Imponderables electorals

Tot ¨¦s excepcional en les eleccions del 21-D, tret de la voluntat de tots els partits de participar-hi. El procediment ¨¦s estrany: ha estat el president Rajoy ¨Cmitjan?ant l¡¯article 155¨C qui les ha convocat i no el dipositari natural de la compet¨¨ncia, el president de la Generalitat. El context tamb¨¦ ¨¦s estrany, amb les institucions catalanes sota la tutela del Govern central i amb els qui governaven a Catalunya fins al 27 d¡¯octubre a la pres¨® o a Brussel¡¤les. Malgrat tot, cap dels partits del bloc sobiranista han dubtat que calia presentar-se a les urnes. Tots hi seran buscant la rev¨¤lida, tot i saber que s¨®n moltes les incerteses que envolten la cita.

En tot just dos mesos es dirimir¨¤ la nova etapa pol¨ªtica de Catalunya, en un context d¡¯incertesa econ¨°mica i social que ha sembrat la inquietud de manera molt transversal. Si hi ha alguna cosa repartida homog¨¨niament en la societat catalana ¨¦s l¡¯estr¨¨s per tants mesos d¡¯alta tensi¨® pol¨ªtica. Tot i que ha estat per camins diferents dels que les diverses parts s¡¯havien imaginat, les eleccions arriben quan el sobiranisme ha tocat sostre pel que fa a la capacitat d¡¯aconseguir els seus objectius, com han reconegut Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa del Parlament en la seva declaraci¨® judicial. L¡¯independentisme ha arribat a cotes ins¨°lites de reconeixement, per¨° amb les forces de qu¨¨ disposa no pot anar m¨¦s enll¨¤. La declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia va ser un acte simb¨°lic del qual tots coneixien la seva nul¡¤la efic¨¤cia legal. Pura representaci¨®.

En circumst¨¤ncies normals, una convocat¨°ria electoral de final d¡¯etapa hauria estat una oportunitat per renovar les persones i les idees. Per¨° els dirigents sobiranistes s¨®n a la pres¨® o a Brussel¡¤les. I aix¨° els dona cobertura moral. Seria lleig ¨Ci dif¨ªcil d¡¯explicar a l¡¯electorat¨C prescindir-ne en aquesta situaci¨®. La direcci¨® del proc¨¦s est¨¤ en fase de dispersi¨® i distanciament, hi ha disson¨¤ncies en la interpretaci¨® de la partitura. Per aix¨° ¨¦s exigible que els qui s¡¯hi presentin, junts o per separat, expliquin clarament quin ¨¦s el seu programa renovat, ¨¦s a dir, el cam¨ª a seguir a partir d¡¯ara.

La llista de pa¨ªs no troba acollida en els altres partits. Nom¨¦s un PDeCAT contra les cordes busca, una vegada m¨¦s, que el salvin els seus socis. I la seva ¨²ltima carta ¨¦s amena?ar-los amb una llista del president. A Esquerra hi ha la convicci¨® que cadasc¨² per separat suma m¨¦s. I l¡¯inter¨¨s del partit ¨¦s anar pel seu compte, ja que lidera totes les enquestes. La CUP va a la seva. Els comuns ja han confirmat la seva candidatura convidant els altres a fer constar al programa l¡¯alliberament dels presos, el rebuig al 155 i l¡¯aposta pel refer¨¨ndum pactat. I el PSC intenta marcar dist¨¤ncies amb el bloc unionista, amb una estranya i malenconiosa alian?a amb els hereus d¡¯Uni¨® que pot desdibuixar encara m¨¦s el seu perfil d¡¯esquerres, ja deteriorat.

Encara que les enquestes dibuixin un panorama d¡¯estabilitat electoral, i encara que pugui semblar que no hi ha gaires raons perqu¨¨ hi hagi un despla?ament significatiu d¡¯un bloc a l¡¯altre, cal ser immensament prudent amb els pron¨°stics, no sigui que, una vegada m¨¦s, la realitat medi¨¤tica i la realitat social vagin per camins diferents. Hi ha quatre factors que poden produir moviments inesperats (i no sempre en la direcci¨® que podria semblar m¨¦s ¨°bvia): els senyals ja evidents de frenada econ¨°mica, que afecten molt especialment el comer? com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una recessi¨® en el consum; la reacci¨® emocional i solid¨¤ria per les actuacions judicials contra els dirigents del proc¨¦s i per la destituci¨® del Govern i el control de les institucions des de Madrid; l¡¯estrat¨¨gia judicial adoptada per la Mesa del Parlament, desactivant la Rep¨²blica catalana i assumint l¡¯article 155, que pot obrir bretxes d¡¯incomprensi¨® en el sobiranisme en liquidar el pensament il¡¤lusori que servia com a guia; i el cansament psicol¨°gic d¡¯una societat amb sobredosi de pol¨ªtica.

Per una vegada, una caiguda de la participaci¨® probablement no afavoriria el sobiranisme. L¡¯abstenci¨® ¨¦s el lloc natural de la frustraci¨®. Tots sabem el poder dels diners en els comportaments electorals. I tots sabem tamb¨¦ el pes de factors emocionals dif¨ªcils d¡¯objectivar. Al sobiranisme li conv¨¦ introduir els matisos (¨¦s a dir, diversificar les candidatures) perqu¨¨ els seus electors tinguin m¨¦s d¡¯una ra¨® per votar. No es pot viure nom¨¦s de pa, per¨° tampoc nom¨¦s de p¨¤tria.