El mal moment catal¨¤ i espanyol

Catalunya viu un mal moment, que ¨¦s una de les cares del mal moment que viu Espanya. La crisi del model constitucional que ha portat a la suspensi¨® de l¡¯autonomia de la Generalitat relativitza altres aspectes d¡¯aquest desastre col¡¤lectiu. Sense aquesta crisi, les m¨²ltiples evid¨¨ncies de corrupci¨® al PP haurien impedit que s¡¯invest¨ªs Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol el 2016. I haurien obligat el PP a dur a terme una operaci¨® a l¡¯estil de la que va emprendre Converg¨¨ncia i Uni¨® el 2014 despr¨¦s dels esc¨¤ndols del pujolisme. Liquidaci¨®, refundaci¨®, nou inici, etc¨¨tera. Reconfiguraci¨® de les dretes.

Els crits entusiastes d¡¯¡°a por ellos¡± que en unes quantes ciutats espanyoles van acompanyar el 25 de setembre la sortida dels contingents policials enviats a Catalunya pel Govern de Rajoy s¨®n probablement una de les expressions m¨¦s significatives d¡¯aquest mal moment espanyol. S¨®n crits d'hostilitat. Despr¨¦s han vingut altres esl¨°gans igualment sectaris, igualment incivils. S¨®n el ressorgir d¡¯un anticatalanisme que feia for?a temps que estava adormit, des dels anys de la Transici¨®, per¨° que hi era. Si se l¡¯atia, funciona, ¨¦s de sobres conegut. L¡¯anticatalanisme va ser descrit fa temps com la ideologia de masses del nacionalisme espanyolista. El PP el va treure del seu fons d¡¯armari el 2006, quan va llan?ar a tot Espanya la campanya contra el projecte d¡¯Estatut catal¨¤. A Andalusia, on van saltar fa dos mesos els primers crits d¡¯¡°a por ellos¡±, el PP de Javier Arenas havia llan?at el 2006 una campanya contra el nou Estatut catal¨¤ sota l¡¯acusaci¨® que perjudicava Andalusia. Aquella campanya acompanyava la recollida de signatures contra l¡¯Estatut organitzada pel PP a tot Espanya i la va presentar a la premsa a Sevilla el secretari general del PP andal¨²s, Juan Ignacio Zoido. El mateix que ara, com a ministre de l¡¯Interior, dirigeix els policies aclamats i acomiadats al crit d¡¯¡°a por ellos¡±. L¡¯enunciat de la campanya del 2006 era aquest: ¡°El pacte de Zapatero amb el nacionalisme catal¨¤ perjudica els andalusos, i Chaves no fa res per posar-hi remei¡±.

No ¨¦s nom¨¦s aix¨°. Una altra expressi¨® de l¡¯esperit reviscut d'enconament civil s¨®n les crides a no comprar productes d¡¯origen catal¨¤. L¡¯antecedent immediat ¨¦s el boicot contra el consum de cava llan?at per Esperanza Aguirre quan era presidenta de la Comunitat de Madrid. Per¨° no era una novetat hist¨°rica. Iniciatives com aquesta van tenir molta for?a en alguns indrets d¡¯Espanya durant la d¨¨cada del 1930, durant els debats sobre l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de la Segona Rep¨²blica. Ara han tornat a brotar i s¨®n una altra expressi¨® de l¡¯espanyolisme anticatalanista. Han tingut ¨¨xit. De moment, m¨¦s de 2.500 empreses, i no precisament les m¨¦s petites, han deixat de ser catalanes per passar a ser espanyoles en un intent de desempallegar-se de l¡¯estigma pol¨ªtic i no perdre quotes de mercat. Un bon bot¨ª.

La jugada li ha sortit rodona al PP. El recurs a l¡¯anticatalanisme a tot Espanya va posar el PSOE a la defensiva a partir del 2006 i el va dividir, ja que va donar ales al si de la formaci¨® als sectors que el comparteixen. A Catalunya els ha dividit fins a l¡¯extrem que el PSC ja no guanya ni tan sols les legislatives. Embolicat en la bandera d¡¯Espanya, el PP l¡¯ha utilitzat per tapar les vergonyes de la corrupci¨® que el corroeix. Ha exasperat el nacionalisme catal¨¤, promovent una radicalitzaci¨® en la qual els autonomistes han perdut l¡¯hegemonia en el moviment catalanista en benefici dels independentistes.

Arribats a aquest punt, Catalunya ha viscut des del 2012 una experi¨¨ncia que no sorpr¨¨n els qui coneixen amb detall la seva hist¨°ria pol¨ªtica. Esquerra Republicana i la CUP, dos partits sense cultura de govern ni de pacte, han dirigit la pol¨ªtica del pa¨ªs. S¨®n forces que el 1978 van rebutjar el consens constitucional i el van viure com una derrota. Llavors eren molt minoritaris. Ara, han viscut el frac¨¤s de l¡¯autonomisme com una gran oportunitat. Ells han marcat els passos de la coalici¨® de govern presidida per un exconvergent, Carles Puigdemont. El resultat del fet que ERC i la CUP dirigissin la pol¨ªtica catalana salta a la vista: la Generalitat intervinguda pel Govern del PP i el Govern del PP sense oposici¨® al Parlament espanyol. Els membres del Govern catal¨¤, detinguts o fugits. El president de la Generalitat, fugit. L¡¯independentisme ha deixat perdre la seva oportunitat i ha provocat, a m¨¦s, la humiliaci¨® del pa¨ªs. Que els qui han portat Catalunya a aquest desastre demanin la reelecci¨® en unes eleccions frega el surrealisme. Tamb¨¦ aqu¨ª cal una reconfiguraci¨®.