El saqueig de l¡¯associaci¨® de municipis arriba a judici

L¡¯espoli perpetrat pels dos antics responsables de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM) arriba a judici quatre anys despr¨¦s. Josep Maria Matas i Xavier Sol¨¤ es van apropiar, presumptament, de m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯euros de l¡¯ACM, un ens municipalista hist¨°ricament lligat a CiU i avui lliurat al proc¨¦s secessionista. La Fiscalia demana cinc anys de pres¨® per a Matas i Sol¨¤, que declaren en la vista oral juntament amb una trentena de testimonis.

L¡¯ACM va n¨¦ixer el 1981 com una agrupaci¨® volunt¨¤ria de municipis, comarques i altres ens locals que es definia a si mateixa com a ¡°nacionalista¡±. La seva principal font de finan?ament s¨®n les quotes d¡¯aquests socis, cosa que ha originat un intens debat jur¨ªdic sobre si es tracta de fons p¨²blics. Aix¨° ¨¦s el que creu precisament el fiscal, que demana cinc anys i mig de pres¨® per a Matas i Sol¨¤ pels delictes de malversaci¨® de fons p¨²blics i falsedat documental. Tots dos es van enriquir a costa de l¡¯entitat mitjan?ant factures inflades i treballs ficticis.

La carrera pol¨ªtica de Matas i Sol¨¤ va estar sempre lligada a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC). Tots dos van arribar a ser destacats dirigents de la formaci¨® a la comarca d¡¯Osona. Van ascendir a poc a poc, sempre en segones posicions, per¨° amb pas ferm. Entre el 1999 i el 2011, van ser els m¨¤xims responsables operatius de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis: Matas, com a secretari general; i Xavier Sol¨¤, com a cap dels serveis jur¨ªdics. Poc despr¨¦s, Matas va ser nomenat coordinador general de la Diputaci¨® de Barcelona, o sigui n¨²mero dos de l¡¯organisme provincial; mentre que Sol¨¤ va arribar a ocupar el c¨¤rrec de secretari general del Departament de Cultura amb Ferran Mascarell.

El 2012, les carreres de tots dos es van truncar: EL PA?S va destapar les seves activitats irregulars al capdavant de l¡¯ACM. La Fiscalia s¡¯hi va querellar el febrer del 2013. La investigaci¨® es va desenvolupar amb celeritat i, de fet, el ministeri p¨²blic va presentar les conclusions el 2014. Els avatars processals, per¨°, han retardat l¡¯inici de la vista oral, que comen?a aquest dilluns, o sigui m¨¦s de quatre anys i mig despr¨¦s de l¡¯inici de les investigacions.

Empreses pantalla

L¡¯escrit del fiscal detalla com van aconseguir perpetrar el saqueig sense que ning¨² ho imped¨ªs. Matas va aprofitar el seu poder ¡°omn¨ªmode¡± a l¡¯ens per lucrar-se personalment. Ho va fer mitjan?ant una empresa instrumental: Par¨¦s i Sol¨¦. En quatre anys, aquesta empresa va cobrar de l¡¯ACM per una s¨¨rie de serveis: revistes de premsa, enquadernaci¨® de directoris i publicaci¨® de llibres i manuals, entre d¡¯altres. Per¨° era pura fa?ana. Par¨¦s i Sol¨¦, en realitat, no prestava aquests serveis. Ho feien altres empreses. Matas es limitava a ¡°incrementar il¡¤l¨ªcitament el preu¡± abonat per l¡¯ACM i s¡¯embutxacava el sobrepreu. En altres casos els treballs ni tan sols existien, sin¨® que eren ¡°totalment i completament irreals¡±. En total, Matas es va apoderar de 771.000 euros, que li van permetre acumular ¡°un significatiu patrimoni immobiliari¡± i, tamb¨¦, comprar ¡°vehicles d¡¯alta gamma¡±.

Sol¨¤ es va sumar a la mec¨¤nica del seu amic Matas un temps despr¨¦s. Tamb¨¦ va fer servir una societat pantalla (Esports i Lleure), i en l¡¯¨²ltima fase del saqueig es va ¡°autoconcedir una retribuci¨® laboral desproporcionada¡±, considera el fiscal: 273.000 euros per a l¡¯exercici 2011. La quantitat malversada per Sol¨¤ ascendeix als 189.912 euros, que tamb¨¦ va invertir en el sector: es va pagar una segona resid¨¨ncia a Cadaqu¨¦s.