Quan i per qu¨¨ han fugit els diners de Catalunya

La decisi¨® de les empreses i dels bancs catalans de canviar les seves seus ha suposat un cop dur, potser definitiu, per als plans secessionistes de la Generalitat. Per¨° l¡¯empenta definitiva no ha vingut de Barcelona o de Madrid. Ha arribat de les veritables capitals dels diners ¡ªNova York, Londres o Chicago¡ª on hi ha els gestors dels grans fons d¡¯inversi¨®, de pensions i companyies d¡¯assegurances.

Despr¨¦s de les imatges de l¡¯1-O, el dilluns seg¨¹ent les empreses van rebre trucades preocupants de les ag¨¨ncies de qualificaci¨® de riscos i dels gestors institucionals de les principals places mundials, que mouen bilions. Ells s¨®n els amos de gran part del deute em¨¨s per les empreses i pels bancs catalans. El seu missatge va ser clar: quedar-se a Catalunya suposava un factor d¡¯incertesa, que ells no volien assumir. En el m¨®n financer, la incertesa sempre cotitza a la baixa i com m¨¦s temps passa, encara m¨¦s.

Els grans inversors estrangers ho desconeixien tot sobre el problema catal¨¤, i es van assabentar del conflicte de la pitjor manera possible: fotos de viol¨¨ncia policial i un projecte independentista que portava a sortir de l¡¯euro. Aix¨° significava traspassar la l¨ªnia vermella. Si optaven per vendre, aix¨° suposaria un cop dur al cost de finan?ament d¡¯empreses i bancs, un luxe que no es podien permetre.

Una empres¨¤ria que porta la comunicaci¨® de diverses companyies confirma que ¡°la majoria dels empresaris no van creure mai que els inversors internacionals es posarien tan nerviosos. Mai van pensar que arribar¨ªem fins a aqu¨ª. Mai¡±.

A m¨¦s, existia un altre factor desestabilitzador: el fantasma de la Hisenda catalana. Si es creava aquest organisme, podria arribar la doble tributaci¨® per a les empreses, una a la Hisenda espanyola i una altra a la catalana. Aquesta possibilitat tamb¨¦ va for?ar la sortida accelerada dels gestors de patrimonis, un sector important en el m¨®n financer catal¨¤ i els canvis de domicili de firmes.

Per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s qu¨¨ hauria passat si els empresaris no haguessin esperat tant, a les alarmes que van arribar de fora, i haguessin fet el pas abans. El 8 d¡¯octubre, Josep Borrell, exministre i exvicepresident del Parlament Europeu, va retreure el silenci de la classe empresarial: ¡°No ho pod¨ªeu haver dit abans? El que d¨¨ieu en privat, per qu¨¨ no ho d¨¨ieu en p¨²blic? Si ho haguessin dit, potser no estaria passant el que est¨¤ passant ara¡±.

Una veu autoritzada entre l¡¯empresariat catal¨¤, Ant¨®n Costas, catedr¨¤tic d¡¯Economia i expresident del Cercle d¡¯Economia, el lobby empresarial m¨¦s influent de Catalunya (i que ha estat m¨¦s cr¨ªtic p¨²blicament amb el proc¨¦s), respon a Borrell. ¡°Crec que s¨ª que es va avisar que aix¨° passaria. Ho va fer Jos¨¦ Manuel Lara, expresident de Planeta; Josep Oliu, del Sabadell, i Jos¨¦ Luis Bonet, de Freixenet i de les cambres de comer?. Per¨° no crec que s¡¯hagi de demanar als empresaris que s¡¯estiguin pronunciant cont¨ªnuament sobre q¨¹estions pol¨ªtiques, i menys en un debat que ja fa cinc anys que ¨¦s sobre la taula. Les empreses tampoc poden estar llan?ant aquest tipus de missatges perqu¨¨ t¨¦ un efecte sobre els inversors i sobre la pr¨°pia empresa¡±. Les eleccions del 27 de setembre del 2015, amb vict¨°ria independentista, van provocar les primeres fugides d¡¯empreses conegudes, com la dels hotelers Jordi Clos i Pau Guardans, per¨° van dir que va ser per motius fiscals. L¡¯agost d¡¯aquest any, Naturhouse va fer el pas. El seu president, F¨¦lix Revuelta, ho va justificar per ¡°raons operatives¡± perqu¨¨ des de la sortida a borsa, l¡¯abril del 2015, les oficines estaven a Madrid, tot i que ell sempre ha estat bel¡¤ligerant amb l¡¯independentisme: ¡°T¨¦ aterrits els empresaris¡±, va alertar aquest maig.

Por de repres¨¤lies

Eduardo Serra, exministre amb Aznar, va comentar fa dies: ¡°He parlat en els ¨²ltims temps amb molts banquers i empresaris catalans. Em deien: ¡®S¨¦ que la independ¨¨ncia ser¨¤ ru?nosa per a la meva empresa, per¨° si ho dic ara la Generalitat m¡¯enfonsa dem¨¤ mateix¡±. El temor a la repres¨¤lia pol¨ªtica ¨¦s un altre factor que ha fomentat el silenci.

Fonts properes a Oliu recorden que abans del 9-N del 2014, aquest va llan?ar un av¨ªs seri¨®s en privat a l¡¯aleshores president Artur Mas: ¡°Si seguiu per aquest cam¨ª, ens obligareu a marxar de Catalunya¡±. Mas va ser incr¨¨dul davant d¡¯aquest advertiment, relata la mateixa font, i va defensar la teoria que mai es veurien obligats a sortir de la UE.

En p¨²blic, el primer banquer a donar la veu d¡¯alarma despr¨¦s del refer¨¨ndum va ser Josep Oliu, president del Sabadell, el cinqu¨¨ banc espanyol. Va dir que la situaci¨® era ¡°inquietant¡±, per la qual cosa va anunciar la nit del dimarts 3 d¡¯octubre ¡ªen un acte p¨²blic a Oviedo¡ª que estava disposat a abandonar Catalunya per protegir els seus clients, accionistes i empleats.

Oliu va afirmar, amb veu tremolosa, que el Sabadell sempre prendr¨¤ les ¡°decisions operatives amb criteris econ¨°mics o reguladors per potenciar el negoci en el mercat principal, que ¨¦s l¡¯espanyol¡±. I va afegir: ¡°Els puc assegurar que el banc, si fos necessari, prendria les mesures suficients per protegir els interessos dels nostres clients en el marc de la Uni¨® Europea i de la supervisi¨® del BCE¡±. ?s a dir, davant els dubtes, deixava Catalunya.

En aquell moment, a CaixaBank es mantenia una postura m¨¦s cauta: ¡°No hi ha cap decisi¨® presa¡± sobre la seu. ¡°Quan es produeixi la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia, si arriba, actuarem per defensar els nostres clients, empleats i accionistes¡±, assenyalaven. Finalment, el Sabadell va anunciar el trasllat a Alacant el dijous 5 i CaixaBank a Val¨¨ncia, el divendres 6.

Per qu¨¨ no van reaccionar abans p¨²blicament els bancs i altres empreses? La veritat ¨¦s que el 13 de gener del 2017 Oliu va suggerir que podia emportar-se la seu si la Catalunya independent quedava fora de la UE. No obstant aix¨°, el 27 d¡¯aquest mes va dir que es van interpretar malament les seves paraules i va suggerir que la seu seguiria a Sabadell. Amb m¨¦s rotunditat es va manifestar Jaume Guardiola, conseller delegat del Sabadell, el 13 de setembre a Bilbao: va afirmar que, en el cas que guany¨¦s el s¨ª en el refer¨¨ndum, hi hauria ¡°canvis de domicili¡±.

Malgrat tot, executius d¡¯aquestes entitats admeten ara que els falsos missatges del Govern, que augurava una sortida suau i pactada de Catalunya, van calar en alguns membres de les c¨²pules directives d¡¯aquestes corporacions. Es va parlar que, en el pitjor dels casos, es podria conviure amb dues seus, Madrid i Barcelona, i atendre aix¨ª els dos mercats. Sempre s¡¯insistia a evitar el boicot intern: CaixaBank t¨¦ 68.000 milions en dip¨°sits a Catalunya, i el Sabadell, 24.000 milions, quantitats capaces de crear problemes molt greus si comencessin a anar-se¡¯n.

No obstant aix¨°, el primer cop arribaria de fora, de la resta d¡¯Espanya, on la fugida de dip¨°sits durant els ¨²ltims dies els ha obligat a realitzar estrat¨¨gies informatives proactives per contenir els clients. El que s¨ª que van tenir sempre clar ¨¦s que els dos bancs haurien d¡¯anar-se¡¯n alhora, si arribava el moment. I aix¨ª ho han fet.

Els banquers tamb¨¦ defensen el seu silenci recordant que ja van fer un posicionament p¨²blic el 18 de setembre del 2015, amb un comunicat conjunt de la patronal banc¨¤ria AEB i la de les caixes d¡¯estalvis, CECA. En aquest van advertir que se n¡¯anirien d¡¯una Catalunya independent. ¡°I el resultat va ser nefast. Vam patir un boicot d¡¯algunes organitzacions i de clients de Catalunya, que tamb¨¦ van retirar els diners com ara, i ens van dir que la banca no era el sector m¨¦s apropiat per pressionar i entrar en el debat, amb els problemes de reputaci¨® que t¨¦ el sector¡±, afegeixen des d¡¯un banc catal¨¤.

Alguns banquers catalans tamb¨¦ apunten que si haguessin tret les seus de Catalunya abans de la declaraci¨®, m¨¦s d¡¯un els hauria acusat de donar versemblan?a als plans de Puigdemont. ¡°Es podia veure com una manera d¡¯emp¨¨nyer el proc¨¦s. Era molt arriscat¡±, diuen.

Ning¨² va veure que la Generalitat i La Moncloa eren dos vaixells en rumb de col¡¤lisi¨® des del 2014? Banquers i empresaris catalans consultats recorden que el Govern de Madrid sempre va assegurar que el rumb del proc¨¦s no tindria cap validesa administrativa perqu¨¨ era il¡¤legal. En els ¨²ltims mesos, el Govern ho va fiar tot al refer¨¨ndum i el president Rajoy, per la seva banda, assegurava que no es produiria.

¡°Si s¡¯hagu¨¦s complert la paraula de Rajoy, el pla independentista podria haver quedat gaireb¨¦ anul¡¤lat perqu¨¨ la consulta era la seva pedra angular, per¨°, en lloc d¡¯aix¨°, es va celebrar el refer¨¨ndum il¡¤legal i la policia va carregar amb brutalitat mentre els mitjans van oferir imatges molt dures a tothom. Aquest dia tot va saltar pels aires; es va activar el pla B, que per cert, amb prou feines estava dibuixat. Era terra ignota¡±, explica un empresari del grup de CaixaBank.

Pedro Nueno, doctor en Administraci¨® d¡¯Empreses per Harvard i professor de l¡¯IESE, no creu que ¡°gaires empreses tinguessin un pla¡±. ¡°En alguns casos que conec, no n¡¯hi havia perqu¨¨ tampoc s¡¯imaginaven que la cosa pass¨¦s d¡¯aquesta manera¡±, explica; ¡°tots pensaven que hi hauria negociaci¨®. Han sortit una mica en estampida¡±. Cal recordar que CaixaBank no va arribar mai a aprovar un pla per al canvi urgent de seu i va necessitar un decret precipitat del Govern per poder fer-ho.

Alguns empresaris admeten que la col¡¤lisi¨® pol¨ªtica i social es preveia tan brutal i imprevisible que van preferir desentendre-se¡¯n, posar-se de perfil i confiar en una soluci¨® pactada. Juan Rosell, que ha tingut un paper clau com a catal¨¤ i president de la patronal CEOE, va afirmar que va tractar d¡¯apropar posicions entre les dues parts, sense ¨¨xit, com s¡¯ha vist. Seva ¨¦s la frase de ¡°Catalunya no ent¨¦n Madrid i Madrid no ent¨¦n Catalunya¡±. Per a alguns la prova de la desavinen?a ¨¦s l¡¯anomenat pont aeri, la reuni¨® d¡¯empresaris madrilenys i catalans amb pol¨ªtics de diferents partits, que fa anys que tracta aquest tema sense cap resultat palpable.

Un altre factor important, recorden les fonts consultades, ¨¦s que a Madrid s¡¯oblida el perfil independentista de part de l¡¯empresariat catal¨¤. ¡°La classe dirigent ¨¦s un reflex de la societat. Entre ells hi ha de tot¡± i esmenten Pimec, col¡¤lectiu de pimes, i Cecot, patronal multisectorial de petits empresaris. Totes dues han estat a prop de la Generalitat en el proc¨¦s independentista. En un acte organitzat per Pimec, Puigdemont va dir: ¡°Si alg¨² vol saber qu¨¨ pensen els empresaris, que pregunti a les pimes¡±.

Un empresari catal¨¤ recorda que ¡°algunes pimes es mouen en un m¨®n sobiranista: els seus clients ho s¨®n, el seu entorn ho ¨¦s i van creure que amb la rep¨²blica arribaria una economia pr¨°spera, com van dir des de la Generalitat¡±. I afegeix: ¡°No es pot oblidar que grans i petits empresaris tenen a Catalunya les fam¨ªlies i els amics de sempre; el ve¨ª pot ser un home de negocis independentista i significar-se en contra del proc¨¦s era inc¨°mode¡±.

I, en molts casos, van preferir creure que, encara que fos in extremis, el Govern de Madrid o el de Barcelona evitarien la col¡¤lisi¨®. ¡°Perqu¨¨, escolti¡±, s¡¯esplaia Jos¨¦ Luis Bonet, president de Freixenet, ¡°jo em sento espanyol i europeu, per¨° no deixo de ser catal¨¤, i haver de prendre una decisi¨® d¡¯aquest tipus resulta molt dolor¨®s. L¡¯exili empresarial ¨¦s dolor¨®s. Soc catal¨¤ i me n¡¯haig d¡¯anar. ?s evident que la meva i altres empreses que han pres la decisi¨® d¡¯anar-se¡¯n representem un s¨ªmbol de Catalunya, per¨° escolti, abans hi ha la superviv¨¨ncia¡±.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s: quines conseq¨¹¨¨ncies pot tenir a mitj¨¤ termini el trasllat? Costas respon: ¡°Fins ara ten¨ªem aqu¨ª la sala de comandaments i la de m¨¤quines. El risc ¨¦s que ara nom¨¦s ens quedem amb la sala de m¨¤quines. Catalunya ¨¦s una economia productiva i no se n¡¯aniran les empreses, per¨° perdrem la part empresarial que decideix. L¡¯altre perill ¨¦s que amb el temps portin m¨¦s activitat on hi ha la seu fiscal¡±. La llei obliga que all¨¤ on tens el domicili fiscal has de tenir activitat administrativa, de manera que amb el temps anirem veient el degoteig de decisions cont¨ªnues d¡¯import¨¤ncia per a l¡¯empresa que aniran beneficiant la seu social¡±. Per exemple, en la promoci¨® de directius, llocs en qu¨¨ solen prevaler els que s¨®n de la zona on hi ha la seu social¡±.

Bonet dona la ra¨® a Borrell. ¡°Ha estat un error important que la gent no hagi parlat en privat i en p¨²blic. No es va fer per no incomodar l¡¯altre, per¨° aix¨ª no es resolen els problemes. Si calles, els que fan soroll sembla que s¨®n m¨¦s¡±. Ant¨®n Costas afegeix: fins al punt d¡¯haver de moure l¡¯empresa social fora de Catalunya. Hem vist empreses centen¨¤ries que se n¡¯han anat davant la possibilitat d¡¯una independ¨¨ncia no pactada pel nerviosisme dels mercats.

¡°Jo s¨ª que creia que aix¨° podria passar i ho vaig dir en debats. Per¨° sempre hi havia qui t¡¯acusava d¡¯estar fent servir l¡¯argument de la por¡±.

¡°L¡¯hi vam dir a Puigdemont, per¨° no ens volia creure¡±

El que no es va dir en p¨²blic, es va parlar en privat. ¡°Miri¡±, confia el professor Pedro Nueno, ¡°jo una vegada vaig parlar amb Artur Mas i li vaig dir: ¡°Sortir de la Uni¨® Europea seria molt greu¡±. I em va respondre: ¡°Mai sortirem ni un minut de la UE¡±. I llavors li vaig preguntar: ¡°I aix¨° per qu¨¨ no ho diu aix¨ª de clar? Si m¡¯ho va dir a mi, tamb¨¦ l¡¯hi devia dir a molts empresaris¡±. Igual que Nueno, altres exponents destacats de la universitat, la banca i l¡¯empresa asseguren que van advertir els responsables del Govern dels greus perills econ¨°mics que implicaria el desafiament secessionista. ¡°?s veritat que potser no ho vam dir en p¨²blic tot el que hauria estat necessari¡±, admet un membre de la patronal catalana, Foment del Treball, ¡°per¨° s¨ª que l¡¯hi vam traslladar en privat a Mas i Puigdemont. Els vam dir que aix¨° podia passar, per¨° no ens volien creure. Volien creure uns altres que els deien que aix¨° no passaria mai¡±.