¡°En espa?ol, por favor¡±

Ser¨¤ dif¨ªcil argumentar aix¨°, a veure si me¡¯n surto. Sonen les trompetes de l¡¯apocalipsi perqu¨¨ els funcionaris de Madrid han desembarcat a les depend¨¨ncies de la Generalitat i s¡¯han posat a demanar informes en castell¨¤. Donava la not¨ªcia Isaac Meler a Naci¨® Digital, que subratllava, segons fonts dels funcionaris consultats, que la demanda de l¡¯¨²s del castell¨¤ es feia en vistes a una millor comprensi¨® des de Madrid, i ¡°amb amabilitat, aix¨° s¨ª¡±. L¡¯amabilitat per davant de tot, s¨ª, tot plegat recorda molt la c¨¨lebre instrucci¨® del Consell de Castella de 1716 als corregidors de Catalunya: ¡°Pondr¨¢ el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dar¨¢ las providencias m¨¢s templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado¡±. Les analogies surten soles.

Deia que sonen les trompetes de l¡¯apocalipsi perqu¨¨ de seguida s¡¯ha interpretat la mesura com l¡¯antesala de la castellanitzaci¨® de l¡¯administraci¨® catalana i, acte seguit, de Catalunya sencera. A Twitter el polit¨°leg Jordi Mu?oz parla d¡¯¡°una humiliaci¨® que no haur¨ªem d¡¯acceptar¡±, mentre que la cupaire Mireia Boya ho qualifica de ¡°155 a la llengua catalana¡± amb el hashtag #Nopassaran per indicar que la llengua ¨¦s una l¨ªnia vermella. Val a dir que la protesta ¨¦s leg¨ªtima, incl¨²s diria que for?osa, per¨° no importen ara tant les conseq¨¹¨¨ncies que pugui tenir aquesta mesura inicial ¡ªest¨¤ per veure si n¡¯hi haur¨¤ derivades que estenguin l¡¯¨²s del castell¨¤¡ª com el que significa que uns funcionaris de Madrid demanin per favor la traducci¨®. S¡¯ha produ?t un canvi de marc mental.

Trenta-quatre anys de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica (posem el comptador l¡¯any 1983, quan es va fer la primera llei del catal¨¤) han perm¨¨s fer arrelar la idea que la llengua de l¡¯administraci¨® ¨¦s la catalana, sense matisos ni vacil¡¤lacions, i d¡¯aix¨° es lamenten precisament partits minoritaris al Parlament. Ja l¡¯any 1978, sota la presid¨¨ncia de Josep Tarradellas (ves per on, figura reivindicada ara per partits minoritaris al Parlament) es va privilegiar el catal¨¤ en el primer Reglament de R¨¨gim Intern de la Generalitat i des de llavors l¡¯aven? de la llengua en els usos administratius auton¨°mics i locals ha estat imparable.

Qu¨¨ vol ara aquesta gent? Doncs entendre les coses, a partir d¡¯un nivell de relaci¨® amb Madrid que no ¨¦s nou a les reivindicacions cl¨¤ssiques del catalanisme. L¡¯Estatut de N¨²ria, aprovat en refer¨¨ndum el 2 d¡¯agost de 1931 (i avan?ant-se cinc mesos a la formulaci¨® de cooficialitat que acabaria sancionant la Constituci¨® republicana), establia que ¡°La llengua catalana ser¨¤ l¡¯oficial a Catalunya, per¨° en les relacions amb el Govern de la Rep¨²blica ser¨¤ oficial la llengua castellana¡±, una formulaci¨® que, de fet, va donar a la llengua el per¨ªode m¨¦s llarg d¡¯oficialitat ¨²nica de la seva hist¨°ria moderna. Ara sembla que tornem al mateix punt, a l¡¯¨²s del castell¨¤ nom¨¦s en les relacions amb l¡¯Estat, en un paper que s¡¯intueix subsidiari, instrumental i ¡ªesperem¡ª circumstancial.

Ara b¨¦, que els funcionaris estatals no esperin meravelles pel que fa a l¡¯estil de redacci¨®, ni als possibles errors de traducci¨® que trobin als informes. Tal com proposen molts tuitaires, no seria mala idea rec¨®rrer a sistemes de traducci¨® autom¨¤tica per fer la feina, que possiblement no hi ha temps ni recursos suficients per entretenir-se a duplicar la documentaci¨® que, no cal dir-ho, s¡¯ha de fer per llei principalment en catal¨¤. La normalitzaci¨® del catal¨¤ a l¡¯administraci¨®, fins a assolir uns est¨¤ndards de qualitat ling¨¹¨ªstica ¨°ptims, ha estat un proc¨¦s llarg i econ¨°micament cost¨®s, amb inversi¨® en materials, recursos ling¨¹¨ªstics i professionals de la llengua que ara mateix ¨¦s dif¨ªcil de fer virar cap a la llengua espanyola si no s¡¯hi destinen tamb¨¦ els recursos necessaris. No demanis peres a l¡¯om.

Tot t¨¦ un risc, per¨°. Com si ho vei¨¦s, tard o d¡¯hora trobarem els informes en castell¨¤ convenientment filtrats a la premsa per denunciar la imper¨ªcia en aquesta llengua, i esclar, l¡¯adoctrinament totalitari.