Alicia Gim¨¦nez Bartlett: ¡°Un assass¨ª en s¨¨rie ¨¦s una ganga¡±

Ja en s¨®n onze: 10 novel¡¤les m¨¦s un llibre de relats protagonitzats per Petra Delicado. Per¨° la inspectora t¨¦ corda per a estona. ¡°Fins que vegi que em repeteixo, quan aix¨° passi, l¡¯acomiadarem amb honors¡±, diu Alicia Gim¨¦nez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951), creadora del personatge que, en aquest ¨²ltim cas, Mi querido asesino en serie (Destino), busca alg¨² que ha matat a ganivetades diverses dones. ¡°Seguir un assass¨ª en s¨¨rie ¨¦s una ganga¡±, diu l¡¯autora, amb el seu caracter¨ªstic sentit de l¡¯humor. ¡°Donen al policia tots els mitjans, li permeten fer el que vol, si resol el cas es converteix en el primer de la classe, la premsa l¡¯enalteix¡­¡±. ?s la primera vegada que Petra i el seu inseparable sotsinspector Ferm¨ªn Garz¨®n es troben amb un serial killer, un misteri¨®s criminal que mata les seves v¨ªctimes amb arma blanca, els desfigura la cara i deixa una nota de desengany amor¨®s sobre el cos.

L¡¯altra novetat del cas ¨¦s que Petra, de la Policia Nacional, es veu obligada a col¡¤laborar amb un inspector dels Mossos d¡¯Esquadra. No ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯oportunisme: ¡°Mai vaig pensar que es pogu¨¦s donar una confrontaci¨® entre aquests cossos policials com la que estem vivint actualment¡±, aclareix Alicia Gim¨¦nez Bartlett, que va comen?ar la novel¡¤la fa dos anys, molt abans que els esdeveniments es precipitessin a Catalunya. ¡°En realitat, la rivalitat entre policies ¨¦s un cl¨¤ssic en el g¨¨nere. Nom¨¦s cal pensar en el t¨ªpic x¨¨rif d¡¯un poble pols¨®s perdut dels Estats Units que es queda amb cara de babau quan apareixen uns tios ben vestits i els diuen all¨° de: ¡®FBI. El cas ¨¦s nostre¡¯¡±.

Roberto Fraile, el mosso de la novel¡¤la, ¨¦s el pol oposat a Petra: una altra generaci¨®, un altre cos policial, un altre sexe¡­ Un tipus exageradament sa, exageradament disciplinat, exageradament ordenat, exageradament informat no pot congeniar amb una parella de policies que no es fien dels abstemis. L¡¯imaginari mediatitzat podria portar el lector a dibuixar-se un retrat del protagonista semblant a¡­ Josep Llu¨ªs Trapero, el major del cos policial auton¨°mic catal¨¤. ¡°De deb¨°? No¡­! No hi t¨¦ res a veure, de deb¨°¡±, diu Alicia, que en escriure la novel¡¤la mai havia vist cap foto de Trapero. ¡°L¡¯element hum¨¤ jugar¨¤ el seu paper en aquesta relaci¨®¡±, avan?a l¡¯autora.

Consells professionals

Gim¨¦nez Bartlett ha tingut des del primer llibre de la s¨¨rie (Ritos de muerte, 1996) la col¡¤laboraci¨® d¡¯una policia nacional de Barcelona, Margarita, que ve a ser l¡¯alter ego de Petra Delicado. ¡°Ara, en realitat, ja volo sola, per¨° sempre sorgeix algun dubte i no vull ficar la pota, aix¨ª que alguna trucada li solc fer¡±, diu l¡¯escriptora. Pel que fa a l¡¯assignaci¨® de casos policials, a Catalunya la cosa est¨¤ clara: ¡°Si apareix un mort a Barcelona, se n¡¯encarreguen els Mossos¡±, explica l¡¯escriptora. ¡°En les meves novel¡¤les anteriors sempre utilitzava alguna coartada perqu¨¨ el cas caigu¨¦s en mans de Petra. Ara, volia veure la seva reacci¨® col¡¤laborant amb un altre cos policial i amb un inspector jove a qui, a m¨¦s, li adjudiquen el comandament. I de vegades, Petra em sorpr¨¨n¡±.

¡°Petra viu el costat negatiu de la ganga de seguir a un assass¨ª en s¨¨rie¡±, adverteix Gim¨¦nez Bartlett. ¡°He volgut destacar el que suposa per a una inspectora discreta, que treballa al seu aire, que li adjudiquin policies armats que l¡¯acompanyen a totes bandes en la seva investigaci¨®. Per a ella ¨¦s un cony¨¤s¡±. En un moment donat, la protagonista se sent assetjada pels dos agents armats fins a les dents que no la deixen ni un instant. ¡®Qu¨¨ fem, inspectora?¡¯, li pregunten quan arriben a l¡¯Hospital de la Vall d¡¯Hebron: ¡®Escaleu la fa?ana¡¯, respon Petra. ¡°S¡¯indigna de tenir dos robocops sempre darrere, no va amb ella ni amb Ferm¨ªn¡±, diu Alicia.

Gim¨¦nez Bartlett no nom¨¦s es dedica a la novel¡¤la negra. A m¨¦s del premi Pepe Carvalho, ha guanyat prestigiosos guardons com el Planeta o el Nadal. Per¨° adora tornar a la seva s¨¨rie polic¨ªaca i redescobrir els escenaris, retrobar-se amb els seus personatges i veure on la porten. ¡°Mai planejo les meves novel¡¤les negres¡±, assegura. ¡°Imagina¡¯t dos anys amb una hist¨°ria tancada, m¡¯avorriria com una ostra! Escriure aquestes novel¡¤les ¨¦s una manera de viure-les. Aix¨° meu ¨¦s com un joc literari en el qual busco la complicitat del lector¡±. Un joc tenyit d¡¯humor, element b¨¤sic en la literatura negra de Gim¨¦nez Bartlett. Qui busqui un assass¨ª en s¨¨rie sagnant, que faci patir el lector, que l¡¯atrapi amb viol¨¨ncia¡­ s¡¯endur¨¤ un desenc¨ªs. ¡°Ara estic llegint Jo Nesbo, que m¡¯encanta, i ¨¦s terrible, et deixa sense al¨¨¡­ Aix¨° meu ¨¦s una altra cosa¡±.

Despr¨¦s hi ha la premsa. ¡°Vosaltres tamb¨¦ sou un cl¨¤ssic de la novel¡¤la negra¡±, afirma, divertida i sense contemplacions. ¡°I tret que el protagonista d¡¯un llibre sigui un periodista, sou un element pertorbador, tirant a babau i una mica malcarat en el g¨¨nere negre¡±. Es refereix, per exemple, al tertuli¨¤ que sap de tot, que tamb¨¦ apareix, encara que sigui de re¨¹ll, en la novel¡¤la: ¡°Aquestes tert¨²lies no s¨®n periodisme, s¨®n un substitutiu del caf¨¨ de bar on es comenta l¡¯actualitat, tot. I si un assass¨ª en s¨¨rie est¨¤ lliure, no t¡¯ho explico¡­¡±