Mites fl¨¤ccids

Aix¨ª com en la llengua liter¨¤ria el noucentisme va deixar un rastre d¡¯ampul¡¤lositat que, abstret de la seva origin¨¤ria voluntat d¡¯elevaci¨® ¡ªde la necessitat de posseir un llenguatge dotat del ritme i les distincions del pensament¡ª, no va perdurar m¨¦s que en la forma d¡¯un gust rid¨ªcul per un l¨¨xic bigarrat, fet de calcs del franc¨¨s, hipercultismes, ruralismes, i una sintaxi torturada i est¨¨ril; aix¨ª, el llegat pol¨ªtic del noucentisme, sotm¨¨s a l¡¯erosi¨® de vanes obsessions nacionals, ha deixat tamb¨¦ una empremta d¡¯autosatisfacci¨®, perfectament ignorant dels materials nobles amb qu¨¨ s¡¯havia volgut construir l¡¯imperi del catalanisme. El noucentisme aspirava a una societat distingida i culta, i ¨¦s aquesta aspiraci¨®, materialitzada en obres d¡¯una al?ada molt considerable, el que va fer que la cultura catalana moderna adquir¨ªs un sentit, per¨° tamb¨¦ va omplir el cap de la gent d¡¯hist¨°ries fant¨¤stiques sobre el passat glori¨®s de la naci¨® i el car¨¤cter dels seus fills ¡ªcontraposat al dels castellans¡ª pactista, anal¨ªtic, sensat. Aquests mites, que el president Pujol no va perdre l¡¯oportunitat de posar al seu servei amb les maneres pr¨°pies d¡¯un viatjant de comer?, han arribat sencers als nostres dies per¨° amb la flaccidesa dels objectes que han perdut la seva funci¨®; ara ja no tenen una aspiraci¨® culta i regeneradora, sin¨® tot el contrari, i no serveixen sin¨® per a l¡¯exaltaci¨® d¡¯unes masses educades en la pura adhesi¨® sentimental.

Els civilitzats atributs de la ra?a catalana ja els havia prove?t Valent¨ª Almirall a Lo catalanisme (1886), per¨° l¡¯ideal de mitificaci¨® beu sobretot de les fonts d¡¯Action fran?aise ¡ªla dreta tradicionalista de Barr¨¨s i de Maurras¡ª i el socialisme revolucionari de Georges Sorel, una s¨ªntesi fonamental per a l¡¯aparici¨® del feixisme. Sota aquesta influ¨¨ncia es va formar pol¨ªticament el jove Eugeni d¡¯Ors, i sota aquesta influ¨¨ncia va veure la llum la Mancomunitat. Ho descriu molt b¨¦ Javier Varela a la seva formidable biografia del Pantarca (Eugenio d¡¯Ors, 1881-1954, RBA), d¡¯on extrec aquestes paraules d¡¯Enric Prat de la Riba, referides als mites i publicades el 1913 en un article de La Veu de Catalunya: ¡°Afirmen i neguen tot alhora. Comuniquen a les multituds la fe que nom¨¦s es troba en la pos-sessi¨® d¡¯ideals renovadors i constructius; i al mateix temps per la seva indeterminaci¨® i imprecisi¨®, aglutinen totes les forces de protesta, totes les revoltes del malestar present, totes les opinions m¨¦s divergents, perqu¨¨ s¨®n una negaci¨® que nega tot lo que cada u vol destruir i una afirmaci¨® que reivindica tot lo que cada u desitja haver¡±.

Res no explica m¨¦s b¨¦ la realitat d¡¯un present fl¨¤ccidament arrelat en estranyes idees del passat.