Assajar ¨¦s un plaer sensual

En un m¨®n ple de petites idees per a grans problemes, Roland Barthes (Cherburg, Fran?a, 1915 - Par¨ªs, 1980) reapareix per confirmar les grans idees que brollen de les petites coses. Incloses les provocades per aquesta petita burgesia que ell va esmicolar com ning¨², des d'un enfocament tan perspica? com aquella "c¨¤mera l¨²cida" amb la qual va donar nom a les seves reflexions fotogr¨¤fiques.

S¨ª, ja ho sabem: avui ning¨² escriu com Barthes. Per¨° tal vegada som a temps de llegir-lo com ho van fer els seus contemporanis de l'altre costat de la p¨¤gina. Col¡¤locar-nos en el seu lloc d'aleshores i, un cop tancat el llibre, afrontar amb les seves velles vitualles aquest present sense rumb.

Si un llibre es presta a aquest exercici ¨¦s, precisament, Mitologies , un conjunt de petits assaigs que aquest 2017 compleix sis d¨¨cades, l'edici¨® del qual per ?tic dels Llibres (la primera que es realitza d'aquesta obra en catal¨¤) ¨¦s una invitaci¨® per pensar a la contra de tant pamflet abonat a la ind¨²stria del convenciment.

Per Barthes, no hi ha frontera que separi estil i fons. I si al seu amic Michel Foucault l'obsessionava la relaci¨® entre saber i poder, ell no s'oblida de situar el plaer en l'equaci¨®. Encara que sempre ens ofereixi alguna cosa m¨¦s que el plaer del text (t¨ªtol d'un altre dels seus cl¨¤ssics), no conv¨¦ subestimar el calibre cr¨ªtic que desgranen totes i cadascuna de les peces que componen aquest llibre marcat amb l'art de l'anticipaci¨®.

Perqu¨¨ Barthes s'avan?a a les pulsions de maig del 68 i a les contradiccions d'aquesta socialdemocr¨¤cia avui desmantellada. (Per raons del dest¨ª, l'escriptor va patir l'atropellament que li va causar la mort quan sortia d'un dinar amb el candidat socialista Fran?ois Miterrand el 1980.)

Tamb¨¦ s'avan?a en apuntar la necessitat de la cr¨ªtica estructural que demanaven les novel¡¤les de Jules Verne. Diguem que Barthes no va necessitar de l'arribada del multiculturalisme per aplicar el bistur¨ª a les fantasies tercermundistes del colonialisme petitburg¨¨s, tal com no va necessitar de l'apogeu de l'era digital per avan?ar la robotitzaci¨® a la qual estava abocada la societat capitalista. Ni l'adveniment de l'Era de la Imatge per desentranyar la posada en marxa de la iconografia moderna o escrutar la dimensi¨® pol¨ªtica de la fotog¨¨nia electoral.

Res petitburg¨¨s li va ser ali¨¨. Des de la interpretaci¨® del bistec amb patates fregides fins a la construcci¨® de la imatge prolet¨¤ria per part de Hollywood, passant per la dicotomia entre el vi i la llet, el l¨¨xic dels corredors del Tour de Fran?a, l'apogeu de la cuina ornamental o la mitologia deslligada pel cervell d'Einstein.

No escapen del seu geni estirabots tan singulars com definir l'URSS com "un lloc entre la Terra i Mart", l' striptease com una pr¨¤ctica que "desexualiza la dona en el mateix moment en qu¨¨ la despulla" o la petita burgesia com una classe tautol¨°gica: "Un c¨¨ntim ¨¦s un c¨¨ntim" ("la pela ¨¦s la pela"?).

Aix¨ª mateix, resplendeixen les seves al¡¤lusions a la condici¨® finita de l'ofici d'escriptor o a aquest art -tan est¨¨s avui, per cert- que es vanta de parlar en nom del treball, per¨° que en realitat no passa de ser "una est¨¨tica dels gestos laboriosos".

Hi ha assajos savis, per¨° hi ha pocs assajos tan intel¡¤ligents. Hi ha llibres que poden escolaritzar-se, per¨° no n'hi ha gaires de tan personals i tan intransferibles com Mitologies . I ¨¦s que, al final, Barthes escriu b¨¦ perqu¨¨ pensa b¨¦. Amb aquest estil sense pompa, aquesta den¨²ncia sense demag¨°gia, aquesta il¡¤luminaci¨® sense focs artificials.

A difer¨¨ncia del que passa avui, Barthes va guanyar fama per opinar, per¨° no pensava per ser fam¨®s. I cada setmana escrivia tal com raja aquestes reflexions que avui dif¨ªcilment trobarien aixopluc en unes cap?aleres obsessionades per complaure el lector en lloc de reptar-lo. Barthes sabia, com Foucault, que pensar no ¨¦s altra cosa que pensar diferent. I que l'assaig, al contrari del pamflet, requereix bones frases per¨° mai grans esl¨°gans.

Per tot aix¨°, Mitologies ¨¦s capa? de desmuntar el capitalisme, mentre els libels altisonants d'aquests dies -encara que no ho s¨¤piguen- nom¨¦s es dediquen a remuntar-lo.