Per qu¨¨ fracassen les regions?

La identitat muta. Tamb¨¦ l'econ¨°mica. De vegades, molt r¨¤pidament. La nacionalitat, regi¨® o land que ahir era potent avui esdev¨¦ feble; la rica es converteix en pobra. I al rev¨¦s, la m¨¦s retardada es col¡¤loca al capdavant.

Mirat amb la ullera de llarga vista de la hist¨°ria, passa de vegades gaireb¨¦ de sobte. Andalusia era el 1800 l'economia regional m¨¦s potent d'Espanya: generava el 24,75% del PIB total. En poques d¨¨cades va baixar a la meitat, i el 2016 es va situar al 13,3% (La decad¨¨ncia econ¨°mica andalusa, EL PA?S, 6/3/1980; i INE).

Mentre el de Catalunya suposava el 8,28% el 1800, i des de llavors s'ha duplicat llargament, fins al 19% el 2016, a l'avantguarda de les comunitats aut¨°nomes. En termes de riquesa per c¨¤pita, els catalans, encara que molt per darrere dels madrilenys, avantatgen a la mitjana dels espanyols en un 19,3%; els ingressos de cada andal¨²s s¨®n un 26,4% inferiors a la mitjana espanyola.

Baviera era el 1950 un land alemany pobre. Formava part de les llumetes vermelles, Schleswig-Holstein, Baixa Sax¨°nia i Renania-Palatinado, que registraven una mitjana de PIB per c¨¤pita del 23% inferior a l'alemany (Eastern Germany's long haul, Robert Barro, TWSJ, 3/5/1991). Avui ¨¦s el tercer, despr¨¦s de la inassolible Hamburg i gaireb¨¦ empatat amb el min¨²scul Bremen: els seus ingressos per persona superen (dades del 2015) la mitjana alemanya en un 16%.

Aix¨ª que en per¨ªodes no tan llargs, les regions econ¨°miques pugen i baixen, triomfen i fracassen. Res est¨¤ adquirit per sempre, explicar el que creuen els supremacistes.

Per qu¨¨ fracassen els pa?sos?, es van preguntar Daron Acemoglu i James Robinson en un fam¨®s llibre (Deusto, Barcelona, 2012). Fracassen si unes elits extractives parasit¨¤ries sobreexploten les seves poblacions mitjan?ant cruels institucions econ¨°miques (esclavisme, opressi¨® colonial, mis¨¨ria) doblegades d'institucions pol¨ªtiques excloents (dictadures, virregnats), van respondre.

Tamb¨¦ per l'asincronia entre creixement econ¨°mic i desenvolupament pol¨ªtic. I per la "interacci¨® de petites difer¨¨ncies institucionals amb conjuntures cr¨ªtiques", van apuntar.

Apliquem l'esquema. Andalusia va emparellar a l'Antic R¨¨gim l'hegemonia econ¨°mica (agr¨ªcola) amb molt de poder pol¨ªtic a la Cort: el primer factor va recular despr¨¦s de la primera revoluci¨® industrial i el segon va quedar coix. Va declinar. Baviera va acompanyar el creixement dels seixanta amb influ¨¨ncia pol¨ªtica i cultural pr¨°pia (el canceller Ludwig Erhard, pare de l'"economia social de mercat"), en camins paral¡¤lels i retroalimentadors. Es va catapultar.

I Catalunya? El seu ¨¨xit econ¨°mic en dos segles ha estat fulgurant, com a resum les seves xifres b¨¤siques. Es va rescatar despr¨¦s de la precarietat institucional econ¨°mica del franquisme. Va acumular empreses, banca, talent, cosmopolitisme, capitalitat cultural i ol¨ªmpica.

Va acompanyar aquesta recuperaci¨® d'una influ¨¨ncia pol¨ªtica (amb el PSC i CiU) molt significativa per¨° mai diriment. Adaptada a la globalitzaci¨®, per¨° desconcertada per la Gran Recessi¨® (i per la centrifugaci¨® de responsabilitats que sobre ella van perpetrar alguns dirigents), s'enfronta al risc d'abocar-se a una senda de frac¨¤s: per asincronia d'una economia (fins avui) forta i una pol¨ªtica que en comptes de voluntat de Poder (amb maj¨²scula), acaricia convertir-se en Contrapoder.