Rajoy decidir¨¤ el calendari pol¨ªtic catal¨¤ despr¨¦s del 21-D

Les eleccions del 21-D no implicaran la desaparici¨® immediata de l'article 155 perqu¨¨ l'endem¨¤ Mariano Rajoy tindr¨¤ la compet¨¨ncia de decidir el calendari per constituir el nou Parlament. A la seves mans hi haur¨¤ accelerar o alentir l'escenari pol¨ªtic. Si es s'obt¨¦ un resultat ajustat entre independentistes i constitucionalistes, l'elecci¨® com a diputats dels cinc exmembres del Govern que s¨®n a Brussel¡¤les perjudicaria els seus grups perqu¨¨ no podrien participar en les votacions.

El reglament de la Cambra catalana estableix que correspon al president de la Generalitat convocar la sessi¨® constitutiva del Parlament en el termini de 20 dies h¨¤bils des de la celebraci¨® de les eleccions. Carles Puigdemont va ser destitu?t del seu c¨¤rrec de president el passat 28 d'octubre, per la qual cosa ser¨¤ el president del Govern central, Mariano Rajoy, qui decideixi quan se celebra aquest ple, en el qual s'han de triar tamb¨¦ els membres de la Mesa. El termini expira el 23 de gener, per¨° l'elecci¨® del dia tindr¨¤ un efecte d¨°mino.

I ¨¦s que, una vegada constitu?t el Parlament, s'ha de celebrar la primera sessi¨® d'investidura en els 10 dies h¨¤bils posteriors, que requerir¨¤ majoria absoluta (68 de 135 diputats). Si no ¨¦s aix¨ª, n'hi haur¨¤ prou amb una majoria simple (m¨¦s vots a favor que en contra) en una sessi¨® que se celebrar¨¤ dos dies despr¨¦s. Si tampoc sort¨ªs triat, hi haur¨¤ temps fins que es compleixin dos mesos de la primera votaci¨® i, si no, es dissoldria el Parlament i Rajoy convocaria noves eleccions.

En condicions normals, la constituci¨® del Parlament no tindria m¨¦s transcend¨¨ncia, per¨° s¨ª que la t¨¦ si es recorda que es pot produir un resultat electoral ajustat entre el bloc constitucionalista i l'independentista, a m¨¦s de les circumst¨¤ncies que afecten l'expresident de la Generalitat i el seu Govern destitu?ts.

Tots ells, excepte l'exconsellera Meritxell Borr¨¤s, es presenten a les eleccions en llocs amunt a les seves respectives llistes per ser escollits sense problemes. No obstant aix¨°, d'aquests 12 futurs diputats, cinc estan fugits a Brussel¡¤les i la resta a la pres¨®, de manera que, si no poden exercir les seves funcions com a parlamentaris, condicionaria la formaci¨® de les majories necess¨¤ries per a l'elecci¨® del president del Parlament i la votaci¨® de la sessi¨® d'investidura del president. 12 dels 13 membres del Govern destitu?t, a m¨¦s del president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi S¨¤nchez, sortiran triats diputats per¨° queda per veure si finalment podran exercir les seves funcions.

El reglament del Parlament permetria que prenguessin possessi¨® de la seva acta, fins i tot estant a la pres¨® o a Brussel¡¤les, perqu¨¨ nom¨¦s s'exigeixen dues condicions que es poden complir que podrien complir per escrit i no de manera presencial: que presentin la credencial que han estat triats i prometin o jurin la Constituci¨® o l'Estatut d'Autonomia, aix¨ª com la presentaci¨® de la declaraci¨® d'activitats o b¨¦ns.

Si el Tribunal Suprem pos¨¦s en llibertat dilluns que ve Oriol Junqueras, els altres set exconsellers, a m¨¦s de Jordi S¨¤nchez, s'esvairia part del problema per a l'independentisme perqu¨¨ podrien exercir les seves funcions com a diputats, per¨° no aix¨ª els cinc fugits a Brussel¡¤les: Puigdemont, Clara Ponsat¨ª i Llu¨ªs Puig (Junts per Catalunya), i Toni Com¨ªn i Meritxell Serret (Esquerra Republicana). Si tornessin a Espanya serien detinguts i empresonats, un escenari que es comen?a a tenir en compte ja en alguns cercles per provocar un efecte sorpresa al final de la campanya electoral.

Si aquests no tornessin de Brussel¡¤les o no quedessin en llibertat els que ara estan empresonats, els seus grups parlamentaris quedarien minvats, per la qual cosa s'haurien de plantejar la ren¨²ncia a l'acta de diputat. En el cas de Puigdemont seria la seva fi pol¨ªtica, perqu¨¨ per ser candidat a president de la Generalitat s'ha de ser diputat. En menor mesura afectaria Oriol Junqueras, que ja ha anunciat la seva intenci¨® que Marta Rovira sigui la candidata a presidenta despr¨¦s de les eleccions.

El reglament de Parlament t¨¦ unes causes molt taxades per delegar el vot i cap d'elles encaixa en aquests casos. Nom¨¦s est¨¤ justificat per baixa maternal o paternal, hospitalitzaci¨®, malaltia greu o incapacitat.

Nom¨¦s existeix un precedent d'un diputat electe que era a la pres¨® en el moment de ser triat. Va ser el de Juan Carlos Yoldi, que va presentar Herri Batasuna el 1987 com a candidat a lehendakari. La just¨ªcia el va autoritzar a abandonar la pres¨® per acudir a la sessi¨® d'investidura amb l'argument que, si no ho feia, es ¡°lesionarien els drets pol¨ªtics dels seus electors¡±.