Antipoesia

Exposici¨® de Joan Brossa al Macba, per fi. El museu ha trigat uns quants anys a fer-la, per¨°, mira, ja tenim Brossa. Ha hagut de fer front a una vaga de gaireb¨¦ dos mesos dels treballadors de taquilla i de vigil¨¤ncia de sales per les seves terribles condicions de treball. I a un canvi urgent del dia de la inauguraci¨®, prevista pel 20 de setembre, quan es van produir les primeres detencions de la tardor pol¨ªtica i la concentraci¨® davant la conselleria d¡¯Economia. El poeta Brossa, no ho dubtin, hauria estat molt interessat en tot aix¨° i meridianament al costat de vaguistes al museu i tamb¨¦ dels concentrats just a la vora de la seva escultura dedicada al llibre, a l¡¯encreuament de la Gran Via amb la rambla de Catalunya.

La poesia t¨¦ moltes cares, extreu l¨ªrica, ¨¨pica i fins desconcert de les coses m¨¦s prosaiques. Excava en alguna cosa m¨¦s: all¨° com¨² que ens uneix i fins en el que ens desuneix. No tots portem les mateixes sabates, d¡¯aix¨° tracta tamb¨¦ la poesia. El preu de la vida pot ser molt po¨¨tic en la seva lucidesa, els nombres no menteixen. Forta i poderosa, l¡¯antipoesia no s¡¯av¨¦ gaire amb el que donem per descomptat que tots entenem de la mateixa manera. L¡¯antipoesia ¨¦s tal vegada la veritable poesia, escolti.

A l¡¯antipoesia es va dedicar en profunditat Brossa (i a molt m¨¦s) i ¨¦s aquesta part seva ir¨°nica i riallera, sovint salvatge, la que ara ens saluda des del fred edifici del Raval. I lloc llumin¨®s quan deixes les sales. Adverteixes llavors el present encara m¨¦s, veus amb m¨¦s claredat el que passa a tot arreu: al carrer, al teu cap, a la televisi¨® i a les xarxes socials, fins i tot el que no es diu en els mitjans o passa desapercebut. Tornant a les sabates de cadasc¨², aqu¨ª hi ha el poema de Brossa ¡°Unes espardenyes¡±, que permeten saber el preu de la vida el 1951: Unes espardenyes valen 15 pessetes. / Unes sabates, 175. / Travessa un cotxe, amb r¨¤dio. / Una un?a de pernil val 3 pessetes. / Un paquet de cigarretes, 4,60.¡±

Una l¨ªrica en absolut ¨¨pica. No recordo si ja parl¨¤vem del 155 mentre es preparava aquesta exposici¨® a c¨¤rrec de Teresa Grandas, conservadora de l¡¯equip del museu, i de l¡¯artista i investigador Pedro G. Romero. Per¨° vet aqu¨ª un poema, ¡°Article 135¡±, per recordar que la paraula i l¡¯art tenen c¨¤rrega prof¨¨tica per m¨¦s antipo¨¨tica que sigui. Un component premonitori que salta a la vista encara m¨¦s quan veus la intervenci¨® de Brossa al festival de poesia del Price del 25 d¡¯abril de 1970. En la Barcelona d¡¯aleshores va ser una fita contra l¡¯estat de les coses dominant. Brossa va llegir un poema sobre els Mossos d¡¯Esquadra. No el recordava i en tornar a casa el vaig buscar per llegir-lo a fons. ?s una apel¡¤laci¨® a la policia catalana que el 1970 devia sonar a xin¨¨s encara que els catalanistes conscienciats sabessin de qu¨¨ anava. No hi vaig ser, encara no havia arribat a Barcelona. Per¨° si hi hagu¨¦s assistit m¡¯ho haguessin hagut d¡¯explicar, i tot i aix¨ª m¡¯hauria quedat parada davant un poema a la policia. I ara, des de l¡¯atemptat d¡¯agost fins avui mateix, es pot llegir aquest poema als mossos al ritme dels esdeveniments que ens sotmeten a l¡¯escrutini constant del carrusel de la vida pol¨ªtica.

I el que passa desapercebut, qu¨¨? Pel que fa al 155, conv¨¦ recordar que despr¨¦s d¡¯aprovar-lo el mateix Senat va ratificar aquell dia l¡¯acord de lliure comer? de la Uni¨® Europea amb Canad¨¤, el CETA, aquest gran aven? de l¡¯ordre mundial per eradicar el que queda de l¡¯estat del benestar. Torno al poema ¡°Article 135¡± i els dos assumptes, el catal¨¤-espanyol i el global, hi ressonen.

Hi ha molt per veure en aquesta exposici¨® que comen?a amb epigrames de G¨®mez de la Serna i s¨¤tires de la vella revista La Codorniz, amb Mir¨® sempre i la creaci¨® de Dau al Set. Molt per veure i per llegir. Per a molts visitants suposar¨¤ el descobriment de Brossa i per d¡¯altres el retrobament amb ell. Una incitaci¨® a saber i gaudir m¨¦s d¡¯aquest home que tamb¨¦ va ser un mag. Aqu¨ª trobaran Christa Leem i el seu cabaret brossi¨¤, despullant-se al ritme de l¡¯as de bastos. Mentre miro una altra vegada La Codorniz que el poeta guardava entre els seus molt¨ªssims papers, em ve al cap la revista humor¨ªstica ara investigada per fer acudits sobre la policia destinada a Barcelona. Antipoesia ¨¦s lucidesa.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF