El fiscal es querellar¨¤ per rebel¡¤li¨® contra Puigdemont i Forcadell al Suprem i l¡¯Audi¨¨ncia Nacional
El ministeri p¨²blic t¨¦ previst registrar aquest dilluns dues querelles contra el Govern destitu?t i la Mesa del Parlament
La Fiscalia General de l'Estat ha decidit aquest diumenge que l'anunciada querella per rebel¡¤li¨® pel proc¨¦s que va desembocar en la declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya del passat divendres no es registri nom¨¦s en el Tribunal Suprem, com estava previst inicialment, sin¨® que les accions penals s'interposin tamb¨¦ a l'Audi¨¨ncia Nacional.
Fonts del ministeri p¨²blic es plantegen que en l'alt tribunal es denunci? als responsables de la declaraci¨® que encara gaudeixen d'aforament, com els membres de la Mesa del Parlament, encap?alats per Carme Forcadell, que van donar tr¨¤mit a la votaci¨® de la independ¨¨ncia. Despr¨¦s de dissoldre la Cambra el president del Govern, Mariano Rajoy, a trav¨¦s de l'article 155 de la Constituci¨®, gaireb¨¦ tots els membres de la Mesa romanen en la Diputaci¨® Permanent, i per tant, mantenen el fur. Amb Forcadell, van votar a favor de tramitar la resoluci¨® el vicepresident de la Cambra, Llu¨ªs Guin¨® (JxS¨ª); la secret¨¤ria primera, Anna Sim¨® (JxS¨ª); el secretari tercer, Joan Josep Nuet (Catalunya S¨ª que ¨¦s Pot); i la secret¨¤ria quarta, Ramona Barrufet (JxS¨ª).
A l'Audi¨¨ncia Nacional, ¨²nic tribunal competent, segons la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial, per investigar i jutjar els delictes de rebel¡¤li¨® en el cas de persones no aforades, podran quedar querellats l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del Govern destitu?ts per Rajoy divendres per la via de l'article 155.
Des que el divendres el Parlament va votar i va aprovar la resoluci¨® de Junts pel S¨ª i la CUP que declarava la independ¨¨ncia, i el Govern central va intervenir l'autonomia, la Fiscalia ha viscut un debat intern sobre com actuar penalment contra els responsables de l'intent de secessi¨®. Inicialment es va plantejar que la querella per rebel¡¤li¨® ¨Cdelicte penat fins a 30 anys de pres¨®- es registr¨¦s nom¨¦s en el Suprem i que la compet¨¨ncia sobre els aforats arrossegu¨¦s la causa dels no aforats. No obstant aix¨°, despr¨¦s de l'aplicaci¨® del 155, en el ministeri p¨²blic s'inclinaven aquest diumenge per separar les causes.
Al?ament "p¨²blic i violent"
El delicte de rebel¡¤li¨® est¨¤ recollit en l'article 472 i seg¨¹ents del Codi Penal. Aquest tipus penal castiga amb un m¨¤xim de 30 anys de pres¨® els qui s'aixequin ¡°violenta i p¨²blicament¡± per ¡°derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constituci¨®¡± o ¡°declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori nacional¡±. Els caps de la rebel¡¤li¨®, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes de 15 a 25 anys de pres¨®. Si l'al?ament fos armat o si es produeix ¡°combat entre la for?a del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat leg¨ªtima, o la rebel¡¤li¨® hagu¨¦s causat estralls en propietats de titularitat p¨²blica o privada, tallat les comunicacions telegr¨¤fiques, telef¨°niques, per ones, ferrovi¨¤ries o d'una altra classe, exercit viol¨¨ncies greus contra les persones¡±, les penes s'eleven fins als 30 anys.
Els l¨ªders independentistes, amb Puigdemont al capdavant, han insistit en la seva intenci¨® d'aconseguir la independ¨¨ncia sempre per vies pac¨ªfiques. No obstant aix¨°, encara que la llei posa la viol¨¨ncia com a requisit de la rebel¡¤li¨®, la jurisprud¨¨ncia introdueix matisos.
L'¨²ltima vegada que la just¨ªcia espanyola va jutjar un delicte de rebel¡¤li¨® va ser despr¨¦s del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Encara que en aquest cas es tractava d'un delicte de rebel¡¤li¨® del Codi Penal militar, no del com¨², la sent¨¨ncia establia que ¡°la viol¨¨ncia no ¨¦s requisit indispensable de la rebel¡¤li¨®, podent-se pactar i dur a terme de manera incruenta sense que, per aix¨°, es despenalitzi el comportament dels agents¡±.
La jurisprud¨¨ncia del Tribunal Superior de Just¨ªcia del Pa¨ªs Basc ent¨¦n, per la seva banda, la viol¨¨ncia no nom¨¦s com l'¨²s de la for?a f¨ªsica, sin¨® tamb¨¦ com ¡°una seriosa i fundada amena?a¡± de la seva aplicaci¨® per part dels al?ats per aconseguir el seu objectiu.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Audi¨¨ncia Nacional
- Tribunal Suprem
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Autodeterminaci¨®
- Generalitat Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Catalunya
- Tribunals
- Eleccions
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Poder judicial
- Comunitats aut¨°nomes
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Espanya
- Administraci¨® p¨²blica
- Just¨ªcia
- Pol¨ªtica
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme