La meva paisana Patricia

Llegeixo l'¨²ltima ressenya liter¨¤ria de Patricia Gabancho sobre una novel¡¤la d¡¯Elena Ferrante. A Patricia (perdoni el lector aquesta familiaritat que no em correspon) la vaig con¨¨ixer nom¨¦s de llegir-la. I tamb¨¦ una mica m¨¦s, a partir d'uns correus electr¨°nics que ens enviem a mitjan desembre del 2012. Sobre aquests correus ja tornar¨¦ m¨¦s endavant. La veritat ¨¦s que en realitat, all¨° que es diu con¨¨ixer-la, no la vaig con¨¨ixer. Ning¨² no ens va presentar mai. I aix¨° que la vaig tenir a molt pocs metres, en alguns dels esdeveniments on coincid¨ªem. En aquestes circumst¨¤ncies mai vaig gosar abordar-la. Un cop la vaig veure xerrant amb alg¨² que coneixia, vaig pensar a acostar-m¡¯hi amb l'excusa de saludar el conegut i aix¨ª esperar que el conegut me la present¨¦s, per¨° vaig desistir perqu¨¨ no suporto interrompre, un acte declaradament de mala educaci¨® i molt habitual als c¨°ctels literaris.

A Patricia la llegia des dels anys vuitanta al suplement literari de l¡¯Avui. Per¨° va ser bastants anys m¨¦s tard que vaig saber que era compatriota meva. Amb el temps la vaig seguir llegint encara que amb una perspectiva m¨¦s precisa, la d'una argentina que parlava i escrivia en catal¨¤. I que a m¨¦s, era independentista. Per aquella ¨¨poca, estic parlant dels vuitanta i noranta, d¡¯argentins que dominaven el catal¨¤ n¡¯hi havia uns quants, com tamb¨¦ d¡¯altres que no nom¨¦s no el sabien sin¨® que fins i tot s'havien proposat ignorar-lo, com si aquesta llengua no tingu¨¦s res a veure amb ells. Tamb¨¦ vaig saber que Patricia havia arribat a Barcelona el 1974. El seu bagatge catal¨¤ (i catalanista) ja era remarcable. Va arribar sabent una llengua que havia apr¨¨s als casals de Buenos Aires. Jo d'aquests casals no en tenia cap not¨ªcia, amb prou feines coneixia el Centro Gallego i aix¨° perqu¨¨ els dissabtes an¨¤vem a ballar amb la muchachada. Les ¨²niques refer¨¨ncies que tenia de Catalunya van ser dues. Una el cinema Catalu?a, on an¨¤vem els diumenges a veure pel¡¤l¨ªcules de vaquers. I l¡¯altra, anys m¨¦s tard, quan una noia hongaresa va caure pel bar de la Universitat de Filosofia i Lletres i va comen?ar a parlar amb nosaltres per practicar l'espanyol. Tots vam quedar molt tocats per la indescriptible bellesa d'aquesta dona, tant que un servidor es va sentir inevitablement temptat a convidar-la a prendre un caf¨¨ que va ser rebutjat sense pal¡¤liatius amb una excusa impossible de comprendre per¨° que va acatar, com tot un cavaller, at¨¨s que no quedava cap altra alternativa: resulta que la noia esperava el seu n¨°vio, un catal¨¤ que tenia moltes ganes de veure, va emfatitzar sense la m¨¦s m¨ªnima pietat. Aquests eren tots els meus coneixements sobre la cultura i la llengua catalanes quan vaig baixar del vaixell el 1970. Sempre vaig tenir ganes de con¨¨ixer Patricia Gabancho. De xerrar amb ella i intercanviar impressions sobre Barcelona, ciutat que tant coneixia i que amb tanta intel¡¤lig¨¨ncia i dades contrastades analitzava en aquestes mateixes p¨¤gines. Preguntar-li, per exemple, qu¨¨ feia una noia argentina, amb vint-i-dos anys, a Barcelona, el 1974, amb un bitllet nom¨¦s d'anada.

El 2012, Patricia Gabancho va publicar La n¨¦ta d?Adam, una mena de saga familiar en la qual l'autora dibuixava el Buenos Aires de gaireb¨¦ tot el segle XX. Vaig sortir de la llibreria amb la novel¡¤la perqu¨¨ la informaci¨® de la contracoberta m'havia interessat. Volia saber com era la seva visi¨® de la ciutat on hav¨ªem nascut els dos. Vaig acabar de llegir-la i la novel¡¤la em va agradar. Vaig contactar de seguida amb ella. Em vaig presentar i li vaig dir que havia llegit la seva novel¡¤la i que m'interessava que ens vei¨¦ssim per coneixe¡¯ns i parlar de La neta d¡¯Adam. Em va contestar gaireb¨¦ a l'instant. ¡°Hola, pais¨¤, s¨¦ qui ets, per¨° no sabia que eres pais¨¤¡±. Jo l'havia convidada a prendre un caf¨¨, que ¨¦s el que solc fer en circumst¨¤ncies semblants per no molestar gaire. Em va contestar de nou a la velocitat de la llum i em va convidar a dinar. Li vaig dir que no parlava catal¨¤ per no espatllar-lo m¨¦s del que ja ho est¨¤ a Barcelona. ¡°Si aprenc un idioma, acabo parlant-lo com Cruyff parlava el castell¨¤¡±, vaig dir per justificar-me. I va ser llavors quan ella va contestar: ¡°No et preocupis per la llengua. Tinc una teoria de per qu¨¨ els argentins no parlen catal¨¤¡±. Per qu¨¨ no la vaig trucar mai per quedar? Ho vaig deixar c¨®rrer, creient potser com un pipioli, que som immortals. La setmana passada quan vaig saber que havia mort, em vaig quedar sense paraules. I em vaig quedar sense saber per qu¨¨ alguns argentins no parlen catal¨¤.

?J. Ernesto Ayala -Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.