Acte de fe

La pres¨¨ncia de l¡¯independentisme davant els tribunals s¡¯ha comparat amb la dels heretges en els actes de fe. Contr¨¤riament a la idea generalitzada, en aquestes cerim¨°nies tan festives i massives com lamentables per al penitent no s¡¯executava a ning¨²: senzillament el reu abjurava dels seus (presumptes) pecats i mostrava penediment p¨²blic. El que comptava era el valor pedag¨°gic del fet, que serv¨ªs d¡¯exemple davant la plebs. L¡¯execuci¨® arribava despr¨¦s per part del bra? secular.

La debilitat ¨¦s ben humana i perfectament comprensible, per¨° acostuma a estar renyida amb l¡¯¨¨pica. Si es desafia la legalitat amb una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia ¨¦s que interiorment s¡¯est¨¤ disposat a pagar un preu alt, encara que el gest es pugui revelar tan fuga? com in¨²til. S¡¯ha de tenir molta confian?a en qu¨¨ o el sacrifici val la pena o la valdr¨¤ a mitj¨¤ termini.

En el cas que ens ocupa, les evid¨¨ncies indiquen que ni ha estat ni ser¨¤ aix¨ª. El que va succeir dijous passat amb la compareixen?a de la Mesa del Parlament davant el Tribunal Suprem entronca amb la tradici¨® del processisme que consisteix a dir una cosa davant els tribunals ¡ªuna estrat¨¨gia molt humana¡ª, i una altra davant el meg¨¤fon. No ¨¦s nou. Amb motiu de la consulta sobiranista del 9-N, Artur Mas va disc¨®rrer des d¡¯un categ¨°ric ¡°la responsabilitat ¨¦s tota meva¡± fins a culpar per inacci¨® el Tribunal Constitucional per no advertir ¡°si tan clar era el delicte¡±. Pur instint de conservaci¨® s¡¯arg¨¹ir¨¤. ?s cert i ¨¦s un dret que assisteix a tothom. Per¨° el processisme ha aconseguit fer d¡¯aix¨° una virtut que ha revestit amb el mantell de la nova pol¨ªtica.

El magisteri m¨¤xim en aquesta mat¨¨ria l¡¯ha desenvolupat el PDeCAT, que va passar de defensar les retallades a erigir-se en banderera de la revoluci¨® dels somriures; de protectora dels casinos a ap¨°stol de l¡¯economia cooperativa i antimonopolista. Ara l¡¯univers independentista s¡¯enfronta al galimaties monumental de tenir un Govern a l¡¯exili belga, vuit consellers empresonats, els dos Jordis, S¨¤nchez (ANC) i Cuixart (?mnium) presos i l¡¯espasa de D¨¤mocles de la just¨ªcia sobre el cap dels integrants de la Mesa del Parlament.

El panorama no pot ser m¨¦s desolador i els nous passos que es fan, desconcertants. Al mateix temps que des de Brussel¡¤les es reivindica la Rep¨²blica, un manifest subscrit per personalitats independentistes i del m¨®n dels comuns retorna la fitxa a la casella te¨°ricament superada pel processisme de demanar un refer¨¨ndum legal i pactat amb l¡¯Executiu central. Aquesta jugada resulta de lectura incomprensible per als qui sostenen que la Rep¨²blica est¨¤ viva i cal defensar-la.

Al m¨®n real, Catalunya ¨¦s una autonomia intervinguda. No s¡¯han complert ni tan sols les condicions fixades pel dissolt Consell Assessor para la Transici¨® Nacional. Es parla del mandat de l¡¯1 d¡¯octubre obviant que els observadors internacionals designats per la mateixa Generalitat ho van desaconsellar expl¨ªcitament com a base per a la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. Si els extraterrestres visitessin Catalunya no seria f¨¤cil explicar-los ¡ªintentant objectivar al m¨¤xim¡ª que estan en una rep¨²blica independent que al seu torn est¨¤ intervinguda per una pot¨¨ncia estrangera que ¨¦s la seva gran enemiga.

Cada compareixen?a de l¡¯independentisme davant els tribunals enfronta un m¨®n de ficci¨® a un acte de fe rigor¨®s, com els que protagonitza el fiscal general Jos¨¦ Manuel Maza, a qui no li sap gens de greu estendre l¡¯anatema a l¡¯heretge al mateix temps que l¡¯insta a tornar al bon cam¨ª. La petici¨® de pres¨® inflexiblement reiterada per Maza insisteix en aquest sentit. Potser convindria abandonar la pol¨ªtica de terra cremada, de derrotes humiliants encara que sigui en detriment de la fe veritable. El proc¨¦s ho ha relativitzat tot i ha evidenciat com ¨¦s de prima la l¨ªnia que separa el patriota del tra?dor. Per¨° fins i tot els grans inquisidors tenen els peus de fang, com demostra la reprovaci¨® el passat mes de maig de Maza pel Congr¨¦s dels Diputats per intentar obstaculitzar la investigaci¨® del cas Lezo de presumpta corrupci¨® del PP. Potser cal confiar m¨¦s en la miseric¨°rdia i recordar que la infal¡¤libilitat papal no va ser dogma fins al concili Vatic¨¤ I, el juliol del 1870, i no per casualitat: les tropes italianes preparaven el seu assalt final als Estats Pontificis. Amb freq¨¹¨¨ncia les raons teol¨°giques m¨¦s elevades tenen arrels molt prosaiques.