Una inc¨°gnita

Van aconseguir que una efem¨¨ride esperada amb ¨¤nsia per centenars de milers de persones es convert¨ªs en una de les festes m¨¦s tristes de la pol¨ªtica actual: a les escales del Parlament, despr¨¦s que l¡¯alcaldessa de Badalona procur¨¦s que els altres alcaldes reunits proclamessin la seva fidelitat a la nova rep¨²blica, els gestos dels dirigents nacionalistes catalans transformaven la realitat que aparentment estaven vivint, com si fossin incapa?os de representar una situaci¨® ins¨°lita o una materialitat impossible. Feien recordar l¡¯individu desesperat que puja a dalt d¡¯un gratacel i, davant de la multitud que el contempla des del carrer, amena?a de su?cidar-se amb l¡¯esperan?a ¡ªi la convicci¨®¡ª que les autoritats pertinents s¡¯encarregaran d¡¯impedir que compleixi amb la seva paraula.

Ara se sap que tot era una ficci¨® infantil perpetrada per una colla de pol¨ªtics imprudents que no havien sigut capa?os de calibrar les conseq¨¹¨¨ncies de dirigir una de les agressions m¨¦s inversemblants i anacr¨°niques contra l¡¯Estat, ara se sap que no hi havia ning¨² de l¡¯elit nacionalista que no entengu¨¦s que les seves promeses de redempci¨® nacional eren falses ¡ªamb l¡¯excepci¨®, segurament, del pobre Rufi¨¢n: per entendre les coses cal una mica de mat¨¨ria grisa¡ª, ara se sap que ning¨² pretenia ser cap m¨¤rtir ni cap heroi de veritat. Encara es desconeixen, per¨°, els detalls exactes de les desavinences que es van produir entre Junqueras i Puigdemont, l¡¯abast de les ferides que devien provocar les paraules que es deien mentre anaven pujant al terrat del gratacel per llan?ar-se al buit.

No tenien idees clares, no hi havia cap pla ¡ªper¨° necessitaven insensatament anar endavant¡ª, els faltava creativitat, i el talent era una virtut que ni tan sols buscaven. Desposse?ts de la majoria dels elements que calen per assolir l¡¯¨¨xit ¡ªl¡¯empenta de la intel¡¤lig¨¨ncia, la companyia del pensament, l¡¯autocr¨ªtica, l¡¯avaluaci¨® realista de les circumst¨¤ncies, l¡¯exig¨¨ncia, la visi¨® del present i el sentit com¨²¡ª, era l¨°gic que les coses no els sortissin b¨¦ ni per casualitat, i ho ser¨¤ tamb¨¦ que els continu? sortint igual de malament, o pitjor, fins que s¡¯adonin que els conv¨¦ plegar. Ara, el 21-D s¡¯haur¨¤ de veure de quina manera responen els votants, no la minoria independentista de sempre, sin¨® la massa teledirigida: no seria estrany que dictamin¨¦s que aquests pol¨ªtics ¡ªJunqueras, Puigdemont¡ª no estan capacitats per dur endavant cap empresa pol¨ªtica.

La incompet¨¨ncia, la vanitat, la mentida, la falsificaci¨® de la realitat, la falta de precaucions que porten a actes que s¨®n delictes, no necess¨¤riament han de ser valorats com uns m¨¨rits, com un exemple de vigor moral, pot¨¨ncia i efic¨¤cia. El dia de l¡¯escena a les escales del Parlament, al carrer, hi havia gent que plorava.