Els jocs en l¨ªnia atrapen el 25% dels nous lud¨°pates

No hi ha dia que, al voltant de la mitjanit, alguns canals de televisi¨® comencin a bombardejar la graella amb anuncis d¡¯apostes esportives i p¨°quer en l¨ªnia patrocinats per estrelles del futbol o on regalen diners per comen?ar a jugar. Ja fa uns anys que els jocs d¡¯atzar han fet el salt a internet, per¨° aquesta modalitat tampoc est¨¤ exempta de riscos. M¨¦s aviat, al contrari. Un estudi de l¡¯Hospital de Matar¨® alerta que un de cada quatre lud¨°pates atesos i altres addiccions no t¨°xiques s¨®n addictes a jocs d¡¯atzar en l¨ªnia.

L¡¯addicci¨® al joc presencial, especialment les tradicionals m¨¤quines escurabutxaques, segueixen copant les consultes d¡¯atenci¨® al joc patol¨°gic, per¨° les alternatives a Internet ¡ªsobretot, apostes esportives i p¨°quer¡ª guanyen terreny. La unitat d¡¯atenci¨® al joc de l¡¯hospital de Matar¨® at¨¦n uns 70 nous pacients cada any. D¡¯aquests, al voltant del 65% ¨¦s per ¨²s problem¨¤tic de les escurabutxaques. El 25% es tracta de jugadors a internet, segons les dades del 2016. Fa cinc anys aquest percentatge amb prou feines arribava al 3,5%.

¡°Arran de la legalitzaci¨® del joc en l¨ªnia, la publicitat va accedir-hi i s¡¯ha normalitzat com una cosa divertida. La publicitat est¨¤ fent molt de mal, perqu¨¨ tu veus esportistes d¡¯elit, referents per a molts joves, que t¡¯ho ofereixen. Les m¨¤quines escurabutxaques estan molt m¨¦s mal vistes, per exemple¡±, explica Cristina Mart¨ªnez, psic¨°loga cl¨ªnica a Matar¨® i autora de l¡¯estudi.

La investigadora apunta que les dades ¡ªha estudiat 156 pacients¡ª s¨®n extrapolables al conjunt de la poblaci¨®, tot i que reconeix algunes limitacions en l¡¯estudi, com que el 93% dels pacients estudiats s¨®n homes ¡ªles dones estan infrarrepresentades¡ª i que el joc online nom¨¦s es compara amb un tipus de joc presencial: m¨¤quines escurabutxaques. La setmana vinent presentar¨¤ la tesi doctoral amb aquestes conclusions a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

El perfil d¡¯usuari de jocs per Internet trenca amb la silueta comuna en jocs presencials. ¡°El de joc en l¨ªnia ¨¦s m¨¦s jove, t¨¦ un nivell d¡¯estudis elevat, solter i sense fills, ocupa c¨¤rrecs alts a la seva empresa i t¨¦ un nivell d¡¯ingressos alt¡±, descriu Mart¨ªnez. De fet, segons l¡¯estudi, el jugador en l¨ªnia hi inverteix molt m¨¦s diners i temps que el presencial. En concret, el nivell de deute ascendeix a 22.000 euros de mitjana ¡ªels pacients amb addicci¨® a m¨¤quines escurabutxaques tenen un deute de 10.000 euros¡ª i la despesa setmanal ¨¦s de 550 euros (200 euros en el cas de jugadors presencials). El temps dedicat ¨¦s de 17 hores setmanals per als jugadors online i quatre per als jugadors presencials.

¡°El joc en l¨ªnia t¨¦ unes particularitats, com que est¨¤ disponible 24 hores els 365 dies, facilitat d¡¯acc¨¦s, privadesa i anonimat i una visi¨® distorsionada del que gastes perqu¨¨ els diners virtuals no els veus, no toques els bitllets¡±, apunta la psic¨°loga de Matar¨®. De fet, aquests elements acceleren el proc¨¦s de generar addicci¨®: en joc en l¨ªnia triguen quatre anys, la meitat que en joc presencial.

La psic¨°loga Susana Jim¨¦nez, coordinadora de la unitat de joc patol¨°gic i altres addiccions comportamentals de l¡¯Hospital de Bellvitge, corrobora aquestes conclusions. En una investigaci¨® que tamb¨¦ ¨¦s a punt de publicar, l¡¯equip cl¨ªnic de Bellvitge ha estudiat 2.740 pacients consecutius i ha detectat que el joc en l¨ªnia ¡°¨¦s la forma que m¨¦s est¨¤ creixent¡±. L¡¯hospital va atendre l¡¯any passat 312 pacients, gaireb¨¦ el 21% per joc en l¨ªnia.