La Transici¨®, una altra vegada

Abunden ¨²ltimament les cr¨ªtiques als consensos de la Transici¨®, als quals s'atribueixen els mals d'un sistema pol¨ªtic que fa aig¨¹es. El conflicte catal¨¤ ha precipitat la crisi territorial, per¨° molt abans que entr¨¦s en la seva fase m¨¦s aguda es van publicar articles incomptables sobre la greu crisi institucional i pol¨ªtica que viu Espanya i la necessitat d'abordar-la amb reformes de calat. Aquest mateix diari va publicar una extensa s¨¨rie sobre els aspectes que havien de ser objecte de revisi¨®, des del r¨¨gim electoral al model territorial.

En les cr¨ªtiques que ara es fan a la Transici¨® es confonen moltes vegades els pactes que van donar lloc al consens constitucional del 78 amb l'evoluci¨® posterior del sistema institucional il¡¤luminat llavors. I no s¨®n el mateix. Els pactes han de jutjar-se en funci¨® de la correlaci¨® de forces d'aquell moment, alguna cosa de la qual molts dels cr¨ªtics prescindeixen. Hi havia llavors una amena?a militar permanent que obligava al realisme. Feia molt poc que s'havien executat dissidents del franquisme i l'oposici¨®, encara que havia aconseguit reunir una for?a considerable, estava lluny de poder derrocar el r¨¨gim i substituir-lo per una rep¨²blica de nou encuny.

Els que van tenir la responsabilitat de posar el seu segell personal en aquells pactes van tenir molt en compte la correlaci¨® de forces. El sobiranisme acaba de tenir ara una prova amarga de les conseq¨¹¨¨ncies d'actuar com si es tingu¨¦s una for?a que realment no es t¨¦. Prescindir del principi de realitat ¨¦s el cam¨ª m¨¦s curt, i amb freq¨¹¨¨ncia el m¨¦s dolor¨®s, al frac¨¤s, alguna cosa que molts independentistes es resisteixen encara a acceptar. Tamb¨¦ a la Transici¨® va haver-hi sectors, especialment a l'esquerra del PCE, que van acusar de tra?ci¨® els partits que es van prestar al consens per conformar-se amb una reforma, quan ells creien que havien de seguir lluitant per una ruptura.

Els hereus d'aquests corrents s¨®n avui entre els qui impugnen els pactes a l'origen. Per¨° la veritat ¨¦s que no hi havia m¨¦s for?a i el bloc antifranquista aviat va comprovar l'ambival¨¨ncia dels pactes, per exemple, el de l'amnistia que l'esquerra democr¨¤tica va exigir per deslliurar els seus militants de les fortes condemnes que el franquisme els havia imposat per¨° tamb¨¦ va servir per deixar impunes els abusos del franquisme.

El pacte constitucional va il¡¤luminar un sistema institucional que va permetre el desenvolupament d'una democr¨¤cia representativa plena. Els pactes de Toledo van facilitar a m¨¦s una modernitzaci¨® de les estructures econ¨°miques i socials que van situar Espanya en condicions d'homologar-se amb qualsevol pa¨ªs democr¨¤tic d¡¯Europa. Per¨° l'evoluci¨® posterior no ha estat l'esperada per a molts dels seus signants. Era pertinent que despr¨¦s d'una dictadura i sense una tradici¨® democr¨¤tica consolidada, el nou r¨¨gim democr¨¤tic don¨¦s una gran preemin¨¨ncia als partits pol¨ªtics. Calia refor?ar-los com a estructures de participaci¨® pol¨ªtica. Amb el temps, aquesta protecci¨®, en combinaci¨® amb una llei Electoral que afavoreix el bipartidisme, ha donat als dos principals partits pol¨ªtics una gran capacitat per modular primer i condicionar despr¨¦s des de l¡¯Executiu tant el poder legislatiu com el judicial. El sistema va il¡¤luminar la divisi¨® de poders, per¨° la pr¨¤ctica partidista s'obstina a esborrar-ne constantment les fronteres.

El que passa aquesta legislatura n¡¯¨¦s un bon exemple. Al comen?ament d¡¯aquesta es va dir que, a causa de la debilitat del Govern, el Parlament tindria per primera vegada un paper rellevant. Per¨° no ha estat aix¨ª. L'activitat legislativa est¨¤ sota m¨ªnims i el Govern continua abusant del recurs al decret llei d'urg¨¨ncia, un sistema previst per a situacions excepcionals que li permet furtar a l'oposici¨® el debat parlamentari.

L'actual crisi institucional ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia, no dels pactes, sin¨® de la degradaci¨® progressiva dels mecanismes de representaci¨® i control que llavors es van il¡¤luminar. De manera que els principals responsables de la crisi del r¨¨gim del 78 no s¨®n els qui en el seu moment van signar aquells pactes, sin¨® els qui al llarg del temps han propiciat la degradaci¨® de l'entramat institucional i molts dels principis que llavors es defensaven. Per exemple aquell que garantia un Tribunal Constitucional independent i d'alta qualitat t¨¨cnica. Entre els primers tribunals formats per figures jur¨ªdiques indiscutides, i els ¨²ltims, on l'adscripci¨® de cada membre compta m¨¦s que la seva v¨¤lua professional, hi ha una gran dist¨¤ncia. El debat sobre com es van fer els pactes del 78 pot ser interessant per¨° est¨¨ril. El que explica ¨¦s com hem arribat a aquest nivell de degradaci¨® pol¨ªtica i crisi institucional i com podem superar-les.