Abans de Nadal, tots a casa

Abans de Nadal, abans del 21-D, abans fins i tot que comenci la campanya electoral. Avui mateix si fos possible. Fer unes eleccions de la transcend¨¨ncia que tindran les del pr¨°xim 21 de desembre, amb un grapat de pol¨ªtics a la pres¨® i uns altres fugits de la just¨ªcia i pendents de procediments de detenci¨® segons l'euroordreno ¨¦s la millor de les situacions desitjables ni pels ciutadans ni pel pa¨ªs, ni pel bon funcionament de la democr¨¤cia ni pel prestigi i la imatge de Catalunya i d'Espanya.

L'article 155 no t¨¦ remei, per¨° els presos s¨ª que en tenen, i els fugits tamb¨¦, perqu¨¨ b¨¦ que es poden entregar i convertir-se en presos que siguin al seu torn alliberats com ho ha estat la presidenta del Parlament Carme Forcadell. No cal escandalitzar-se massa amb el 155 com fa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui tampoc agrada la rep¨²blica del 27-O per¨° no sap dir-nos qu¨¨ calia fer un cop declarada. El 155 ¨¦s la condici¨® necess¨¤ria de les eleccions, convertida a m¨¦s en condici¨® gaireb¨¦ suficient gr¨¤cies que tots els partits s'hi han presentat, fins i tot els que hip¨°critament demanen la seva suspensi¨®.

Imaginem per un moment qu¨¨ serien aquestes eleccions si els partits independentistes haguessin tingut un comportament conseq¨¹ent i d'acord amb les seves declaracions i programes, aut¨¨ntica novetat que hagu¨¦s sorpr¨¨s tothom, inclosos els seus seguidors. No s'haurien presentat a les eleccions, que han qualificat d'il¡¤legals, per¨° a la vegada haguessin concertat una defensa pol¨ªtica de tots els processats, en oberta impugnaci¨® de la legitimitat dels tribunals, de l'Estat i de la democr¨¤cia espanyola. Segur que haurien fet una sola i ¨²nica candidatura per convertir les eleccions en plebiscit de la rep¨²blica nonada. Tamb¨¦ l'haurien proclamat de deb¨°, no amb trucs ling¨¹¨ªstics pensats per defensar-se despr¨¦s davant dels tribunals. Hi hauria hagut balc¨®, aut¨¨ntica festa i banderes espanyoles arriades. I certament, molt m¨¦s risc de pres¨® per a molta gent, molta m¨¦s de la que hi ha passat fins ara.

Siguem sincers i clars: millor que sigui aix¨ª; millor que els nostres siguin revolucionaris de cap de setmana, fr¨ªvols i inconseq¨¹ents, adscrits sempre a l'ambig¨¹itat del seu mestre en catalanisme i en moral, l'aut¨¨ntic pare del sobiranisme contemporani que ¨¦s Jordi Pujol. Millor que surtin tots de la pres¨® al m¨¦s aviat possible, despr¨¦s de donar seguretat a la just¨ªcia que no reincidiran i seran aix¨ª mereixedors de la llibertat sota fian?a. Millor fins i tot que Puigdemont acabi al m¨¦s aviat possible el seu periple incomprensible i absurd, i es lliuri a la just¨ªcia, evitant el rid¨ªcul i tamb¨¦ el patiment per a ell mateix i per la seva fam¨ªlia.

El fariseisme dels dirigents processistes ¨¦s prodigi¨®s. Tot el que han fet des de la formaci¨® del govern Puigdemont es dirigeix a provocar una reacci¨® virulenta per part del Govern de Rajoy. Cal rellegir les declaracions i resolucions parlament¨¤ries, les columnes dels seus sermonejadors i escoltar-los de nou a les tert¨²lies: esperaven i desitjaven que els tancs baixessin per la Diagonal, lleis d'excepci¨®, detencions massives, retorn d'una dictadura. Van aconseguir l'¨¨xit de les imatges de l'1-O, barreja d'ast¨²cia pr¨°pia i de malaptesa del govern de Rajoy, incapa? d'aturar el fals refer¨¨ndum amb mitjans pac¨ªfics. Per¨° no n'hi va haver prou i ara ha calgut inventar l'amena?a d'una repressi¨® virulenta i mort¨ªfera per justificar davant dels seus seguidors la seva indecisi¨® i la seva manca de qualsevol mena de pla per l'endem¨¤ de la proclamaci¨®. L'aut¨¨ntica not¨ªcia hist¨°rica de la nostra ¨¨poca ¨¦s que s'hagi produ?t un intent de secessi¨® tan dr¨¤stic, seri¨®s i continu i hagi acabat amb el balan? ben limitat i incruent que coneixem. I a m¨¦s que aix¨° hagi passat en un pa¨ªs com ¨¦s Espanya amb els antecedents tr¨¤gics que tenen tal tipus d'experi¨¨ncies.

L'independentisme es mereix una derrota ressonant, en correspond¨¨ncia al pen¨®s balan? que ofereix del Ppoc¨¦s, de cara al conjunt dels catalans, per¨° tamb¨¦ del que han fet als seus mateixos seguidors, als quals han enganyat despr¨¦s d'haver-los engrescat i comprom¨¨s. Per¨° el lloc on se l'ha de derrotar ¨¦s a les urnes, no en els tribunals ni en les presons, en cap cas al carrer, el lloc triat precisament pel mateix independentisme per fer les seves demostracions i proves de for?a. La democr¨¤cia representativa i l'Estat de dret s¨®n els que l'han de derrotar, lluny del seu terreny de joc de la democr¨¤cia plebiscit¨¤ria i populista i de les apel¡¤lacions tumultu¨¤ries al poble. I si no se'l derrota ara, per la for?a de la in¨¨rcia que t¨¦ encara el processisme, acabar¨¤ succeint m¨¦s endavant, quan es faci evident als electors que nom¨¦s una passada per l'oposici¨® podr¨¤ regenerar-lo.

No som als anys de la transici¨® espanyola, quan s'esperava les lleis d'amnistia amb el lema 'Per Nadal tots a casa'. Temps hi haur¨¤, quan tot s'hagi encarrilat, per emprendre els camins de la clem¨¨ncia que alleugeri les penes dels qui puguin ser condemnats per les vulneracions de la legalitat constitucional en l'¨²ltim tram del proc¨¦s independentista. Per¨° de moment, amb vista a les eleccions, a tots els conv¨¦ una campanya al m¨¦s pacificada possible, amb els presos i els fugits a casa. A Espanya no hi ha presos de consci¨¨ncia, per les seves idees, presos pol¨ªtics per tant, per¨° millor que no tinguem pol¨ªtics presos i encara menys pol¨ªtics presos que s¨®n candidats. Tots a casa, com m¨¦s aviat millor!