El 155 no ¨¦s un article, sin¨® dos

O dit d'una altra manera, pot llegir-se de dues maneres diferents i fins i tot contraposades. Per a uns, mer instrument, pr¨¤ctic i senzill, en mans del govern per desactivar la proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana el 27 d'octubre. Per a altres, una intervenci¨® inicial de l'autogovern catal¨¤ i primer pas en la contrareforma de l'Estat de les autonomies.

Es llegeixi com es llegeixi, des de fa un mes estan suspesos els dos poders, executiu i legislatiu de la Catalunya autogovernada, per¨° cap compet¨¨ncia s'ha vist afectada i l'administraci¨® central de l'Estat amb prou feines ha intervingut en el funcionament de l'administraci¨® auton¨°mica. Un cop s'hagi obtingut l'efecte que es buscava amb l'aplicaci¨®, ¨¦s a dir, celebrades les eleccions el 21-D i constitu?t el Parlament, el 155 deixar¨¤ de tenir efecte.

?s cert que, aplicat una vegada, pot aplicar-se tantes com calgui. El mecanisme de salvaguarda constitucional davant d'actuacions inconstitucionals de les autonomies ha quedat desprecintat i la seva mera exist¨¨ncia com a eina experimentada ¨¦s en si mateixa dissuas¨°ria respecte a futures vulneracions de la carta magna. Des d'aquest punt de vista no hi ha res a t¨¦mer del resultat electoral: sigui quin sigui el color del govern que es formi haur¨¤ d'atenir al respecte del marc constitucional, 155 incl¨°s.

Aquesta ¨¦s una versi¨® ef¨ªmera i suau del 155 que contrasta amb la versi¨® dura i llarga en la qual molts s'havien instal¡¤lat en els seus desitjos o en els seus temors. Encara que havia d'acabar amb unes eleccions sense data, la for?a del 155 llarg era a la intervenci¨® de l'autonomia, per destituir el Govern, tancar o neutralitzar el parlament i purgar l'administraci¨®, especialment les finances, el sistema escolar i els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics .

Si els desitjos recentralitzadors no s'han vist complerts, la propaganda independentista s'ha encarregat d'amplificar els temors. De moment els esfor?os per oferir un balan? catastr¨°fic, amb una administraci¨® paralitzada i les inversions congelades han resultat escassament cre?bles. Cal entrar en detalls, sovint menors, per fonamentar la idea que el 155 est¨¤ produint desperfectes irreparables. O cal empaquetar, com si fos tot el mateix, el conjunt de les mesures preses davant del projecte independentista, com va ser la pr¨¨via intervenci¨® de les finances de la Generalitat, les actuacions de la judicatura i de la fiscalia o ara les decisions de la junta electoral davant les demandes de neutralitat de les institucions i els mitjans p¨²blics.

L'objectiu de la intervenci¨® aprovada pel Senat a proposta del Govern era acabar amb el proc¨¦s independentista i fer-ho mitjan?ant unes eleccions, de manera que tot el que contribu¨ªs a les dues coses entrava dins del previsible i fins i tot raonable. No ho ¨¦s, en canvi, aprofitar la circumst¨¤ncia per tornar a inst¨¤ncies d'un jutge de primera inst¨¤ncia les peces del Museu de Lleida a Sixena. No tan sols no serveix per acabar amb el proc¨¦s sin¨® que contribueix a alimentar-lo i si t¨¦ alguna cosa a veure amb les eleccions ser¨¤ amb les generals, no amb les catalanes, pel que fa a les expectatives de vot del PP a l'Arag¨®.

Les dues versions del 155 tenen a veure tamb¨¦ amb les eleccions i els programes. En el radicalisme independentista trobem als qui rebutgen l'aplicaci¨® de l'article i volen seguir amb la rep¨²blica nonata com si en realitat hagu¨¦s nascut. En una certa prud¨¨ncia tamb¨¦ indepe hi ha els que l¡¯accepten, ja sigui per imperatiu legal, com ¨¦s el cas dels imputats, ja sigui per imperatiu de realisme pol¨ªtic, i aspiren fins i tot a guanyar unes eleccions del 155 encara que les qualifiquin d'il¡¤leg¨ªtimes.

Els dos grups exigeixen l'aixecament del 155 com si alg¨² hagu¨¦s proposat la seva aplicaci¨® perp¨¨tua, per¨° en realitat el que fan ¨¦s convertir-lo en un fetitxe, que els serveix per seguir dividint el camp de joc segons la regla populista a l'¨²s. El bloc del 155 o el tripartit del 155 ¨¦s l'espantall que serveix per mantenir la polaritzaci¨® i convertir el 21-D en un nou plebiscit: presos o 155, fer rep¨²blica (que no se sap que vol dir) o status quo, Puigdemont o Rajoy.

A l'hemisferi no independentista trobem tamb¨¦ matisos. En primer lloc, hi ha els comuns, sempre equidistants entre la DUI i el 155, dels quals abominen de la mateixa manera. La seva posici¨® il¡¤lumina en realitat el 155, l'aplicaci¨® del qual ¨¦s resultat directe, gaireb¨¦ autom¨¤tic, de la DUI, com la llei de la gravetat amb els objectes. Quina altra alternativa millor, m¨¦s minimalista i indolora li quedava a Rajoy? O no havia de fer estrictament res un cop proclamada la rep¨²blica?

Hi ha pocs matisos entre el PP i Ciutadans, si b¨¦ en favor d'Arrimadas cal dir que va demanar i va obtenir un 155 breu per a convocar eleccions. Iceta no volia el 155, va bregar perqu¨¨ Puigdemont convoqu¨¦s eleccions de pr¨°pia iniciativa, i una vegada no va ser possible va buscar un 155 el m¨¦s breu i efica? possible. El PP i Ciutadans estan en diferents graus a favor d¡¯un 155 que prolongui els seus efectes en el temps o que produeixi una acotaci¨® de compet¨¨ncies auton¨°miques per evitar que torni a repetir-se un intent com el que hem viscut. No hi ha bloc del 155 per¨° el PP i Ciutadans, amb la seva pressi¨® electoral sobre el PSC, tamb¨¦ treballen perqu¨¨ existeixi, sota la mirada complaent i interessada del bloc aut¨¨ntic, que ¨¦s l'independentista.

El mes d'aplicaci¨® del 155 ens permet observar com la convocat¨°ria electoral ha tingut l'efecte d'un calmant sobre l'agitat clima pol¨ªtic que vivia Catalunya. Ha canviat l'agenda pol¨ªtica, controlada fins a la seva aplicaci¨® pel Govern independentista, al qual ha tret la iniciativa el Govern de Rajoy. La din¨¤mica preelectoral ha obligat l'independentisme a compaginar la defensa judicial i pol¨ªtica amb la preparaci¨® de la campanya, dividint les seves energies i les seves forces. L¡¯ha deixat, a m¨¦s, a la intemp¨¨rie, amb el full de ruta esgotat i invalidat, el seu programa buidat i sense cap proposta de Govern per al futur. No ¨¦s encara el retorn a la normalitat, per¨° ¨¦s el que m¨¦s s'hi assembla.