Ada o l¡¯ardor

S¨ª, ja ho s¨¦, fer refer¨¨ncia al t¨ªtol de la novel¡¤la de Nabokov per parlar d¡¯Ada Colau ¨¦s gaireb¨¦ una obvietat. Per¨° no veig cap altra manera de descriure amb m¨¦s precisi¨® la narrativa que ha proposat el bloc dels comuns per a les eleccions del 21 de desembre. Davant de l¡¯ardor coercitiva de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 i l¡¯ardor messi¨¤nica de l¡¯independentisme unilateralista, Ada Colau ¨Cque no es presenta com a cap de llista, per¨° la seva figura concorre simb¨°licament a diversos nivells en aquestes eleccions¨C emergeix com una mena d¡¯¨¤ngel salvador allunyat d¡¯aquestes dues ardors insuportables.

Es tracta d¡¯una narrativa favorable per a la figura de Colau: la presenta com alg¨² que conrea la virtut de la raonabilitat, de la serenor, davant de la desproporci¨® dels altres.

Per¨° la realitat ¨¦s m¨¦s cruel. ¡°Ada o l¡¯ardor¡± no sembla ser tant una elecci¨® meditada dels comuns com l¡¯¨²nic espai electoral que ning¨² est¨¤ explotant. Incapa? de construir un perfil propi en el proc¨¦s per la incomoditat que generen entre la seva gent els termes binaris sobre els quals est¨¤ constru?t, a Colau no li queda m¨¦s remei que deixar que siguin els suposats dos blocs ¨Cles dues ardors¨C els que construeixin el seu perfil. ¡°Ada o l¡¯ardor¡± ¨¦s el romanent que deixa la DUI del 27 de setembre i l¡¯adhesi¨® del PSOE a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. El que al principi podia semblar una virtut ¨Cpresentar-se com un punt intermedi temperat entre dos extrems¨C acaba sent una necessitat. I, en pol¨ªtica, t¨¦ recompensa fer de la necessitat, virtut; a l¡¯inrev¨¦s, com suggereixen les enquestes, que s¨®n m¨¦s aviat p¨¤l¡¤lides per als interessos dels comuns, no acostuma a funcionar.

Per aix¨°, ¡°Ada o l¡¯ardor¡± no ¨¦s una estrat¨¨gia guanyadora en cap sentit. ?s una estrat¨¨gia, en el millor dels casos, per a la superviv¨¨ncia fins que passi la tempesta. Sense iniciativa ¨Ci en l¡¯eix catal¨¤ Colau no en t¨¦¨C, els compromisos pol¨ªtics que s¡¯adquireixen estan b¨¤sicament orientats a minimitzar els danys perqu¨¨ no esdevinguin letals.

Els comuns ho tenen dif¨ªcil per sortir d¡¯aquesta situaci¨®. El proc¨¦s ¨¦s una m¨¤quina de destruir partits pol¨ªtics que es van crear ¨Centre altres coses¨C per no haver de decidir en els termes que han configurat la sem¨¤ntica de la pol¨ªtica catalana aquests ¨²ltims cinc anys. L¡¯esperan?a dels comuns ¨¦s que el proc¨¦s s¡¯acabi. Per¨° aix¨° tampoc garanteix que les coses vagin millor, ja que sense el proc¨¦s aix¨° que els independentistes anomenen el bloc del 155 (amb una heterogene?tat que, de fet, convida a abandonar l¡¯etiqueta) es dilueix i resulta raonable preveure la reconstrucci¨® del PSC, amb el qual aparentment els comuns comparteixen votants potencials. At¨¨s que el PSC encara conserva molt de poder a l¡¯¨¤rea metropolitana, no ¨¦s improbable que en un futur no tan lluny¨¤ estigui en condicions de disputar i fins i tot arrabassar l¡¯espai dels comuns a Barcelona.

En aquest sentit, l¡¯avantatge del PSC ¨¦s que haur¨¤ ent¨¨s millor la lli?¨® del leninisme: el poder tamb¨¦ consisteix a ocupar espais institucionals, a anar guanyant terreny i influ¨¨ncia en aquells llocs que s¨®n centres de presa de decisions pol¨ªtiques. Els comuns, potser perqu¨¨ s¡¯han centrat molt en una concepci¨® del poder pol¨ªtic que va des de baix cap a dalt, a vegades semblen oblidar la vella lli?¨® de Lenin. No es pot entendre de cap altra manera un moviment tan maldestre, des del punt de vista estrat¨¨gic, com el de trencar el pacte de govern a Barcelona, un pacte que constitu?a, a mitj¨¤ termini, la manera m¨¦s natural d¡¯adquirir influ¨¨ncia a l¡¯¨¤rea metropolitana, que ¨¦s, crec, on m¨¦s poden cr¨¦ixer.

S¡¯entreveu en aquest moviment un acostament a ERC que potser es traduir¨¤ en acords a la Generalitat i a l¡¯Ajuntament. Potser s¡¯est¨¤ assajant un repartiment: Catalunya per a ERC, Barcelona per a Ada Colau. Per¨° ERC ¨¦s un partit vol¨¤til, amb una concepci¨® sentimentaloide de la pol¨ªtica que contamina tot el que toca amb el virus de la inestabilitat. Si aquest ¨¦s el principal company de fatigues d¡¯Ada Colau, ¨¦s probable que li passi el mateix que li va passar a Maragall, a Montilla, a Converg¨¨ncia i, ara, al PDeCAT, que es van recolzar en ERC i van acabar devorats per la hist¨¨ria en la qual sembla instal¡¤lar-se la pol¨ªtica catalana cada vegada que ERC s¡¯apropa al poder.

Pau Luque ¨¦s professor de Filosofia i Dret a la UNAM.