La radicalitzaci¨® de Ciutadans

¡°La injust¨ªcia que suposa el cuponazo basc incrementa la desigualtat¡±. ¡°El cuponazo ¨¦s donar diners a qui n¡¯ha d¡¯aportar: un privilegi i un greuge¡±. Ho ha dit Albert Rivera al Congr¨¦s en la votaci¨® ¨Camb els valencians de Comprom¨ªs¨C contra l¡¯actualitzaci¨® de la quota basca. El principal soci del PP es desmarca, aprofitant una nova ocasi¨® per acontentar els sectors de la dreta m¨¦s irritats per la crisi territorial.

?s curi¨®s el cas de Ciutadans: els seus dirigents cada dia estan m¨¦s enfadats, la irritaci¨® s¡¯ha convertit en la seva manera d¡¯estar al m¨®n. El partit va apar¨¨ixer a Catalunya com un projecte centrat en un sol tema: la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i la defensa del castell¨¤ en aquesta comunitat, un projecte reactiu que ha marcat el car¨¤cter de la formaci¨®. Els seus dirigents van decidir fer el salt a la pol¨ªtica espanyola en el clima general de renovaci¨® que va conduir a la ruptura del bipartidisme. Mentre s¡¯han anat consolidant territorialment a tot Espanya, en el context de la crisi catalana cada cop s¡¯han anat fent m¨¦s agres, fins a emprendre un canvi de rumb accelerat que els ha portat a desbordar el PP per la dreta. Ciutadans havia de ser l¡¯ala liberal de l¡¯espai conservador i s¡¯est¨¤ convertint en la plataforma d¡¯acollida de la dreta m¨¦s ideol¨°gica i m¨¦s patri¨°tica, la que segueix tenint Aznar com a referent.

L¡¯¨²ltim intent reformista de Ciutadans va ser el fallit pacte de govern amb el PSOE de Pedro S¨¢nchez. A partir de llavors es va posar al servei del PP, va eliminar d¡¯una tacada les refer¨¨ncies socialdem¨°crates del seu programa fins que, especulant amb les vacil¡¤lacions de Rajoy, va trobar una mina entre aquells que consideren que el president ¨¦s massa feble. Albert Rivera i els seus van emprendre r¨¤pidament la construcci¨® d¡¯un perfil ideol¨°gic dur, basat en la interpretaci¨® m¨¦s radical de l¡¯article 155 i la reespanyolitzaci¨® de Catalunya en particular i d¡¯Espanya en general, des d¡¯on ara amenacen de robar vots al PP desbordant-lo per l¡¯extrema dreta. I aquest ¨¦s avui el seu programa.

Alguns diuen que la duresa de Rivera contra la quota basca busca vots a Catalunya, per¨° el seu veritable objectiu s¨®n els vots del PP a Espanya. El l¨ªder de Ciutadans ha apr¨¨s d¡¯Aznar una cosa que en la xerrameca postpol¨ªtica alguns tendeixen a oblidar: la conquesta de l¡¯hegemonia ideol¨°gica ¨¦s el pas previ a la conquesta del poder pol¨ªtic. I aix¨ª Rivera es disposa a recollir l¡¯her¨¨ncia de l¡¯expresident, una mica destenyida per la indol¨¨ncia ideol¨°gica de Rajoy, que, sobre la base del doctrinarisme patri¨°tic espanyol i d¡¯un neoliberalisme de catecisme, va donar a la dreta una hegemonia que encara dura i que Rivera vol allargar. I Aznar l¡¯hi reconeix assenyalant-lo com a escollit.

En aquest joc hi ha un objectiu immediat: curtcircuitar l¡¯¨²nica via d¡¯una possible entesa entre el sobiranisme i el constitucionalisme: la bilateralitat. El mateix dijous, Pedro S¨¢nchez s¡¯apuntava a aquesta aposta: al mateix temps que votava la quota basca es comprometia a no acceptar cap soluci¨® per a Catalunya fora del sistema de finan?ament auton¨°mic general. El que es tolera al Pa¨ªs Basc no es tolera a Catalunya, entre altres coses per una ra¨® de diners. Al 20 per cent del PIB, poques concessions. La crisi sobiranista ha posat en gu¨¤rdia moltes regions. I el valencianisme ha pres la paraula amb un av¨ªs: no a la quota basca si no es replanteja pr¨¨viament el model com¨². I nom¨¦s ¨¦s el principi.

El conflicte catal¨¤ ha dinamitzat el despla?ament de la pol¨ªtica espanyola cap a la dreta, que ja s¡¯havia iniciat amb el desastre socialista quan, despr¨¦s del miratge Zapatero, es va posar de manifest que la socialdemocr¨¤cia havia perdut totalment l¡¯hegemonia ideol¨°gica. El PP baixa, per¨° Ciutadans ho compensa amb escreix, el PSOE segueix sense retrobar el seu espai, Podem va a la deriva, incapa? d¡¯ancorar-se enlloc i deutor dels seus socis locals, que s¨®n els que els han donat els millors resultats. I tot aix¨° a l¡¯espera que escampi la boira a Catalunya, que ¨¦s molt esperar. En els ¨²ltims dies ha anat guanyant pes una hip¨°tesi: que el 21-D podria ser poc m¨¦s que l¡¯avantsala d¡¯unes noves auton¨°miques, convocades, aquestes s¨ª, des de Catalunya, i amb la renovaci¨® d¡¯idees i de persones que ara no ha estat possible.