Les 2.000 dones que es van fer provocar el part per cobrar el xec nad¨®

Recta final del desembre del 2010. Espanya s'enfonsa en la recessi¨® econ¨°mica i proliferen les retallades. El Govern del socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero ha anunciat que els nens nascuts a partir de l'1 de gener del 2011 ja no cobraran el xec beb¨¨ de 2.500 euros, una de les seves propostes estrella per fomentar la natalitat. Moltes dones amb el part previst pel gener es plantegen fer-se¡¯l avan?ar uns dies per rebre l'ajuda. I n¡¯hi ha centenars que prenen aquesta decisi¨®.

¡°Uns 2.000 nens van n¨¦ixer, de mitjana, una setmana abans¡±, calcula l'economista Libertad Gonz¨¢lez, de la Universitat Pompeu Fabra. La investigadora, nascuda a Sevilla el 1975, acaba de rebre una ajuda d'1,5 milions d'euros del Consell Europeu d¡¯Investigaci¨® per estudiar els efectes d'algunes pol¨ªtiques p¨²bliques en la salut infantil. La fi del xec nad¨®, subratlla, va desencadenar ¡°un experiment natural¡± que pot desvetllar els riscos de programar el part abans d'hora, sense raons m¨¨diques.

La fi del xec nad¨® va desencadenar ¡°un experiment natural¡± que mostra els riscos de programar el part abans d'hora

Gonz¨¢lez ¨¦s una experta a espr¨¦mer enormes bases de dades per extreure¡¯n l¡¯ess¨¨ncia. Prenent els registres des de l'any 2000 de partides de naixement de l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica, l'economista va observar que els naixements al voltant d'un canvi d'any es distribueixen habitualment, com ¨¦s l¨°gic, a parts iguals: un 50% dels nens neixen l'¨²ltima setmana de desembre i l¡¯altre 50% ho fan la primera de gener. Per¨° en el canvi del 2010 al 2011, amb el reclam del xec nad¨®, el 56% dels nens van n¨¦ixer la darrera setmana de l'any.

L'objectiu de Gonz¨¢lez ¨¦s comparar la informaci¨® anonimitzada de multitud de bases de dades per fer un seguiment de la salut d'aquests 2.000 nens que avui ja tenen 7 anys. ¡°Van n¨¦ixer amb uns 200 grams menys de pes. I la bibliografia cient¨ªfica indica que quan es neix amb un pes baix es reflecteix anys despr¨¦s en les dades escolars. Volem estudiar si n¨¦ixer m¨¦s petit t¨¦ repercussions en el desenvolupament cognitiu¡±, apunta.

El projecte de Gonz¨¢lez, de cinc anys, implica obtenir multitud de permisos per accedir a arxius p¨²blics, com ara la Base de Dades Cl¨ªniques d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria, del Ministeri de Sanitat, i els resultats de les proves estandarditzades del Ministeri d¡¯Educaci¨®. L'acc¨¦s a aquests ¡°milions de dades¡± li servir¨¤ tamb¨¦ per estudiar el possible efecte en els nens de l'allargament de la baixa per paternitat. El perm¨ªs per als pares va passar de dos dies a dues setmanes el 2007. I ha arribat a quatre setmanes el 2017.

Gonz¨¢lez estudiar¨¤ els efectes en la salut infantil de la legalitzaci¨® de l'avortament, el xec nad¨® i l'allargament de la baixa paternal

A Noruega, recorda Gonz¨¢lez, el 1977 es va passar d'una baixa maternal de 12 setmanes sense remunerar a una de quatre mesos remunerats i 12 mesos m¨¦s sense retribuci¨®. Un estudi del 2015 va associar aquesta decisi¨® pol¨ªtica ¡ªi el fet que, en conseq¨¹¨¨ncia, els pares haguessin passat m¨¦s temps amb els nens¡ª a una reducci¨® de dos punts percentuals de la taxa d'abandonament escolar i a un sou un 5% superior arribats als 30 anys. ¡°Aquest ser¨¤ el primer estudi que abordi els efectes en els nens d'incrementar el perm¨ªs per paternitat¡±, afirma l'economista.

Gonz¨¢lez provar¨¤ tamb¨¦ de mesurar l'impacte de la legalitzaci¨® de l'avortament el 1985. El 1992, un de cada 10 embarassos s'interrompia ja de manera legal. ¡°Si les dones que eren molt joves quan es va legalitzar l'avortament van poder evitar un embar¨¤s a l'adolesc¨¨ncia i un matrimoni primerenc gr¨¤cies a l'acc¨¦s a l'avortament, aix¨° pot haver tingut efectes duradors en les seves vides¡±, detalla l'economista.

L'inici del xec nad¨®, a partir de l'1 de juliol del 2007, tamb¨¦ servir¨¤ a Gonz¨¢lez per comparar la salut i els resultats escolars dels nens nascuts una setmana abans amb els nascuts just despr¨¦s. ¡°Les mares que van rebre l'ajuda de 2.500 euros potser van estar m¨¦s temps amb el nen i li van donar m¨¦s el pit¡±, hipotetitza la investigadora. I, al marge de les bases de dades, sap de qu¨¨ parla: el seu primer fill va n¨¦ixer el novembre del 2007.