Quatre vegades Faulkner, si cal

Gaireb¨¦ despr¨¦s d¡¯un quart de segle de no tenir not¨ªcies de William Faulkner en catal¨¤, Edicions de 1984 cometia l¡¯hero?citat, o bogeria, dep¨¨n de com es miri, de publicar El llogaret el 2014, primera part de la trilogia dedicada a la fam¨ªlia Snopes, que, seguida per La ciutat i La mansi¨®, va ser escrita al llarg de 34 anys i va apar¨¨ixer origin¨¤riament entre 1940 i 1959, i va ser completada quan al seu autor nom¨¦s li quedaven tres anys de vida i una darrera novel¡¤la (Els lladregots). I diem hero?citat, o bogeria, perqu¨¨ l¡¯escriptura de Faulkner va radicalment en contra de les f¨®rmules narratives imperants ¡ªdirectes, lineals, accessibles, abastables, tancades¡­¡ª, planteja un desafiament herculi per a qualsevol traductor ¡ªun mariner dins un bot que lluita tot sol contra una tempesta de mil dimonis¡ª, i t¨¦ unes perspectives comercials ben minses¡­ Per¨° davant del risc que l¡¯autor es dilu¨ªs ¡ªi es trob¨¦s contradient ir¨°nicament un dels seus dictums m¨¦s c¨¨lebres, aix¨° ¨¦s, ¡°el passat no existeix, ni tan sols ¨¦s passat¡±¡ª, Edicions del 1984 ressuscita la seva figura i engrandeix el seu fons publicant La mansi¨®, el darrer cap¨ªtol d¡¯un tr¨ªptic fonamental de les lletres nord-americanes del segle XX.

Potser sentiran a dir que ¨¦s un Faulkner accessible, que ¨¦s idoni per endinsar-se per primer cop en la seva cosmogonia. Desconfi?n. No hi ha Faulkners f¨¤cils, com no hi ha Faulkners dolents, com no hi ha Faulkners per a tothom, com no hi ha Faulkners per als que no estiguin disposats a posar-se els guants i pujar al quadril¨¤ter. Al lector tena? l¡¯esperen engrunes d¡¯or, per¨° primer ha de baixar al riu, arromangar-se, ajupir-se i sacsejar la cubeta una i altra vegada, sense deixar que el sol, els mosquits i el mal d¡¯esquena li trenquin l¡¯esperit. No oblidem que la seva obra t¨¦ part de trencaclosques i de laberint, que ¨¦s un brogit cacof¨°nic, un rellotge amb les busques embogides, que no at¨¦n a manuals d¡¯estil i que per moments ¨¦s igual d¡¯ind¨°mita i esquerpa que les ¨¤nimes que s¡¯hi passegen. Potser cal encarar els seus llibres amb el consell que el mateix Faulkner va donar per endinsar-se en James Joyce: ¡°Cal abordar l¡¯Ulisses igual que el predicador baptista ignorant amb l¡¯Antic Testament: amb fe¡±.

LA MANSI?

William Faulkner
Traducci¨® d'Esther Tallada
Edicions de 1984
576 p¨¤gs.
22,50 euros

A la manera d¡¯El Guepard de Lampedusa o L¡¯hort dels cirerers de Tx¨¦khov, la trilogia de la fam¨ªlia Snopes parla de la desaparici¨® de tot un m¨®n, de la decad¨¨ncia d¡¯una casta, d¡¯un canvi de valors i costums que generen un nou ordre social, de decad¨¨ncia familiar i dolorosa inadaptaci¨® individual; en el seu cas els ven?uts s¨®n aquells que van perdre esclaus, terres i diners arran de la Guerra de Secessi¨®, treballadors de la terra que nom¨¦s coneixen el llenguatge de la r¨¤bia, la venjan?a i la viol¨¨ncia. Al comtat imaginari de Yoknapatawpha, situat al nord-oest de Mississip¨ª, el premi Nobel del 1949 trasllad¨¤ el seguit de llegendes i hist¨°ries orals de regust b¨ªblic que va anar escoltant sobre un sud brutal i ferotge, male?t i t¨¨rbol, racista i corromput, atrapat dins un ensordidor cercle dantesc. ¡°Si no exist¨ªs el que anomenem so, si tot pass¨¦s nom¨¦s en silenci, cap dels mals que ha inventat l¡¯home podria ferir-lo: cap explosi¨®, cap tra?ci¨®, la veu humana¡±, es llegeix a La mansi¨®.

La novel¡¤la ¡ªun bucle, un calidoscopi, un cor de veus que semblen testificar davant l¡¯Alt¨ªssim¡ª reobre i reinterpreta fets ja vistos a les dues novel¡¤les precedents, reintroduint personatges i abastant 40 anys cronol¨°gics, per¨° fent refer¨¨ncia a gaireb¨¦ un segle, des del dia en qu¨¨ els primers Snopes van posar els fonaments de Yoknapatawpha en un llogaret deshabitat anomenat el Revolt del Franc¨¨s. Cap d¡¯ells m¨¦s despietat que en Flem, el forat negre de la trilogia, un mala b¨¨stia que passa de pag¨¨s a banquer arrasant amb tot i tots els que es creuen en el seu cam¨ª, i a qui per fi li arriba l¡¯hora de passar comptes. Abans ja haurem vist el dest¨ª del seu cos¨ª Min i de la seva filla Linda, i tamb¨¦ el d¡¯altres personatges que servien al seu creador per reflexionar sobre la vida humana com a trag¨¨dia grega, com a lluita darwiniana, com a c¨²mul de passions irrefrenables, com a condemna, com a buit.

Diuen que sense Balzac ni Joyce no hi hauria hagut Faulkner, i que sense Faulkner no hi hauria hagut Garc¨ªa M¨¢rquez ni Rulfo ni Benet. Per¨° no estem aqu¨ª per descobrir el mestre, sin¨® per celebrar que la seva obra continu? vigent en catal¨¤. ?Que se¡¯ls fa dif¨ªcil penetrar en les seves jungles (l¨¨xiques, sint¨¤ctiques, tem¨¤tiques, geogr¨¤fiques¡­)? Prenguin nota del consell de l¡¯escriptor als lectors mandrosos: ¡°Que em llegeixin quatre vegades¡±.