Acta d¡¯un frac¨¤s

L'aplicaci¨® de l'article 155 ja est¨¤ en marxa. Rajoy l'estrenar¨¤. Un instrument d'excepci¨® que ¨¦s dif¨ªcil de defensar i d'executar i que aprofundir¨¤ en les fractures que ens habiten. Desposseir uns governants dels seus c¨¤rrecs i posar sota tutela institucions aut¨°nomes no ¨¦s una min¨²cia legal, per a molts ¨¦s una ofensa. Un frac¨¤s pol¨ªtic d'envergadura que, a m¨¦s d'evidenciar el deteriorament de la democr¨¤cia espanyola ¡ªamb uns actors pol¨ªtics i socials que no han estat capa?os d'integrar un conflicte previsible¡ª, ens far¨¤ endinsar en un per¨ªode fosc en qu¨¨ el malestar, els ressentiments i els recels es faran cr¨°nics, a costa de la conviv¨¨ncia i del respecte mutu.

Rajoy ja coneix la inquietud. La seva legislatura quedar¨¤ marcada per la crisi m¨¦s colossal de la democr¨¤cia, que primer no va saber preveure, despr¨¦s no va ser capa? d'abordar i finalment va fer que port¨¦s al l¨ªmit els instruments d'un sistema ja tocat per sempre. I tot aix¨° sense possibilitat d'una alternativa de govern capa? de donar un nou impuls per sortir de l'estancament i del pessimisme.

Carles Puigdemont va tenir la iniciativa a tocar i, presa de la seva indecisi¨®, es va deixar portar a la pr¨°rroga i se li va escapar l'aposta. Va ser dijous 26. Un fiasco que mereixeria il¡¤lustrar-se amb un recorregut d'imatges pel llenguatge no verbal dels catalans entre les 11.00 i les 17.00, un relat de suspens entre l'alleujament, la perplexitat i el desenc¨ªs. Hi ha decisions dif¨ªcils de prendre i, encara m¨¦s, d'explicar. La de Puigdemont de convocar eleccions auton¨°miques ho era, perqu¨¨ es contradeia amb bona part del discurs que ha perm¨¨s l'escalada sobiranista que ell mateix ha liderat. Per¨° per m¨¦s que es parli de la nova pol¨ªtica i que es construeixin fabulacions sobre la governan?a des de la xarxa i la construcci¨® de projectes i majories desbordant la l¨°gica institucional, la disputa pel repartiment del poder ¡ªi aqu¨ª ¨¦s on som¡ª t¨¦ les seves regles basades en la relaci¨® de forces, la persuasi¨®, les expectatives, el joc de les estrat¨¨gies i de les t¨¤ctiques i el sentit de l'oportunitat. I Puigdemont els va tenir.

Res ¨¦s m¨¦s important en pol¨ªtica que saber parar a temps i treure profit de les situacions adverses. L'independentisme havia arribat al l¨ªmit a qu¨¨ les seves forces actuals el podien portar. Tocava replegament i renovaci¨® estrat¨¨gica. Convocar auton¨°miques era la millor carta que tenia Puigdemont, dividia el constitucionalisme i traslladava la c¨¤rrega de la prova a l'altra part. Permetia aturar l'aplicaci¨® de l'article 155 i, si no ho aconseguia, els costos de reputaci¨® eren per a un Mariano Rajoy que ja no hauria pogut dissimular la seva deriva autorit¨¤ria, obeint els qui no nom¨¦s volen frenar l'independentisme, sin¨® que necessiten compensar la feblesa dels seus egos humiliant-lo. Per¨° aquestes decisions es prenen i es comuniquen per sorpresa sense deixar temps perqu¨¨ creixi el soroll, apostant perqu¨¨ la ciutadania acabar¨¤ reconeixent que es va evitar un mal major. Puigdemont va vacil¡¤lar, presa de les contradiccions internes d'un front sobiranista, socialment i culturalment molt transversal, que estan aflorant precisament ara. En comptes d'anunciar la seva decisi¨® immediatament despr¨¦s de la primera filtraci¨®, va obrir una pr¨°rroga. I l'operaci¨® se'n va anar en orris. Ara s¨ª, el rellotge s'apropa ja a l'hora s¨°rdida.

Segur que els entusiastes de cada bloc se senten recompensats. A la banda independentista encara hi ha qui creu que ¨¦s guanyadora l'estrat¨¨gia del com pitjor va, millor, tot i que sigui a costa d'arru?nar Catalunya i Espanya; i alguns, que s¨®n menys permeables a les fantasies sobre el xantatge econ¨°mic i sobre Europa venint al rescat, i ja palpen els temps foscos que s'acosten, es consolen amb cants a la dignitat (m¨¦s val anar al desastre amb la cara ben alta que obrir un temps de pausa amb unes eleccions auton¨°miques).

Els entusiastes de la m¨¤ dura de la banda constitucionalista se les prometen feli?os davant de la perspectiva de redre?ar Catalunya i reconduir-la a la normalitat. Una expressi¨® perillosa: la normalitzaci¨® era la paraula que s'utilitzava des de Moscou per justificar aquest redre?ament dels pa?sos de l'Est despr¨¦s de les revoltes de Budapest o de Praga.

Ens ho podem mirar com vulguem, per¨° estem assistint a un frac¨¤s: davant d'un conflicte d'envergadura no ha estat possible el reconeixement mutu, imprescindible en democr¨¤cia.