La Rosa i Sant Jordi

El 24 de juliol d'aquest any, la Rosa Maria va sortir de casa seva i va mirar al cel. Eren les onze del mat¨ª d'un dia d'una claredat inusual a Barcelona. El dia anterior una pluja intempestiva havia netejat l'aire, per¨° no havia rebaixat la temperatura ni un sol grau. Va pensar, com solia fer des de feia temps, que el clima s¨ª que era un tema pel qual pagava la pena lluitar i esgargamellar-se: un tema rellevant que afectava la vida humana i el planeta i que es veia despla?at a una mera an¨¨cdota per la marejada pol¨ªtica que inundava el pa¨ªs en el qual li havia tocat viure.

El que anava a fer, en el fons era un crit d'auxili, un cop de puny sobre la taula, un ja n'hi ha prou, un no puc m¨¦s. Portava temps meditant-ho i aquell mat¨ª, davant el caf¨¨ amb llet, mentre trobava a faltar una vegada m¨¦s els cigarrets, va decidir que havia arribat el moment.

No ho va dir a ning¨² perqu¨¨ sabia que intentarien dissuadir-la i en aquells moments, despr¨¦s d'una llarga malaltia que estava superant, no se sentia amb energia suficient per discutir i defensar la seva decisi¨®. Nom¨¦s volia executar-la. Va trencar pel carrer de Pau Claris de Barcelona i va comen?ar a baixar-hi. No tenia pressa i es va aturar a l'aparador d'una llibreria. Lectora empedre?da, va pensar a comprar-se un parell de novetats que anhelava llegir, per¨° va decidir fer-ho en tornar, ja alliberada de la missi¨® que avui l'havia tret de casa.

Ja a la Via Laietana, es va desviar a la dreta pel carrer de Jaume I i va arribar a la pla?a de Sant Jaume, va mirar a l¡¯Ajuntament i no va poder evitar un somriure: va recordar el seu estimat amic Terenci Moix i en va recordar la capella ardent anys enrere en la qual sonava la banda sonora de la Blancaneu: ¡°I go, I go, it¡¯s after work we go¡±. En Terenci l'hauria ent¨¨s. En Terenci l'hauria acompanyat. I despr¨¦s haurien rigut, parlant del que es div¨ª i el que ¨¦s hum¨¤ davant d¡¯un parell de gint¨°nics. En Terenci¡­

Va entrar al Palau de la Generalitat i va preguntar a la funcion¨¤ria de torn, que al principi no la va recon¨¨ixer i no va entendre la pregunta. Una vegada entesa ¡ªi despr¨¦s de recon¨¨ixer-la finalment¡ª la funcion¨¤ria li va pregar que esper¨¦s i va fer una trucada. Hi havia un corrent d'aire for?a molest a l'entrada del Palau i es va aixoplugar com va poder, contra una paret. Despr¨¦s d'uns minuts, va apar¨¨ixer un funcionari que, amablement, despr¨¦s d'encaixar-li la m¨¤ amb for?a, la va conduir a un petit despatx.

¡ªEn qu¨¨ puc ajudar-la, senyora Sard¨¤?

¡ªEs per la Creu de Sant Jordi.

¡ªCrec que hi ha hagut un error. M'ha dit la meva col¡¤lega que vol retornar-la.

¡ªNo, no ¨¦s un error. La vull retornar, exactament, aqu¨ª la t¨¦.

La Rosa Maria va treure una carpeta amb la condecoraci¨® i una nota. En la nota escrita a m¨¤, deia que ateses les circumst¨¤ncies, ella no es considerava mereixedora de la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern catal¨¤ i que, com que la condecoraci¨® comportava que en el moment de la defunci¨®, la Generalitat oferia una esquela als diaris, que per favor tinguessin a b¨¦ estalviar-se-la.

El funcionari va agafar la carpeta amb gest nervi¨®s, sense saber gaire b¨¦ qu¨¨ fer-ne. La Rosa Maria li va demanar un rebut.

¡ªUn rebut?

¡ªS¨ª, un rebut, conforme l'he retornat.

¡ªS¨ª, ¨¦s clar... Un moment.

El funcionari va abandonar el despatx i ella va aprofitar per mirar el tel¨¨fon. Va tornar als pocs minuts amb un albar¨¤ i l'hi va lliurar. Es van donar la m¨¤. Abans de marxar, la Rosa Maria li va dir:

¡ªAix¨° de l'esquela ha quedat clar, veritat?

¡ªS¨ª, s¨ª¡­

Al sortir de nou al carrer, es va sentir trista i lliure, la qual cosa no era cap novetat per a ella: ¨¦s el preu a pagar per tenir una implacable br¨²ixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi. Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensi¨®.

Va tornar a pujar, aquesta vegada m¨¦s a poc a poc, Pau Claris amunt, cap a la llibreria.

La Rosa Maria Sard¨¤ no em va explicar els llibres que va comprar aquell dia, per¨°, coneixent-la, s¨¦ que els haur¨¤ llegit, estimat i ent¨¨s com ning¨².

Isabel Coixet ¨¦s directora de cinema.