¨°ria. Forma part dels intel¡¤lectuals i estudiosos negres que han analitzat la relaci¨® entre l¡¯esclavitud i el capitalisme, en l¡¯economia i la seva evoluci¨®. I com l¡¯esclavitud i la viol¨¨ncia es mantenen en el treball i la vida quotidiana dels negres als EUA, per¨° tamb¨¦ a Europa. Quan Obama va guanyar la presid¨¨ncia es va pensar que el pa¨ªs arribava a ¡°una ¨¨poca postracial¡­ Ja. Quan, de fet, el que ha passat ¨¦s que el racisme ha tornat amb m¨¦s for?a.¡± Les hist¨°ries sense resoldre tornen, i la seva resoluci¨® no ¨¦s cosa de quatre dies. I aix¨° passa amb els refugiats, amb tantes dones, amb els que s¨®n diferents de ra?a i de g¨¨nere. En cada moment que aconseguim interrogar la Hist¨°ria i fer-la parlar des de la igualtat ¨Cva venir a dir dilluns la Davis¨C, fem un pas noble cap a un futur m¨¦s ampli per a m¨¦s persones.

Feia temps que no sentia parlar tan en concret, detalladament i lluny d'ambig¨¹itats de ¡°progr¨¦s¡± i d¡¯¡°esperan?a¡±. S¨®n paraules que ressonen de manera estranya, s¨®n dif¨ªcils. Hist¨°ries sense resoldre. A Val¨¨ncia, aquell mateix dia, pintaven bastos d¡¯extrema dreta com feia temps que no es veia en el Dia del Pa¨ªs Valenci¨¤ i la policia, ni piu. Tenim entre mans moltes hist¨°ries no resoltes. Escric aquest article dimarts 10 d¡¯octubre al mat¨ª.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.