Trix, la vella reina dels tiranosaures rugeix al Cosmocaixa

A l'exposici¨® de Joc de trons li ha sortit compet¨¨ncia i aqu¨ª el drac ¨¦s de deb¨°: tot un T. Rex, que no ¨¦s poca cosa. El Cosmocaixa ha inaugurat avui una espl¨¨ndida i entretenid¨ªssima mostra (fins al 18 de febrer) centrada en l'esquelet de Tirannosaurus Rex m¨¦s ben conservat del m¨®n. La bestiola, grossa com un autob¨²s i muntada en una posici¨® sorprenentment din¨¤mica, com si estigu¨¦s corrents, ¨¦s una espl¨¨ndida preciositat i reuneix en els seus ossos tota la fascinaci¨® de la seva esp¨¨cie, la m¨¦s famosa i emblem¨¤tica de la fam¨ªlia sencera dels dinosaures.

El f¨°ssil correspon a una vella femella ¨Ctenia m¨¦s de trenta anys (en vivien uns 28)¨C i l¡¯esquelet revela nombroses ferides, entre les quals hi ha la mossegada d¡¯un cong¨¨nere a la cara, i altres xacres, incloent-hi les costelles trencades que es van curar. L¡¯animal ha estat batejat amb el nom de Trix, un nom simp¨¤tic que contrasta amb el que se sent quan et col¡¤loques davant de les seves imponents mand¨ªbules armades d'ullals com punyals de 30 cent¨ªmetres. Gaireb¨¦ pots sentir el seu al¨¨ carregat d¡¯efluvis del Cretaci, carn podrida i¡­ gana.

L¡¯esp¨¨cimen, descobert a Montana (EUA) el 2013, arriba del Naturalis Biodiversity Center, el museu de ci¨¨ncies naturals de Leiden (Holanda), que, com tot museu del g¨¨nere, anava boig per aconseguir el seu propi tiranosaure, i ho ha aconseguit. La Trix, que mesura 12 metres i amb un esquelet, de 67 milions d¡¯anys d¡¯antiguitat, que conserva el 80% del volum ossi original ¨Cdels membres li falta nom¨¦s la pota esquerra, que ha estat reconstru?da de manera fidedigna¨C, desembarca al Cosmocaixa envoltat d'una exposici¨® molt entretinguda que contextualitza el f¨°ssil.

La mostra inclou vuit dispositius interactius que entusiasmaran els visitants, grans i petits. Un d'ells et permet saber si series capa? d'escapar-te d'un tiranosaure. Consisteix en una bicicleta est¨¤tica entre dues pantalles: la del davant mostra un cam¨ª de fugida a trav¨¦s de la selva, i la del darrere, un T. Rex perseguint-te, cosa que ¨¦s tot un est¨ªmul per pedalejar de valent (aquesta s¨ª que ¨¦s una bona prova d'esfor?). Si no sobrepasses els 20 quil¨°metres per hora, que era la velocitat m¨¤xima del tiranosaure (no gaire, la veritat, Usain Bolt corre gaireb¨¦ el doble, per¨° s¡¯ha de dir que sembla molt r¨¤pid quan veus com s¡¯apropa pel retrovisor que porta la bici), doncs t'enxampa, amb les (nefastes) conseq¨¹¨¨ncies imaginables. Durant la inauguraci¨® van ser uns quants els que van provar la tiranobike. Era temptador pensar que a algun, com Jordi Portabella, director de l'¨¤rea de divulgaci¨® cient¨ªfica de la Fundaci¨® La Caixa, se li sort¨ªs la cadena¡­

Un altre dispositiu simp¨¤tic, una b¨¤scula, et permet saber quant de temps aguantaria un tiranosaure en dej¨² despr¨¦s de cruspir-te. Es calcula que necessitaven endrapar fins a 50 quilos de carn al dia. A l¡¯est¨®mac els cabia un nen de quatre anys sencer, la qual cosa deu fer m¨¦s gr¨¤cia als petits que no pas que els expliquis la hist¨°ria de Hansel i Gretel. Tamb¨¦ hi ha altres interactius menys morbosos, com el que et permet pintar amb polvoritzadors electr¨°nics un tiranosaure en una pantalla per imaginar-se el color que tenia la pell. Una vitrina meravellosa, amb ous f¨°ssils, permet apuntar-se al naixement d'un tiranosaure.

Entre ensurts, diversi¨® i pura m¨¤gia, l¡¯exposici¨®, a la qual s¡¯ha afegit una secci¨® de paleontologia a Catalunya, ofereix una infinitat d¡¯informaci¨® cient¨ªfica sobre els tiranosaures i els dinosaures en general, incloent-hi una bona actualitzaci¨® del que ja sabem (i del que ignorem encara sobre el T. Rex i els seus cong¨¨neres). No se sap amb certesa, explica el coordinador de la mostra al Cosmocaixa, Alejandro P¨¦rez Jim¨¦nez, si el T. Rex concretament tenia plomes o no, per¨° la mostra s¡¯inclina per posar-n'hi algunes als colzes i unes quantes m¨¦s al llom.

Tampoc queda clar fins a quin punt era superdepredador i carronyaire en el seu comportament, probablement una mica de cada. S'ha trobat una dent de tiranosaure en una v¨¨rtebra d'hadrosaure que va sobreviure a l'atac, aix¨ª que ¨¦s segur que ca?ar, ca?aven. El dimorfisme sexual ¨¦s un altre tema de debat. Sembla que els tiranosaures tenien una claveguera ¨²nica per on sortia tot, com la majoria dels seus descendents, les aus, per¨° s'ha especulat amb el fet que els mascles poguessin disposar, a m¨¦s, d'algun ¨°rgan d'intrusi¨® accessori (!), com els ¨¤necs i alguns de nosaltres. En fi, de fet, la Trix es considera que ¨¦s una femella nom¨¦s perqu¨¨ els seus ossos s¨®n m¨¦s gruixuts i es creu que necessitaven m¨¦s calci per pondre els ous.