Naomi Klein: ¡°El futur ¨¦s radical, en all¨° f¨ªsic, en el medi ambient, i haur¨¤ de ser-ho en all¨° pol¨ªtic¡±

Pregunta. Des del 2008 vivim una desconstrucci¨® brutal de l'esfera p¨²blica, la p¨¨rdua de seguretat laboral i ambiental, atur (especialment juvenil) alt¨ªssim, per¨° sembla haver-se truncat la traject¨°ria contestat¨¤ria que hi havia el 2011. La gent s'ha conven?ut que el sistema est¨¤ tan corromput que no hi ha res a fer i que el desastre clim¨¤tic ¨¦s inevitable?

Resposta. Sens dubte, avui una de les grans batalles ¨¦s lluitar contra aquest sentiment que el col¡¤lapse ¨¦s irreversible; no ajuda gens aquest boom de la ficci¨® dist¨°pica, amb col¡¤lapse econ¨°mic i oligarquies de rics que tenen seguretat, espies, lleis i pa?sos gaireb¨¦ propis. Trump ¨¦s la dist¨°pia feta realitat, per aix¨° als EUA pot haver-hi un cert sentiment de complaen?a d'aquestes elits i de resignaci¨® en la resta; per¨° molta gent lluita contra aix¨°.

P. Una idea transversal del llibre ¨¦s que s'est¨¤ produint un secessionisme psicol¨°gic de la gent: una part de la societat m¨¦s acabalada es desent¨¦n de l'altra, fins a l'extrem de crear-se zones verdes, amb gent que pot pagar-se fins i tot seguretat o bombers privats, i zones vermelles, amb gent amb cada vegada menys protecci¨® p¨²blica. La societat ¨¦s avui menys democr¨¤tica i solid¨¤ria?

R. S¨ª, em temo que ¨¦s menys democr¨¤tica, per¨° ¨¦s fruit de la desigualtat que la gent veu al seu entorn. Els rics creuen que es podran protegir ells sols de l'impacte mediambiental que genera el neocapitalisme salvatge. Hi ha una guerra contra la democr¨¤cia perqu¨¨ el sistema cada vegada m¨¦s est¨¤ constru?t per servir a les elits i aix¨° xoca amb la democr¨¤cia real perqu¨¨ ¨¦s molta m¨¦s la gent que t¨¦ menys protecci¨®¡­ Tot aix¨° desanima la gent perqu¨¨ no voti: van ser 90 milions de nord-americans els que no ho van fer en les ¨²ltimes eleccions.

Una de les grans batalles avui ¨¦s lluitar contra aquest sentiment que el col¡¤lapse ¨¦s irreversible; no ajuda gens aquest 'boom' de la ficci¨® dist¨°pica. Trump ¨¦s la distopia feta realitat

P. I aquesta abstenci¨®?

R. Bona part van ser simpatitzants dem¨°crates, que no van veure en el seu partit una alternativa real, tenien poca cosa a proposar als que pateixen; van ser els dem¨°crates els que van perdre aquestes eleccions amb les seves falses solucions.

P. Del llibre es dedueix tamb¨¦ la debilitat del lideratge d'esquerres: Hillary Clinton no va acceptar el salari m¨ªnim de 15 d¨°lars per hora; diu que Obama va perdre el 2008 una gran oportunitat amb la crisi banc¨¤ria¡­ Est¨¤ demanant m¨¦s radicalitat als dirigents d'esquerres?

R. Hillary no ¨¦s d'esquerres: ella ¨¦s paradigma del col¡¤lapse del centre pol¨ªtic; els Clinton s¨®n el s¨ªmbol de la separaci¨® cada vegada m¨¦s gran dels dem¨°crates de les seves bases, Bill va ser el capdavanter de la desregulaci¨® financera i va donar suport al NAFTA¡­ Alexis Tsipras, a Gr¨¨cia, va demostrar que les seves propostes eren insuficients, no era el que la gent esperava¡­ Necessitem solucions a l'altura de la crisi actual, no es pot continuar amb la l¨°gica dels anys noranta; ja hi ha l¨ªders que comencen a adonar-se'n.

P. Per exemple¡­

R. James Corbin: des del mateix Partit Laborista es va filtrar el seu manifest perqu¨¨, per radical, van creure que el destruiria, que seria la nota de su?cidi m¨¦s llarga de la hist¨°ria, i va resultar que gaireb¨¦ el va fer guanyar¡­ ?s un exemple m¨¦s de la desconnexi¨® entre partits i el sentiment popular: a la gent li va encantar perqu¨¨ hi van veure un s¨ª, a m¨¦s d'un no.

P. ?s millor proposar aquests continguts perqu¨¨ s'incorporin al programa dels partits o crear-ne de nous, tipus Podem, la CUP o En Com¨² a Catalunya?

El neoliberalisme, com a construcci¨® intel¡¤lectual, ha quedat superat des del 2008: es venia com una utopia mundial, el fam¨®s llogaret global, recorda? Tots aquests ide¨°legs se n'han anat avui ja als paradisos fiscals

R. La g¨¨nesi de Podem era atractiva perqu¨¨ semblava una estructura pol¨ªtica m¨¦s porosa perqu¨¨ la direcci¨® an¨¦s assumint iniciatives provinents de les bases¡­ El problema ¨¦s que no hi ha avui partits pol¨ªtics que estiguin en sintonia amb el que passa i ja no podem esperar m¨¦s per cartografiar la situaci¨® i prendre mesures; o els partits es democratitzen o la democr¨¤cia passar¨¤ i es produir¨¤ fora del proc¨¦s pol¨ªtic. Insisteixo: Corbin est¨¤ democratitzant un dels partits m¨¦s antics del m¨®n¡­ D'altra banda, en sistemes sense representaci¨® proporcional, amb dos o tres partits predominants, ¨¦s dif¨ªcil que sorgeixin partits nous perqu¨¨ tampoc es tracta de dividir m¨¦s el vot progressista i perpetuar a la dreta: es tracta de crear insurreccions internes que facin que els partits segueixin m¨¦s les bases i siguin m¨¦s democr¨¤tics.

P. Almenys dues vegades en el llibre crida a vagues, manifestacions i batalles judicials. No tem una radicalitzaci¨® de la societat amb aquestes estrat¨¨gies?

R. ?s cert que pot haver-hi aquesta radicalitzaci¨®, i als EUA encara ¨¦s m¨¦s debatible perqu¨¨ ¨¦s una societat molt armada, normalment m¨¦s a la dreta, per¨° destaco la import¨¤ncia de les manifestacions perqu¨¨ com m¨¦s gran i ¨¤mplia ¨¦s la resist¨¨ncia menys vulnerable ser¨¤ per for?a extrema de l'Estat. I com m¨¦s diverses i plurals siguin aquestes manifestacions, millor: si nom¨¦s els m¨¦s marginats es manifesten s'exercir¨¤ una for?a concentrada sobre ells; si ¨¦s una mostra molt transversal de la societat ¡ªamb la classe mitjana, els blancs¡ª hi haur¨¤ menys repressi¨®¡­ No es tracta de radicalitzar la societat, per¨° tampoc tinc por d'aix¨°: la gent ha de sentir el poder que hi hagi m¨¦s i m¨¦s gent al seu costat. Per¨° mai pot considerar-se ni confondre's una manifestaci¨® amb una estrat¨¨gia pol¨ªtica.

P. Avui mant¨¦ una xerrada p¨²blica amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que est¨¤ intentat remunicipalitzar serveis com el de l'aigua i la llum, els funeraris¡­ per¨° no ho aconsegueix.

R. Colau ¨¦s una l¨ªder excel¡¤lent en aquests temps dif¨ªcils, una br¨²ixola moral, forma part d'aquest moviment de democr¨¤cia local profunda i que s'est¨¤ convertint en una amena?a real per a segons quin neoliberalisme; aquesta tasca local ¨¦s lenta, per¨° vital perqu¨¨ aix¨ª la gent pot veure canvis tangibles; i ella est¨¤ fent el que exactament hem de fer: recuperar pes democr¨¤tic en l'energia, l'habitatge, l'educaci¨®¡­

P. ¡°Qualsevol crisi tumultu¨¤ria pot servir per imposar una situaci¨® de xoc a la poblaci¨®¡±, escriu. El proc¨¦s secessionista de Catalunya pot llegir-se en un context aix¨ª?

R. Soc del Quebec i defenso l'autodeterminaci¨®; em sembla que l'actuaci¨® del president Rajoy ¨¦s el paradigma de la doctrina del xoc: la del Govern espanyol em sembla una resposta incendi¨¤ria, un atac flagrant a la democr¨¤cia; no ¨¦s acceptable la seva resposta ni la de la Uni¨® Europea; l'aplicaci¨® de l'article 155 hauria de retirar-se; no es pot contrarestar un moviment no violent amb la viol¨¨ncia que es va donar l'1-O o arrestant un govern, em semblaria inimaginable que es fes aix¨° al Quebec¡­ La de Rajoy ¨¦s una estrat¨¨gia de xoc deliberada, com la de Trump: ho prohibeixen tot per agreujar l'ambient de crisi i aix¨ª evitar que es fixin en les seves retallades sanit¨¤ries o en les reformes fiscals; aix¨° de facilitar els canvis de seu d'empreses catalanes forma part de la guerra econ¨°mica, ¨¦s un parany antic¡­

Necessitem solucions a l'altura de la crisi actual, no es pot seguir amb la l¨°gica dels anys 90; ja hi ha l¨ªders que comencen a adonar-se'n, com el laborista Jeremy Corbyn: a la gent li va encantar perqu¨¨ van veure aqu¨ª un s¨ª, a m¨¦s d'un no

P. Demana combatre contra el militarisme i les corporacions empresarials, per¨° tamb¨¦ contra els ¡°nacionalismes rampants¡±. En canvi, elogia les nacions ¨ªndies que han defensat sempre la naturalesa o defensa l'autodeterminaci¨® dels pobles¡­

R. Estic en contra del nacionalisme xovinista, les forces del qual, a m¨¦s, s'acostumen a sobreposar a les ja creades per les oligarquies¡­ Per¨° l'auge independentista a tot el m¨®n no deixa de ser una resposta a la p¨¨rdua de control de la gent sobre temes fonamentals de la vida; segons com s'apliqui, pot ser fins i tot una contestaci¨® del poder local a la crisi profunda de la democr¨¤cia actual.

P. Una declaraci¨® de guerra contra Corea del Nord per part de Trump podria ser l'excusa perfecta per implementar un estat de xoc d'emerg¨¨ncia als EUA?

R. Aqu¨ª Trump sap que pot fer un mal grav¨ªssim perqu¨¨ concentra el poder d'una decisi¨® aix¨ª ell sol: no requereix ni del Congr¨¦s ni del seu govern¡­ No crec que ho acabi decidint, per¨° el sol fet d'aquesta possibilitat ja ¨¦s inacceptable. Em preocupa que cada vegada que surt a l'estranger es comporti com un viatjant d'armes i no com un diplom¨¤tic; fixi's: ho ha fet a l'Ar¨¤bia Saudita, a l'OTAN mateixa, al Jap¨®¡­

P. Escriu que l'¡°encanteri del neoliberalisme s'ha trencat¡±. N'est¨¤ segura, d'aix¨°?

R. Com a projecte ideol¨°gic, com a construcci¨® intel¡¤lectual, ha quedat superat des del 2008: es venia com una utopia mundial, el fam¨®s ve?natge universal, recorda? Tots aquests ide¨°legs se n'han anat als paradisos fiscals. I en aquest buit, el perill ¨¦s la creaci¨® de forces perilloses, gaireb¨¦ feixistes, a la dreta, mentre, a la part progressista, les forces no creixen prou r¨¤pid.

P. De nou, la polaritzaci¨® potencial de la societat¡­

R. S¨ª, existeix aquest perill de polaritzaci¨®, per aix¨° vaig titular el meu ¨²ltim llibre Aix¨° ho canvia tot. El futur ¨¦s radical, d'una manera o d'una altra: radical en all¨° f¨ªsic, en el medi ambient, i haur¨¤ de ser-ho en all¨° pol¨ªtic perqu¨¨ per sortir d'aquesta situaci¨® la continu?tat no ¨¦s una opci¨®. S'han donat massa crisis de manera simult¨¤nia.