Ram¨®n y Cajal, contra ¡°la superioritat del crani catal¨¤¡±

Era el seu primer dia com a alcalde de Barcelona. El metge Bartomeu Robert es dirigia a pronunciar la seva primera confer¨¨ncia p¨²blica, davant d'un Ateneu Barcelon¨¨s ple com un ou i expectant. El t¨ªtol de la seva intervenci¨® era cridaner: ¡°La ra?a catalana¡±. Era el 14 de mar? del 1899. Envoltat de grans dibuixos de cranis, Robert va comen?ar a exposar ¡°la s¨°lida prova de l'¨ªndex cef¨¤lic de les diferents races, seguint-les en el seu cam¨ª a trav¨¦s d'Espanya¡±, segons va relatar l'endem¨¤ el diari?La Vanguardia.

Davant d'un mapa d'Espanya acolorit, el metge va proclamar que els habitants de Val¨¨ncia tenien el crani m¨¦s oval, mentre que a Ast¨²ries i Gal¨ªcia predominava un crani rod¨®, similar al dels ¡°primitius habitants¡± arribats a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica des del nord d'?frica. A Catalunya, va sentenciar Robert, el tipus dominant era un crani intermedi, ¡°i era notable, sota aquests conceptes, que sigui a Arag¨®, d'Espanya, on apareix marcada m¨¦s distintament la difer¨¨ncia antropol¨°gica a banda i banda de la frontera¡±, segons la cr¨°nica. ¡°El doctor Robert va deixar per a una altra confer¨¨ncia parlar dels car¨¤cters diferents de la ra?a catalana sota el punt de vista mental¡±, culminava el periodista.

L¡¯alcalde de Barcelona el 1899, Bartomeu Robert, va defensar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una ¡°ra?a catalana¡±, amb diferent ¨ªndex cef¨¤lic

Per¨° aquella confer¨¨ncia no es va arribar a fer. La pol¨¨mica dels cranis es va estendre de seguida pels estaments intel¡¤lectuals d'Espanya. El doctor Robert havia estat company del neurocient¨ªfic Santiago Ram¨®n y Cajal, professor de la Facultat de Medicina de Barcelona durant cinc anys. En les seves mem¨°ries, titulades Recuerdos de mi vida?(1917), Ram¨®n y Cajal encara recordava els ¡°lla?os d'afecte sincer¡± que el lligaven a Robert: ¡°Cl¨ªnic eminent, lluitador de paraula precisa i intencionada que, amb el temps, havia de sorprendre'ns a tots dirigint el nacionalisme catal¨¤ i proclamant urbi et orbi, una mica a la lleugera (no era antrop¨°leg [...]), la tesi de la superioritat del crani catal¨¤ sobre el castell¨¤¡±.

Amb el seu humor habitual, el premi Nobel espanyol assenyalava que l'opini¨® de Robert era ¡°desinteressada, ja que, a m¨¦s de tenir un crani minso, tot i que ben assenyat, havia nascut a M¨¨xic i duia un cognom franc¨¨s¡±. Robert, efectivament, havia nascut a Tampico, fill d'una mare basca i d'un pare mexic¨¤ d'origen catal¨¤. Set mesos despr¨¦s de la seva pol¨¨mica xerrada, el 12 d'octubre del 1899, Robert va presentar la dimissi¨®, despr¨¦s d'intentar lluitar contra el caciquisme a Barcelona. Tres anys despr¨¦s va morir.

Ram¨®n y Cajal va ser durant tota la seva vida un enamorat de Catalunya i un maldecap per al separatisme. En el seu llibre El mundo visto a los 80 a?os, publicat el 1934, pocs dies despr¨¦s de la seva mort, lamentava les tensions independentistes que sorgien llavors en alguns sectors d'Euskadi i Catalunya. ¡°Malgrat tot el que s'ha dit, esperem que a les regions afavorides pels Estatuts prevalgui el bon sentit, sense arribar a situacions de viol¨¨ncia i a desmembraments fatals per a tots. Estem conven?uts de la sensatesa catalana, tot i que no ens passa desapercebut que als pobles enverinats sistem¨¤ticament durant trenta-quatre anys per la passi¨® o fascinats per prejudicis seculars s¨®n dif¨ªcils les actituds equ¨¤nimes i serenes¡±, reflexionava.

Ram¨®n y Cajal, un aragon¨¨s nascut el 1852, tenia una segona llar a Catalunya. El seu pare havia estudiat Medicina a Barcelona. I all¨¤ mateix, entre el 1887 i el 1892, el neurocient¨ªfic va dur a terme els principals descobriments ¨Csobre les neurones, les ¡°papallones de l'¨¤nima¡±¨C amb els quals va guanyar el Premi Nobel. Tamb¨¦ a Barcelona van n¨¦ixer alguns dels seus fills i va morir tr¨¤gicament, per una meningitis, la seva petita filla Enriqueta.

Uns anys abans, el 1873, el jove Ram¨®n y Cajal havia fet el servei militar obligatori a Lleida, enfrontat a les tropes carlistes. ¡°Durant aquestes aventures militars vaig tenir ocasi¨® de con¨¨ixer de prop el car¨¤cter catal¨¤. De la gent que vaig tractar guardo un grat i inesborrable record¡±, rememora a?Recuerdos de mi vida.

¡°Als pobles enverinats sistem¨¤ticament [...] s¨®n dif¨ªcils les actituds equ¨¤nimes i serenes¡±, va escriure Ram¨®n y Cajal

¡°A les cases on es feien reunions, i fins i tot en les fam¨ªlies m¨¦s modestes, les senyoretes presumien de parlar castell¨¤, i es desvivien per fer agradable la nostra estada. Consideraven el catal¨¤ com un dialecte casol¨¤, adequat nom¨¦s a l'expressi¨® dels afectes i emocions de la llar¡±, assegura el neurocient¨ªfic. El sentiment d'¡°afecte a Espanya¡± sorgia ¡°espont¨¤niament a totes les prov¨ªncies catalanes¡±.

En els seus textos, Ram¨®n y Cajal suggereix que una part de la ciutadania catalana va ser m¨¦s tard ¡°enverinada¡± per cacics amb mentides pseudocient¨ªfiques. ¡°L'auge del catalanisme pol¨ªtic tamb¨¦ va tenir el seu reflex en la temptativa de fonamentar l'especificitat catalana en l'¨¤mbit som¨¤tic [un cos hum¨¤ diferent]¡±, confirma el llibre Historia de la antropolog¨ªa en Catalu?a, publicat el 1997 per l'investigador Llu¨ªs Calvo.

La ignor¨¤ncia va ser el caldo de cultiu per al naixement d'aquestes teories, segons Calvo, director de la Instituci¨® Mil¨¤ i Fontanals del CSIC, a Barcelona. ¡°El desenvolupament gaireb¨¦ nul de les investigacions de car¨¤cter antropobiol¨°gic a la Catalunya vuitcentista, aix¨ª com l'escassa articulaci¨® dels treballs en prehist¨°ria o en arqueologia van fer que, en certs cercles pol¨ªtics catalanistes, es busquessin argumentacions de car¨¤cter som¨¤tic per justificar la referida especificitat¡±, argumenta en el seu llibre.

¡°L¡¯auge del catalanisme pol¨ªtic tamb¨¦ va tenir el seu reflex en la temptativa de fonamentar l¡¯especificitat catalana en l¡¯¨¤mbit som¨¤tic [un cos hum¨¤ diferent]¡±, explica l¡¯antrop¨°leg Llu¨ªs Calvo

Calvo tamb¨¦ recorda el cas de l'historiador Josep Pella i Forgas, que en els seus Estudios de Enolog¨ªa Catalana (1889) defensava la diferent conformaci¨® f¨ªsica dels catalans. ¡°La nostra nacionalitat subsisteix i no es va confondre en l'hegemonia castellana o francesa, perqu¨¨ t¨¦ una base ¨¨tnica pr¨°pia i fonamental (revelada, entre altres coses, pel crani sard, el m¨¦s nombr¨®s a Catalunya i encara a Val¨¨ncia i Mallorca)¡±, sostenia Pella i Forgas.

Alguns investigadors actuals treuen pes a aquest component racista del separatisme hist¨°ric. En la seva tesi sobre el doctor Robert, l'historiador Santiago Izquierdo, de la Universitat de Barcelona, apunta que ¡°en aquell moment l'estudi de les races humanes no tenia les connotacions, sobretot pol¨ªtiques, que t¨¦ en l'actualitat¡±. El mateix Robert, subratlla, va assegurar el 1900 que ell no parlava de ¡°cranis privilegiats¡±, tot i que seguia insistint en els diferents ¨ªndexs cef¨¤lics observables a les diferents regions d'Espanya.

"En realitat, el doctor Robert, en la seva confer¨¨ncia, es va limitar a fer un estudi rigorosament cient¨ªfic. Si al nord-est de la Pen¨ªnsula predomina un tipus crani¨¤ diferenciat, els catalans no ens deformarem el crani en honor de la unitat espanyola¡±, va escriure Antoni Rovira i Virgili, pol¨ªtic d'Esquerra Republicana de Catalunya, al seu llibre El nacionalismo catal¨¢n, del 1917.

¡°No se'ns tolerar¨¤ a nosaltres que parlem de ra?a catalana, i se celebrar¨¤ mentrestant a les terres de llengua castellana aquesta recent, artificial i orgullosa Fiesta de la Raza?¡±, es preguntava en refer¨¨ncia a la celebraci¨®, recentment instaurada, del 12 d'octubre en commemoraci¨® del descobriment d'Am¨¨rica.

¡°Aqu¨ª a Catalunya no es parla gaireb¨¦ mai de Ram¨®n y Cajal. I jo crec que ¨¦s perqu¨¨ criticava molt el separatisme¡±, opina el seu nebot besnet

La discussi¨® sobre ¡°la ra?a catalana¡± sembla un deliri propi d'un altre segle, per¨° ha tingut ecos recents. L'historiador Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya avui a la pres¨® preventiva, comentava el 2008 al?diari Avui un estudi cient¨ªfic sobre el mapa gen¨¨tic d'Europa: ¡°Hi ha tres Estats (nom¨¦s tres!), on ha estat impossible agrupar tota la poblaci¨® en un ¨²nic grup gen¨¨tic. A It¨¤lia, a Alemanya [...] i a Espanya, entre espanyols i catalans".

Junqueras veia una frontera gen¨¨tica que no apareixia en les dades. El que en realitat deia aquell estudi ¨¦s que les difer¨¨ncies gen¨¨tiques eren m¨ªnimes a tot el continent i anaven variant gradualment amb la dist¨¤ncia geogr¨¤fica. Si es prenen mostres de nom¨¦s dues poblacions, com es va fer a Espanya, s'aprecien aquestes difer¨¨ncies m¨ªnimes. ¡°Si ho hagu¨¦ssim analitzat m¨¦s a fons, es veuria el canvi gradual. No hi ha fronteres ni delimitacions gen¨¨tiques¡±, confirma un dels autors del treball, el bi¨°leg Jaume Bertranpetit, de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. ¡°Europa ¨¦s, gen¨¨ticament, molt avorrida¡±.

Un nebot besnet del neurocient¨ªfic, tamb¨¦ anomenat Santiago Ram¨®n y Cajal, ¨¦s avui un prestigi¨®s pat¨°leg a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a Barcelona. I creu que all¨¤, per raons pol¨ªtiques, "s'ha ignorat" l'home que va guanyar el Premi Nobel gr¨¤cies a les seves investigacions en un laboratori barcelon¨ª. ¡°Aqu¨ª a Catalunya no es parla gaireb¨¦ mai de Ram¨®n y Cajal. I jo crec que ¨¦s perqu¨¨ criticava molt el separatisme. Era molt antiindependentista¡±.