El poder suau catal¨¤

L¡¯independentisme s¡¯ha convertit en el culpable perfecte a qui carregar qualsevol frac¨¤s. N¡¯hi ha que fins i tot l¡¯utilitzen amb car¨¤cter anticipatori. Per exemple, alguns que ja donen per fet que Barcelona no tindr¨¤ l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament, i que, evidentment, aix¨° ser¨¤ per culpa del sobiranisme. ?s evident que la situaci¨® catalana preocupa a Europa i que hi ha una frenada alarmant en l¡¯economia del pa¨ªs, que pot arribar a tenir greus conseq¨¹¨¨ncies segons com evolucionin les coses. No hi ha res pitjor que minimitzar per raons pol¨ªtiques i ideol¨°giques el que la ciutadania ja percep en la seva vida quotidiana: el consum ha baixat, les inversions estan aturades, ens movem en un territori pantan¨®s que podria no trigar gaire a comen?ar a empassar-se ocupaci¨®. I qui ho negui se situar¨¤ en el pensament il¡¤lusori que tants desastres est¨¤ acumulant.

Per¨° hi ha preguntes que cal formular si no es vol caure en el maniqueisme, que ¨¦s una forma d¡¯ignor¨¤ncia estructural instal¡¤lada en moltes ments. Sens dubte, l¡¯escalada independentista ha provocat sismes amb unes conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques que tots coneixem. Per¨°, resseguint el calendari dels moments clau en la frenada econ¨°mica, hi ha motius per pensar que el que m¨¦s mal ha fet a l¡¯economia (la catalana i l¡¯espanyola, que es vulgui o no van plegades) ¨¦s la sensaci¨® que ha transm¨¨s el Govern espanyol de no ser capa? de controlar amb garanties la totalitat del seu territori. Que durant cinc anys el sobiranisme s¡¯hagi anat consolidant sense que el Govern espanyol fos capa? de canalitzar el conflicte o que els serveis d¡¯informaci¨® d¡¯una pot¨¨ncia com Espanya no fossin capa?os de descobrir el pla b del refer¨¨ndum independentista, en el qual van intervenir diversos milers de persones, no s¨®n precisament dades que donin confian?a als actors econ¨°mics, cada vegada m¨¦s internacionalitzats. Qui mana a Catalunya? Que fins i tot el president Rajoy formul¨¦s una vegada en p¨²blic aquesta pregunta ho diu tot.

Les ombres que planen sobre l¡¯economia catalana no han de confondre les causes properes amb les remotes. I si Catalunya es vol replantejar el seu futur ha de tenir en compte l¡¯evoluci¨® dels ¨²ltims anys: el pas del capitalisme industrial al financer i les transformacions de l¡¯economia espanyola, comen?ant per les privatitzacions de les empreses p¨²bliques en temps de Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, han convertit Madrid en una capital econ¨°mica global, i han deixat Barcelona (i, per tant, Catalunya), perjudicada a m¨¦s pels fantasmes del pujolisme, en un altre ¨¤mbit. Pasqual Maragall ho va entendre i va plantejar el desafiament en el terreny del soft power. Els Jocs Ol¨ªmpics en s¨®n la icona, per¨° nom¨¦s ¨¦s la bandera de molta feina de fons. Barcelona s¡¯ha fet un lloc al m¨®n a la seva manera, sense demanar perm¨ªs ni mirar-se al mirall de Madrid. I aix¨ª ha esdevingut un model d¡¯¨¨xit. D¡¯alguna manera Catalunya hauria de trobar la seva singularitat en una mena de s¨ªntesi, amb denominaci¨® d¡¯origen europea, entre Calif¨°rnia i Florida, amb m¨¦s de la primera que no pas de la segona.

En l¡¯abs¨¨ncia de gran poder econ¨°mic, anar al cos a cos amb Madrid t¨¦ poc sentit. Cal accentuar el perfil propi. Mirant directament el m¨®n i refor?ant aquells aspectes que poden generar un conglomerat del benestar prou atractiu. Sempre sense oblidar que entre pa?sos operen vasos comunicants i que, sovint, la sort d¡¯uns ¨¦s la desgr¨¤cia d¡¯uns altres. Catalunya (i Espanya en general) es beneficia en aquests moments, especialment en turisme, de la cr¨ªtica situaci¨® de l¡¯entorn mediterrani.

Les cartes catalanes s¨®n aquestes. Prioritat a la recerca puntera, amb una gran tradici¨® en l¡¯¨¤mbit de la medicina i la biotecnologia. Un marc geogr¨¤fic, ambiental i cultural confortable, un pa¨ªs de proporcions molt humanes; i, per tant, una for?a d¡¯atracci¨® per a molt¨ªssimes persones: turisme, per descomptat, per¨° tamb¨¦ molta gent que arriba per quedar-s¡¯hi o per a llargues estades. Prioritat per a aquest triangle: alta tecnologia (¨¦s a dir, inversi¨® en recerca i universitats fortes) i exportaci¨®; humanisme quotidi¨¤, que inclou salut i savoir vivre (la cultura catalana necessita un revulsiu urgent); i lloc d¡¯acollida i portes obertes. Barcelona, mestissa i complexa, n¡¯¨¦s el motor. Ara els toca als comuns. Venien dels moviments socials d¡¯esquerres i sobtadament s¡¯han trobat ocupant la centralitat: com a governants de Barcelona i com a espai de resist¨¨ncia a la bipolaritat pol¨ªtica. Una tasca ingent. I, a m¨¦s, en minoria.